En resposta a la informació que indica que almenys 91 persones, entre les quals un nen de cinc anys, van morir a mans de les forces de seguretat de Myanmar a tot el país el 27 de març, en la brutal repressió de les manifestacions, Ming Yu Hah, sotsdirectora regional adjunta de Campanyes d'Amnistia Internacional, ha declarat:
"Aquest és només l'exemple més recent de la determinació de les autoritats militars de vèncer a força d'homicidis la resistència nacional al cop d'estat. Aquestes morts abominables morts mostren una vegada més la descarada indiferència general per la inadequada pressió exercida fins ara per la comunitat internacional".
"Aquests successos s'han produït un dia després que l'exèrcit anunciés que, si hi havia noves protestes, es respondria disparant al cap".
"El cost de la inacció internacional es comptabilitza en cadàvers, inclosos els de nens i nenes morts a trets a casa seva. Enmig d'aquest terrible nombre de morts es troba un país de més de 50 milions de persones preses com a ostatges, sotmeses a detenció arbitrària i àmplia vigilància, que viu amb por a la mort i la tortura".
"La població de Myanmar segueix protestant mentre, cada hora que passa, plora noves morts. Les nacions que han participat avui en els esdeveniments militars del Dia de les Forces Armades a la capital, Nay Pyi Taw, especialment la Xina i Rússia, són les mateixes que han protegit una vegada i una altra les forces armades de retre comptes, i els han proporcionat els mitjans per dur a terme matances col·lectives".
"La negativa constant dels Estats membres del Consell de Seguretat de l'ONU a actuar de forma significativa contra aquest interminable horror és menyspreable".
Informació complementària
En el moment de redactar aquesta notícia, els mitjans de comunicació informaven que l'exèrcit havia matat avui gairebé 100 persones, entre les quals un nen de cinc anys, a Yangon, Mandalay i altres localitats. El 26 de març, la televisió estatal va anunciar que les persones que es manifestaven corrien "perill que els disparessin al cap i l'esquena".
Segons estimacions de l'Associació de Suport als Presos Polítics (Birmània) (AAPPB), la xifra mínima de morts des del cop d'estat de l'1 de febrer era de 328 a 26 de març.
Encara que uns pocs manifestants s'han armat amb rudimentàries armes casolanes, inclosos còctels Molotov, profundes i rifles casolans d'aire comprimit, en general les protestes han estat pacífiques i, en els incidents que Amnistia Internacional ha examinat, la força letal utilitzada per l'exèrcit ha estat il·legal i excessiva.
En altres punts del país, el conflicte armat entre l'exèrcit de Myanmar i els grups ètnics armats va en augment. Amnistia Internacional sent profunda preocupació per la possibilitat que es produeixin més atrocitats en massa i que es reprengui el conflicte en gran escala i el desplaçament massiu associat, que se sumaria a la població desplaçada ja internament al país, que supera les 300.000 persones.
Amnistia demana al Consell de Seguretat de l'ONU que imposi un embargament integral i global d'armes a Myanmar i remeti la situació del país a la Cort Penal Internacional.
A més, el Consell de Seguretat ha d'imposar sancions econòmiques selectives al comandant en cap, el general Min Aung Hlaing (ara cap de l'exèrcit de Myanmar al càrrec del país), i a altres dirigents militars responsables de crims atroços contra diverses minories ètniques de tot el país, inclosa la rohingya.
La Missió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU sobre Myanmar ja havia demanat anteriorment que s'investigués i processés el general Min Aung Hlaing i altres alts càrrecs per crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi.