El conflicte que afecta des de fa gairebé una dècada el nord-est de Nigèria afecta en concret les persones grans: moltes han mort de fam o assassinades a casa seva o se les ha deixat morir en condicions precàries en detenció militar il·legítima, afirma Amnistia Internacional en un nou informe.
L'informe de 67 pàgines, titulat “My heart is in pain”: Older people’s experience of conflict, displacement, and detention in Northeast Nigeria, mostra que tant Boko Haram com les forces armades nigerianes han comès atrocitats contra les persones grans sense que ningú hagi retut comptes per aquests actes. També posa en relleu que la resposta humanitària ignora sistemàticament les persones grans desplaçades.
"Quan Boko Haram envaeix ciutats i pobles, les persones grans solen ser de les últimes a fugir, fet que les deixa especialment exposades a la brutalitat i la repressió del grup armat, els actes del qual equivalen a crims de guerra i, probablement, a crims de lesa humanitat. Entre aquests actes figuren tortures, obligar-les a presenciar l'assassinat i el segrest dels seus fills i filles, així com el saqueig, que provoca una inseguretat alimentària extrema", ha declarat Joanne Mariner, directora de Resposta a les Crisis a Amnistia Internacional.
"Per la seva banda, en reiterades ocasions, les forces armades de Nigèria han matat a trets persones grans a casa seva, durant batudes realitzades en pobles en zones controlades per Boko Haram. A milers d'aquestes persones se'ls ha negat la seva dignitat en condicions infernals en detenció militar, i molts centenars han mort en la misèria. Aquests actes constitueixen també crims de lesa humanitat i crims de guerra".
Viure sota la repressió de Boko Haram
Molts pobles en zones sota control de Boko Haram tenen una població desproporcionada de persones majors que no pot fugir o que decideixen quedar-se i seguir treballant a les seves terres.
En aquests pobles, les persones majors afronten amenaces de totes les parts. Boko Haram saqueja les seves propietats i sovint restringeix el moviment de les dones, la qual cosa fa més difícil que les famílies guanyin diners per subsistir. A més, Boko Haram segresta o mata els seus fills i néts, i de vegades tortura o mata també les pròpies persones grans.
"Boko Haram [... ] van preguntar per què seguia per aquí quan els altres havien fugit [...] Els vaig dir que era la meva casa i que no tenia por de morir. Alguns van dir que en comptes de matar-me em sotmetrien a un dolor permanent. Van treure el ganivet i m'ho van clavar en el peu, deixant-me un gran cort", va dir una dona de 80 anys d'un poble de l'àrea del govern local de Michika, en l'estat d'Adamawa.
“Alguns van dir que en comptes de matar-me em sotmetrien a un dolor permanent. Van treure un ganivet i me'l van clavar en el peu”
Dona de 80 anys d'un poble a l'àrea de Michika
El 28 de novembre de 2020, Boko Haram va matar almenys 43 treballadors agrícoles prop del poble de Koshebe, a l'estat de Borno, la majoria amb matxets o ganivets; desenes de civils més de la zona segueixen en parador ignorat. Amnistia Internacional va entrevistar un home de 65 anys entre les persones capturades; tenia un contracte d'una setmana com a temporer agrícola, perquè segons va dir, l'ajuda alimentària que rep la seva família en concepte de desplaçament és irregular i insuficient. Boko Haram va perdonar-lo i alliberar-lo, però va assassinar dos dels seus fills. "Aquests nois són els qui m'ajuden a seguir viu", va dir. Boko Haram havia assassinat un altre fill seu cinc anys abans, durant un atac que va obligar la família a fugir del seu poble a l'àrea de govern local de Mafa.
El saqueig de collites i bestiar per Boko Haram, juntament amb les severes restriccions imposades pels militars a l'accés a l'ajuda, ha creat una inseguretat alimentària extrema per a les persones grans i Amnistia Internacional ha rebut informes de la mort per inanició de moltes d'elles. Al setembre de 2020, el secretari general de l'ONU va indicar que la regió nord-oriental de Nigèria corria el risc de sofrir una fam, amb "nivells alarmants d'inseguretat alimentària i fam".
Atacs contra civils i detenció il·legítima
En les seves operacions contra Boko Haram, sovint les forces armades nigerianes no distingeixen combatents de civils i en ocasions ataquen deliberadament civils, fet que constitueix un crim de guerra.
Amnistia Internacional va trobar que moltes persones grans amb mobilitat limitada no poden fugir i han mort o sofert ferides greus per trets quan els soldats tirotegen les cases. Unes altres han mort cremades a casa seva quan els militars van incendiar pobles que presumptament donaven suport a Boko Haram.
Un home de gairebé 60 anys d'un poble de l'àrea de govern local de Bama, a l'estat de Borno, va explicar així un atac de l'exèrcit nigerià al seu poble: "Van arribar de nit [...] el meu pare era un ancià, tenia més de 75 anys. Vaig dir que havíem de córrer al bosc. Ell va dir que no podia, era massa vell [...] Vam tornar cap a les 2 del matí. Tenia bales en tot el cos. Ens vam emportar el cos al camp i el cremem allà".
