Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Nigèria: Set anys després de Chibok, el govern no protegeix nens i nenes

REUTERS/Afolabi Sotunde
  • No s'han rendit comptes pels crims contra nens i nenes comesos per Boko Haram i altres homes armats
  • Més de 600 escoles, tancades per temor a segrestos
  • Les autoritats no van protegir les escoles, tot i haver-hi segrestos

A Nigèria, desenes de milers de nens i nenes no estan rebent educació perquè les autoritats segueixen sense protegir les escoles dels atacs d'insurgents i altres grups armats, especialment en el nord del país, ha denunciat avui Amnistia Internacional.

Avui es compleixen set anys del segrest de 279 alumnes d'una escola de Chibok pel grup armat Boko Haram. La majoria de les nenes van escapar o van ser alliberades després, però més d'un centenar romanen captives. A Nigèria hi ha hagut més segrestos massius d'escolars on centenars de nens i nenes han mort o han estat víctimes de violació o "matrimoni" forçat, o obligats a integrar-se a Boko Haram. Això ha motivat el tancament de centenars d'escoles, amb  conseqüències desastroses per a la joventut en una regió on la inseguretat ja és extrema.

"Les autoritats de Nigèria no han protegit l'alumnat dels recents atacs a escoles, la qual cosa demostra clarament que no han après res de la tragèdia de Chibok. L'única resposta de les autoritats per protegir la població escolar, amenaçada per insurgents i homes armats, és tancar les escoles posant cada vegada més en perill el dret a l'educació", ha manifestat Osai Ojigho, directora d'Amnistia Internacional Nigèria.

L'única resposta de las autoritats per protegir la població escolar és tancar les escoles posant cada cop més en perill el dret a l'educació

Osai Ojigho, Amnistia Internacional

"Entre desembre de 2020 i març de 2021, va haver informes d'almenys cinc casos de segrestos al nord de Nigèria. L'amenaça de nous atacs ha portat al tancament d'unes 600 escoles de la regió. Les mesures que estan prenent les autoritats per controlar la situació no estan funcionant", ha assenyalat Osai Ojigho.

El 2018, Amnistia Internacional va revelar que les forces de seguretat de Nigèria no havien actuat davant dels advertiments que combatents de Boko Haram es dirigien a la ciutat de Dapchi, a l'estat de Yobe, on més tard van segrestar 110 alumnes de l'Escola Governamental Femenina d'Estudis Superiors de Ciència i Tecnologia.

Amnistia Internacional ha documentat almenys altres cinc segrestos d'escolars entre desembre de 2020 i març de 2021. La freqüència d'aquests atacs demostra com d'insegurs han esdevingut els centres d'estudis a Nigèria, mentre que la falta de rendició de comptes davant la justícia només ha servit per embravir els seus perpetradors.

Molts més segrestos des de Chibok

Divendres 11 de desembre de 2020, aproximadament a les 9:30 de la nit, es van sentir trets a les instal·lacions de l'Escola Secundària Governamental de Ciències de Kankara, en l'estat de Katsina, (nord-oest de Nigèria).

Segons el relat de testimonis a Amnistia Internacional, centenars d'homes armats van irrompre en set residències per a l'alumnat i es van emportar a peu cap a un lloc desconegut a un nombre d'estudiants que podria ser de 300, als quals van mantenir captius durant sis nits fins al seu alliberament el 17 de desembre de 2020.

Aquest atac nocturn va provocar que els governs dels estats de Kano, Kaduna, Zamfara, Jigawa i Katsina ordenessin el tancament de les escoles, incrementant amb això la ja enorme quantitat de nens i nenes que no assisteixen a l'escola a Nigèria, i que l'ONU xifra actualment en 10,5 milions.

Un mes més tard, el 17 de febrer de 2021 a primeres hores del matí, 27 alumnes van ser segrestats per homes armats a la residència de l'Escola Secundària Governamental de Ciències de Kagara (estat de Níger). Tots els alumnes van quedar en llibertat el 27 de febrer.

