En l'informe que Amnistia Internacional ha publicat avui, l'organització descriu com, malgrat la declaració de l'estat d'emergència per part de les autoritats nigerianes en relació amb la violència sexual i de gènere, les violacions segueixen proliferant a nivells de crisis, mentre que es nega justícia a la majoria de les supervivents, els violadors eludeixen el seu enjudiciament i centenars de casos queden sense denunciar a causa de la corrupció generalitzada, l'estigma i la cultura de culpabilització de les víctimes.
L'informe Nigeria:A Harrowing Journey; Access to Justice for Women and Girls Survivors of Rape descriu casos esgarrifosos de violència sexual contra dones i nenes, inclosos els de dues nenes, de 6 i 11 anys, que van morir a causa de la brutalitat amb què van ser agredides. Així mateix, el document posa en evidència com els nocius estereotips culturals, la manca d'investigacions policials sobre les violacions, la toxicitat de la misogínia existent i la falta de suport a les víctimes han creat una cultura de silenci i impunitat que, cada any, continua privant de protecció centenars de dones i nenes.
"A Nigèria, no s'han pres mesures concretes per abordar la crisi de violacions amb la seriositat que mereix. Les dones i les nenes se segueixen veient abandonades per un sistema en el qual, per a les víctimes, és cada vegada més difícil obtenir justícia, mentre que els autors de violacions greus de drets humans queden impunes", declara Osai Ojigho, directora d'Amnistia Internacional Nigèria.
“La por de dones i nenes a no ser cregudes o fins i tot culpades per haver estat violades està generant una 'cultura del silenci' molt perillosa”
"La por a no ser cregudes o ser fins i tot culpades per haver estat violades està creant una perillosa cultura de silenci que frena les supervivents a l'hora de demanar justícia. És inacceptable que les supervivents de violació i d'altres formes de violència de gènere hagin de passar per un calvari tan insuportable per obtenir justícia, que no fa sinó aguditzar el seu dolor. L'estat d'emergència ha resultat no ser més que una declaració buida que, de moment, no ha fet res per protegir les dones i les nenes de Nigèria".
L'informe es basa en investigacions realitzades entre març de 2020 i agost de 2021, incloses entrevistes amb 14 dones i nenes d'entre 12 i 42 anys que han sobreviscut a violacions. A més, l'equip d'investigació d'Amnistia Internacional ha entrevistat set pares o mares de nenes supervivents. Les entrevistes es van dur a terme a Abuja i als estats de Lagos, Kano, Sokoto i Bauchi.
Pandèmia de violacions
La violació sexual segueix sent una de les violacions de drets humans més generalitzades de Nigèria.
Després del confinament imposat per frenar la propagació de la COVID-19 el 2020, els casos de violació han augmentat notablement. Al juny de 2020, la policia nigeriana va afirmar haver registrat 717 casos de violació entre els mesos de gener i maig d'aquest any. Per la seva banda, a l'abril de 2020, la ministra nigeriana d'Assumptes de la Dona, Pauline Tallin, va comunicar que, durant el confinament, s'havien registrat 3.600 casos de violació, mentre que la Comissió Nacional de Drets Humans va registrar 11.200 denúncies de violació durant tot l'any 2020.
Davant l'augment dels casos de violació a tot Nigèria, al juny de 2020 els governadors dels estats van declarar un "estat d'emergència" en relació amb les violacions i la violència de gènere. A més, van prometre crear un registre de delinqüents sexuals. No obstant això, un any després d'aquesta declaració res no ha canviat, i es denuncien més casos de violació.
Una de les víctimes va ser Vera Uwaila Omosuwa, estudiant de microbiologia de 22 anys, que va morir per lesions el 2020, dies després d'haver estat violada i brutalment agredida en una església propera al seu domicili, a la ciutat de Benín (estat d'Edo). Hamira, una nena de cinc anys, va ser drogada i violada pel seu veí a l'abril de 2020, a conseqüència de la qual cosa va sofrir lesions tan greus que va perdre el control de la bufeta.
L'estudiant de 18 anys Barakat Bell va ser violada durant l'atracament al seu domicili, a Ibadan (estat d'Oyo). Els violadors la van destrossar a cops de matxet, i va morir l'1 de juny de 2020. La nena d'11 anys Favour Okechukwu va ser violada en grup fins a la mort a Ejigbo (estat de Lagos), mentre que a l'estat d'Ogun va ser violada una dona de 70 anys. Al maig de 2021 una nena de sis anys va ser violada fins a la mort a l'estat de Kaduna.
