"El Consell de Seguretat de l'ONU ha d'imposar amb urgència un embargament d'armes integral a Myanmar per posar fi a la matança dels qui protesten, en la seva majoria de forma pacífica, a mans de les forces de seguretat de Myanmar", ha declarat avui Amnistia Internacional en una crida conjunta amb més de 200 organitzacions de la societat civil.
"La simple condemna per la comunitat internacional no ha tingut resultat. És hora que el Consell de Seguretat de l'ONU utilitzi les seves facultats exclusives per imposar un embargament d'armes integral per mirar d'acabar amb el bany de sang que està perpetrant l'exèrcit", ha afirmat Lawrence Moss, responsable d'incidència amb l'ONU d'Amnistia Internacional.
Segons informes, des del cop d'estat de l'1 de febrer, l'exèrcit ha matat il·legítimament almenys 769 manifestants, i milers de persones més han estat detingudes de forma arbitrària, entre les quals es compten líders civils electes del país, defensors i defensores dels drets humans, periodistes i altres persones que critiquen el cop d'estat.
Després d'examinar més de 50 vídeos de la repressió en curs, Amnistia Internacional va determinar que les forces armades de Myanmar -entre les quals unitats implicades en crims de dret internacional contra la població rohingya i altres minories ètniques- utilitzen de forma creixent tàctiques letals i armes que normalment es veuen en el camp de batalla contra manifestants pacífics i vianants a tot el país. Molts d'aquests homicidis constitueixen execucions extrajudicials.
El 10 de març de 2021, la presidència del Consell de Seguretat de l'ONU va emetre una declaració en la qual "condemna enèrgicament la violència contra manifestants pacífics, en particular contra dones, joves i nens" i "demana als militars que actuïn amb la màxima moderació". El 24 d'abril, els dirigents de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) van donar a conèixer una declaració consensuada en la qual demanaven el "cessament immediat de la violència a Myanmar".
Igualment, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha condemnat enèrgicamente "la violència brutal que continua a mans de l'exèrcit a Myanmar" i va afirmar que "la repressió militar que continua [...] és inacceptable i exigeix una resposta internacional ferma, unificada i resolta". Per la seva banda, l'enviada especial del secretari general, Christine Schraner Burgener, a qui l'exèrcit ha prohibit entrar a Myanmar, ha condemnat enèrgicament "el continuat vessament de sang al país mentre les forces armades ignoren les crides internacionals, fins i tot del Consell de Seguretat, en favor de la moderació, el diàleg i el ple respecte als drets humans i llibertats fonamentals".
A l'abril de 2021, l'alta comissionada de les Nacions Unides per als drets humans Michelle Bachelet va advertir que la situació a Myanmar era un reflex de la de Síria el 2011: "Allà també vam veure protestes pacífiques a les quals es va respondre amb força innecessària i clarament desproporcionada. La repressió persistent i brutal per l'Estat del seu propi poble va fer que algunes persones prenguessin les armes, la qual cosa va ser seguit d'una espiral de violència que es va expandir amb rapidesa per tot el país", va dir.
"Les forces armades de Myanmar vénen ignorant les crides de la comunitat internacional perquè posin fi a aquesta violència desenfrenada. Els generals ignoren les peticions unànimes del Consell de Seguretat de l'ONU i dels veïns de Myanmar a l'ASEAN d'aturar el vessament de sang", va declarar, per la seva banda, Lawrence Moss.
"Si el Consell de Seguretat hagués imposat i fet complir un embargament d'armes a Síria fa deu anys, fa temps que s'haurien acabat les bales. Aquesta vegada, el Consell ha d'actuar abans que la greu situació de Myanmar es converteixi en una catàstrofe similar".
Informació complementària
Amnistia Internacional reitera la seva crida al Consell de Seguretat de l'ONU perquè imposi un embargament d'armes integral com a part de la campanya #NotOneBulletMore, juntament amb més de 200 organitzacions de la societat civil.
Amnistia Internacional ha demanat a més al Consell de Seguretat que remeti la situació de Myanmar a la Cort Penal Internacional i que imposi sancions econòmiques selectives al comandant en cap, el general Min Aung Hlaing (ara cap de l'exèrcit de Myanmar a càrrec del país), i altres dirigents militars responsables de crims atroços contra diverses minories ètniques de tot el país, inclosa la rohingya.