En un altre atac, aquesta vegada el 26 de febrer de 2021, centenars d'alumnes van ser segrestades a l'Escola Governamental Femenina d'Estudis Secundaris de Jangebe, a l'estat de Zamfara. Després de passar quatre dies captives, el 2 de març 279 d'elles van ser alliberades.

Al març de 2021, dos centres d'estudis van ser atacats a l'estat de Kaduna, en el nord-oest de Nigèria, un d'ells l'Escola Federal d'Estudis Superiors de Mecanització Forestal, on l'11 de març van ser segrestats 30 estudiants.

Aquests terribles atacs contra escolars, professorat i instal·lacions mostren un absolut menyspreu pel dret a la vida i a l'educació tant d'insurgents com de les autoritats nigerianes, que no els han posat fi.

"Les autoritats nigerianes s'arrisquen a tenir una generació perduda per no proporcionar escoles segures en una regió ja devastada per les atrocitats de Boko Haram", ha afirmat Osai Ojigho.

Absència de justícia

Ningú no ha estat arrestat ni processat pels segrestos d'escolars a Chibok i altres llocs. La manca de justícia i de rendició de comptes ha fet que augmentin els atacs a escoles, obligant a tancar els centres d'estudis i sumint en la desesperació a pares i mares d'estudiants. Les autoritats han de proporcionar mesures de seguretat adequades a les escoles que garanteixin la protecció de l'alumnat i el professorat.

"Anar a escola no pot costar-te la vida. El govern ha de demostrar el seu compromís amb la protecció del dret a l'educació a Nigèria investigant adequadament aquests atacs i fent que els seus responsables retin comptes", ha declarat Osai Ojigho.

Pares, mares i tutors d'algunes de les víctimes van explicar a Amnistia Internacional que els seus fills i filles no tornarien a les aules perquè no consideraven que el govern pogués garantir la seva protecció.

"Les escoles no són segures. El govern no és digne de confiança i no el creiem quan diu que protegirà els nostres fills i filles" va afirmar un progenitor.

"Alguns dels nostres fills i filles són a punt d'examinar-se, però no poden seguir amb els seus estudis perquè les escoles estan tancades. I el govern no fa res per garantir la seva tornada a les aules", va assenyalar un altre.

El perill d'una generació perduda

El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) calcula que aproximadament 10,5 milions de nens i nenes entre 5 i 14 anys no estan escolaritzats a Nigèria.

Després del tancament d'escoles a tot el nord del país ha augmentat el nombre d'informes de casos de matrimonis prematurs i embarassos precoços de nenes en edat escolar.

Una alumna de 16 anys va explicar a Amnistia Internacional: "Com moltes de les meves amigues van ser segrestades a l'escola, els meus pares van decidir donar-me en matrimoni per la meva seguretat".

"Milions de nens i nenes estan pagant el preu de la incapacitat del govern de protegir la ciutadania de la violència. Les autoritats nigerianes han de restablir la seguretat a les escoles de Nigèria i proporcionar suport psicosocial a les víctimes de segrestos i les seves famílies per permetre'ls recuperar-se del trauma i reintegrar-se a la societat. Ha d'elaborar-se un pla per garantir que nens i nenes poden tornar amb seguretat a les aules", ha dit Osai Ojigho.

"El govern té la responsabilitat de garantir que cap nen ni nena es queda enrere. L'educació és un dret humà i el govern ha de garantir que tots els nens i nenes tenen accés a una educació bàsica en un entorn sense violència ni amenaces d'atacs", ha declarat Osai Ojigho.

Amnistia Internacional també demana al govern que enforteixi el seu compromís de garantir el retorn segur dels nens i nenes que segueixen captius, incloses les més de 100 nenes de Chibok, Leah Sharibu, l'única alumna de Dapchi que segueix en mans de Boko Haram, i altres víctimes.

Informació complementària

L'abril de 2014, van ser segrestades 276 alumnes d'una escola governamental d'ensenyament secundari de la localitat de Chibok, a l'estat nigerià de Borno. Algunes van escapar de la captivitat, mentre que altres van ser alliberades més tard després d'una intensa campanya d'organitzacions de la societat civil i negociacions del govern.

No obstant això, més de 100 encara romanen captives, igual que altres nens i nenes segrestats en posteriors atacs.