Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Neix Plataforma per les Empreses Responsables per exigir a Govern espanyol llei que responsabilitzi empreses dels impactes sobre drets humans i mediambientals

  • 12 organitzacions de societat civil, que representen més de 570 entitats, demanen una llei a Espanya de deguda diligència en matèria de drets humans i mediambientals.
  • Per l'absència de normativa vinculant i a la ineficàcia de les iniciatives voluntàries, algunes empreses eludeixen la seva responsabilitat.
  • França, Alemanya i Noruega ja han adoptat legislació sobre deguda diligència empresarial i altres països tenen processos legislatius en marxa.

Avui s'ha presentat la Plataforma per les Empreses Responsables que representa més de 570 organitzacions de societat civil i que demanen l'aprovació d'una llei a Espanya que obligui les empreses a actuar amb la deguda diligència amb la finalitat de garantir el respecte dels drets humans i mediambientals en l'exercici de les seves activitats i al llarg de la seva cadena de valor.

Les organitzacions de la Plataforma per les Empreses Responsables advoquen per una llei amb cinc elements clau:

  • Obligació de les empreses de desenvolupar i implementar plans de deguda diligència i sancionar l'incompliment d'aquesta obligació.
  • Que contingui un sistema dissuasori d'infraccions i sancions per al cas d'incompliment total o parcial d'aquesta obligació. Segons Sara García d'USO, "un sistema dissuasori de sancions pot evitar que s'arribi a produir el dany. Algunes sancions que es poden establir són, per exemple, la impossibilitat de contractar amb l'Administració pública, d'accedir a recursos de cooperació financera o d'internacionalització de l'empresa, o sancions de tipus econòmic".
  • Que prevegi aquells casos en què sí que s'ha produït vulneració dels drets i asseguri l'accés a la justícia i la reparació de les víctimes. "És necessari garantir a les víctimes l'accés a la justícia i a la reparació efectiva pels abusos de drets humans i mediambientals soferts. Les víctimes s'enfronten a obstacles que avui fan això gairebé impossible pels terminis de prescripció, els costos processals, o els tribunals i la legislació a aplicar. És urgent adoptar mesures per posar fi a la impunitat de les empreses quan cometen violacions de drets humans", indica Marta Mendiolad'Amnistia Internacional.
  • Designi una autoritat pública independent, que reti comptes i estigui dotada d'un mandat clar, així com de prou recursos financers i personal.
  • Obligació de publicar un informe anual amb la informació rellevant i detallada dels seus plans de deguda diligència, així com del seu seguiment i resultat. Per a Miguel Ángel Soto de Greenpeace, "La falta de transparència i la complexitat en la cadena de valor de les empreses facilita a les empreses no respondre de manera efectiva pels impactes socials i ambientals causats per proveïdors i subcontractades".

Espanya ha de tenir veu pròpia si vol ser presa de debò en la promoció d'una economia sostenible i responsable

La regulació de la deguda diligència sobre empreses i drets humans i mediambientals ha entrat de ple en les agendes públiques de molts països europeus. No només la UE està treballant en una directiva de deguda diligència en matèria de drets humans i mediambientals, el primer esborrany dels quals es presentarà després d'estiu. També països del nostre entorn han aprovat legislació en la matèria (França, Alemanya i Noruega) i uns altres tenen processos oberts, com Holanda, Àustria, Bèlgica i Luxemburg.

"Espanya no pot estar a l'expectativa del que dicti la UE. Els països amb legislació nacional en vigor o en procés d'adopció, estan millor situats per influir als debats sobre les normes de la UE o del Tractat Internacional de Nacions Unides i a més demostren que es prenen de debò la promoció d'una economia més responsable i sostenible", indica Isabel Tamarit de l'Observatori de RSC.

Les empreses multinacionals operen en contextos on la vulneració dels drets dels treballadors és freqüent. 2020 ha estat el pitjor any per als drets laborals i la llibertat sindical a tot el món. En el 85% dels països s'ha vulnerat el dret a la vaga i en un 72% els treballadors no tenen accés a la justícia, o el tenen restringit. També el 2020, 331 defensors de drets humans van ser assassinats i el 70% dels casos estaven relacionats amb la defensa de l'aigua, la terra o la defensa dels pobles indígenes, davant d'un conflicte amb empreses involucrades.

L'absència de normativa vinculant que defineixi les obligacions de les empreses i que assegurin l'accés a la justícia per a les víctimes de violacions de drets humans i mediambientals, ha portat a una situació en la qual existeixen importants llacunes de responsabilitat. Les empreses s'han beneficiat de la possibilitat d'operar en països on no existeixen o no estan degudament garantides les lleis que protegeixen els drets humans i el medi ambient.  

Les empreses espanyoles no són una excepció. Tal com assenyalen les organitzacions sòcies de la Plataforma, existeixen casos documentats de vulneració de drets a causa de la mala pràctica d'alguna de les empreses. Aquesta vulneració de drets humans i mediambientals posa de manifest la necessitat d'una regulació de la deguda diligència.  
Tampoc les iniciatives voluntàries com a mitjà per evitar les vulneracions dels drets humans i mediambientals estan sent suficients. Segons Almudena Moreno d'Aliança per la Solidaritat-ActionAid, "les iniciatives voluntàries de responsabilitat social són insuficients per si soles per evitar les vulneracions de drets humans i mediambientals, potser milloren la conducta empresarial, però les limitacions són clares perquè les empreses no estan obligades legalment a prevenir danys i s'enfronten a poques o a cap conseqüència quan aquests es produeixen".

Sumat a això, la defensa dels drets humans està a la cua de les polítiques corporatives a Espanya. Només 13 empreses de l'IBEX 35 van fer el 2019 una identificació de riscos i d'impactes en els drets humans lligats a la seva activitat, sent el primer pas d'un procés de deguda diligència.

Accedeix a les peticions i a la proposta tècnica de la Plataforma per les Empreses Responsables.

La Plataforma per les Empreses Responsables està formada per les següents organitzacions:

Alboan, Anesvad, Aliança per la Solidaritat-ActionAid, Amnistia Internacional, Coordinadora d'ONGD (550 organitzacions), Economistes sense Fronteres, Enlázate por la Justicia (6 organitzacions), Entreculturas, Fundadeps, Greenpeace, Observatori de la RSC (12 organitzacions) i USO.