Les persones grans no se salven de la detenció il·legítima generalitzada de persones que fugen de les zones de Boko Haram que practica l'exèrcit, fins i tot quan no hi ha proves que la persona tingui relació amb el grup armat, molt menys que està implicada en actes de violència. Amnistia Internacional va entrevistar 17 avis i nou àvies que van estar detinguts il·legítimament durant períodes d'entre quatre mesos i més de cinc anys en condicions inconcebiblemente inhumanes en la tristament famosa caserna de Giwa, a Maiduguri, i altres llocs.
L'amuntegament sever, l'escassetat de menjar i aigua, la calor extrema, la infestació per paràsits i insectes, i la manca d'accés a sanejament i atenció mèdica adequats són algunes de les violacions de drets que es cometen a Giwa. Encara que hi ha hagut millores en els últims anys, les condicions segueixen sent inhumanes i de 2013 a 2017 eren tan extremes que equivalien a tortura per a totes les persones recloses allí. Els ancians i ancianes reclosos deien que el sanejament totalment inadequat feia que sovint s'orinessin i defequessin damunt: un atemptat a la seva dignitat bàsica.
Amnistia Internacional calcula que, en el context de la crisi de Boko Haram, almenys 10.000 persones han mort sota custòdia des de 2011, moltes d'elles en la caserna de Giwa. L'organització va analitzar més de 120 imatges de cadàvers portats des de la caserna a un dipòsit local i va parlar amb persones que coneixien la situació des de dins, que calculaven que entre el 15% i el 25% dels morts eren ancians. Aquest percentatge és desproporcionadament alt, doncs aparentment els homes grans no representen més del 4% de la població del nord-est de Nigèria. Solament a l'abril de 2017 van ser traslladats 166 cadàvers des de Giwa al dipòsit.
Desplaçament i resposta humanitària
L'informe examina també la resposta humanitària al conflicte i demana que les persones ancianes estiguin incloses plenament en el disseny i implementació dels programes humanitaris destinats a ajudar les persones desplaçades per la guerra. Les agències humanitàries estimen que, dels 2,1 milions de persones desplaçades pel conflicte en el nord-est de Nigèria, al voltant de 150.000 són d'edat avançada.
En els camps de desplaçats, no garantir que l'ajuda humanitària és adequada i arriba a algunes de les persones en situació de més risc, com les ancianes, ha desembocat en la violació dels seus drets humans.
Amnistia Internacional va parlar amb persones d'edat avançada de 17 camps de l'estat de Borno i cap d'elles havia rebut ajuda específica com a persona gran. Se sentien invisibles o com si se les tractés com una "càrrega". Algunes van dir que havien de pidolar per aconseguir prou menjar i medicines per sobreviure. Unes altres van afirmar que es veien obligades a privar-se de medicació essencial.
Moltes dones grans, en concret, sofreixen més dificultats, doncs cuiden de néts i nétes els pares de les quals i mares han estat assassinats, segrestats o detinguts per Boko Haram o l'exèrcit nigerià. La discriminació de gènere i les normes patriarcals del nord-est de Nigèria creen obstacles addicionals per a la participació de les dones d'edat avançada en processos que afecten les seves vides. "Ningú ens sent, ningú ens veu", va dir una anciana a l'organització.
La recopilació i l'anàlisis constants de dades és el primer pas per garantir la inclusió de les persones ancianes. Les autoritats nigerianes i les organitzacions humanitàries haurien de seguir les normes i pràctiques vigents i fer participar sistemàticament a les persones d'edat avançada -incloses les dones, les que tenen alguna discapacitat i les que viuen soles- en les avaluacions i el disseny de programes.
"Amb massa freqüència, les persones grans han estat ignorades en la provisió d'ajuda humanitària en el nord-est de Nigèria. Inclusió significa respectar els drets dels qui tenen necessitats i riscos diferents, com els associats a l'envelliment. Ja és hora de deixar de tractar les persones ancianes com alguna cosa marginal", va concloure Osai Ojigho, directora d'Amnistia Internacional Nigèria.
Informació complementària
El dret internacional no conté una definició global de persona d'edat avançada o anciana. La definició sol abastar les persones de 60 anys o grans -com en un tractat regional de drets humans signat per Nigèria-, però l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans promou un enfocament adaptat al context que Amnistia Internacional també considera que respon millor als drets individuals. En el context del nord-est de Nigèria, Amnistia Internacional ha inclòs a les persones de més de 50 anys, tenint en compte també que s'autoidentifique com a "persones grans".
Per a aquest informe, Amnistia Internacional va dur a terme investigacions en el terreny i a distància entre novembre de 2019 i octubre de 2020, i va entrevistar 62 ancianes i 71 ancians afectats pel conflicte. També va entrevistar representants d'organitzacions humanitàries internacionals i locals que treballen en el nord-est de Nigèria, així com testimonis d'atrocitats comeses contra persones grans, a personal d'hospitals i a personal d'un centre on es reclou persones en el curs del conflicte.
La investigació realitzada per a aquest informe es basa en gairebé una dècada de treball d'Amnistia Internacional sobre el conflicte, que inclou informes anteriors sobre crims comesos per Boko Haram i les forces armades nigerianes. L'anàlisi d'aquest informe també abraça centenars d'entrevistes efectuades per Amnistia Internacional en investigacions anteriors, incloses més de 140 realitzades amb persones que han estat recloses a la caserna de Giwa.