Davant els informes que Antony Blinken, secretari d'Estat nord-americà, es disposa a anunciar que les forces armades de Myanmar van cometre genocidi i crims de lesa humanitat durant la seva violenta campanya contra la minoria rohingya, Erwin van der Borght, director interí d'Amnistia Internacional per a Àsia i Oceania, ha declarat:
"Gairebé cinc anys després que 740.000 persones fossin expulsades de casa seva a punta de pistola el 2017, supervivents i familiars de víctimes rohingyes encara no han obtingut justícia pels horrors inimaginables infligits a la seva comunitat. Ha d'accelerar-se l'impuls en favor de la justícia internacional per acabar amb la cultura d'impunitat regnant a Myanmar, on cap alt càrrec s'ha enfrontat a cap moment a les conseqüències de la seva demolidora campanya contra el poble rohingya".
Sense rendició de comptes, les forces armades de Myanmar seguiran pensant que tenen carta blanca per assassinar persones innocents, bombardejar casa seva i destruir les seves famílies. Amnistia Internacional dona suport a la crida en favor de la investigació i el processament d'alts càrrecs militars pels crims de dret internacional comesos a Myanmar, que inclouen genocidi, crims de guerra i crims de lesa humanitat.
Els mateixos generals que van dur a terme la campanya de les autoritats per massacrar als rohingya es van fer amb el poder mitjançant un cop d'estat el 2021. Davant del moviment de protesta que es va aixecar a tot el país, van tombar les armes contra els manifestants juvenils a les grans ciutats de Myanmar, aplicant les mateixes tàctiques violentes que havien usat durant dècades per atacar a minories ètniques".
Informació complementària
El govern del president nord-americà Joe Biden es proposa declarar formalment el 21 de març que la campanya militar contra el poble rohingya duta a terme a Myanmar el 2017 va constituir genocidi i crims de lesa humanitat. Està previst que el secretari d'Estat, Antony Blinken, faci l'anunci en el Museu Commemoratiu de l'Holocaust dels Estats Units.
Les forces armades birmanes van expulsar a Bangladesh més de 740.000 rohingyes de l'estat de Rakhine en una campanya brutal d'execucions extrajudicials, incendis provocats i agressions sexuals. Es calcula que un milió de persones refugiades rohingyes viuen actualment a Bangladesh, i moltes dels seus habitatges a Rakhine han estat esborrats del mapa.
La Missió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU sobre Myanmar ja havia demanat anteriorment que s'investigués i processés el general Min Aung Hlaing i a altres alts càrrecs per crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi. Min Aung Hlaing es va fer amb el poder mitjançant un cop d'estat perpetrat la matinada de l'1 de febrer de 2021.
Existeixen múltiples iniciatives internacionals per proporcionar justícia al poble rohingya, inclòs el cas de genocidi contra Myanmar presentat per Gàmbia davant la Cort Internacional de Justícia. A l'Argentina està en curs una altra causa basada en el principi de jurisdicció universal.
Amnistia Internacional ha demanat al Consell de Seguretat de l'ONU que remeti la situació de Myanmar a la Cort Penal Internacional.
En una investigació sobre l'estat de Rakhine el 2017, Amnistia Internacional va detallar un despietat sistema de discriminació i segregació institucionalitzades que restringia greument els drets humans de la minoria musulmana rohingya. Aquest sistema, constitutiu d'apartheid, amenaça i soscava la llibertat de circulació, la capacitat d'accedir a alimentació i assistència mèdica adequades, i el dret a l'educació.