"La pandèmia de COVID-19 no ha fet més que posar al descobert el que passava des de fa temps. A Nigèria, les dones i les nenes no només són violades, sinó que quan tenen la valentia de fer un pas al capdavant, els agents de policia les titllen de mentideres i les acusen de voler cridar l'atenció, insults que fan créixer el seu dolor", sentència Osai Ojigho.
Lleis obsoletes i errades policials
Encara que, en virtut del dret internacional dels drets humans, Nigèria té l'obligació de promulgar, aplicar i supervisar lleis per combatre tota forma de violència contra les dones, les dones i les nenes nigerianes segueixen sent discriminades tant en la llei com en la pràctica.
La definició de violació en el Codi Criminal, que s'aplica a la regió sud de Nigèria, i en el Codi Penal, que s'aplica en el nord, és obsoleta. La Llei de Prohibició de la Violència contra les Persones ha ampliat l'abast i la definició de violació, però guarda silenci pel que fa al consentiment.
"Encara que en la Llei de Prohibició de la Violència contra les Persones s'ha ampliat l'abast legal de la definició de violació, la jurisdicció d'aquesta i altres lleis és limitada. A més, fins i tot quan un estat adopta aquesta llei o altres similars, segueix sense exigir el seu compliment i sense aplicar-la", manifesta Osai Ojigho.
Les supervivents i les ONG entrevistades per a aquesta investigació afirmen que l'estigma i la cultura de culpabilització de les víctimes són dues dels factors clau que frenen les denúncies de violació. En concret, les supervivents van relatar alarmants experiències relacionades amb tots dos factors, i van assegurar a Amnistia Internacional que s'abstenien de denunciar per por a no ser cregudes i a ser culpades. Les nenes, que són cada vegada en major nombre víctimes de violència sexual, tenen especial dificultat per denunciar aquests delictes, ja que no existeix un procediment de denúncia adaptat per a elles.
Algunes supervivents refereixen haver estat dissuadides de demanar justícia per l'actitud tòxica dels agents de policia davant de la violència de gènere, que es tradueix en interrogatoris humiliants i en la culpabilització de les víctimes. A més, les atrotinades comissaries de policia solen mancar de l'espai íntim necessari perquè les supervivents puguin prestar declaració.
Onyinye, de 14 anys, va ser violada pel seu veí quan la seva mare la va enviar a ajudar-lo a arreglar el telèfon. Quan Onyinye i la seva mare van acudir a la comissaria de policia a denunciar el delicte, una agent de policia va bufetejar la nena i li va estirar de les orelles, mentre que la seva mare va ser esbroncada per no donar a la seva filla una "bona educació".
Tant activistes com a professionals del dret han condemnat públicament l'escassa qualitat de les investigacions policials sobre els casos de violació. En ocasions, els perpetradors arriben fins i tot a subornar a la policia perquè no investigui. Per la seva banda, la policia aconsella també, de vegades, a les víctimes i als agressors arreglar el cas al marge del sistema de justícia penal, amb la qual cosa no fa sinó perpetuar les violacions dels drets humans de les dones i la impunitat del delicte de violació.
Ara és el moment d'actuar
Amnistia Internacional insta les autoritats nigerianes a actuar sense demora per protegir dones i nenes de la desenfrenada violència sexual existent. Tots els casos de violació denunciats han de ser sotmesos immediatament a una investigació exhaustiva i imparcial, i els responsables han de ser jutjats i, de ser declarats culpables, condemnats a penes adequades. Així mateix, han de revocar-se les lleis discriminatòries existents i ha d'instaurar-se un marc concret d'aplicació i imposició de la llei.
La policia nigeriana ha d'oferir tot el suport necessari a les supervivents, i actuar de conformitat amb el seu propi codi de conducta, facilitant a les víctimes processos segurs, perquè puguin denunciar casos de violació i d'altres tipus de violència de gènere, i obtenir justícia.
A més, els tribunals han de garantir l'enjudiciament imparcial i immediat dels casos de violència sexual. També ha d'abordar-se l'acumulació de casos de violació sense tramitar, que pot donar lloc a barreres inacceptables d'accés a la justícia per a les supervivents de violació.
"Nigèria ha de protegir les dones i les nenes, garantint que els autors de violacions compareixen davant la justícia i que les supervivents reben protecció i ajuda psicosocial i metgessa. Cal detenir immediatament l'onada de violència sexual contra les dones i les nenes", conclou Osai Ojigho.
Informació complementària
L'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va entrevistar 14 dones i nenes supervivents de violació d'entre 12 i 42 anys. Així mateix, va entrevistar set pares o mares de nenes supervivents. Les entrevistes es van dur a terme en persona, per telèfon o per videotrucada.