Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Myanmar: decisió de la Cort Penal Internacional obre una via clara per obtenir justícia a la població rohingya

Myanmar rohingya
Després de la decisió de la Cort Penal Internacional (CPI) feta públic dijous, en la qual declara que té jurisdicció sobre l'expulsió per Myanmar de la població rohingya a Bangladesh, constitutiva d'un delicte de lesa humanitat, Biraj Patnaik, director d'Amnistia Internacional per a Àsia meridional, ha afirmat:

“Durant la terrible campanya de neteja ètnica de les forces armades de Myanmar, més de 725.000 dones, homes, nenes i nens rohingyes van ser expulsats a Bangladesh. Aquesta decisió és un pas important en la direcció correcta i obre una via clara per obtenir justícia pels rohingyes que van ser expulsats de casa seva, en molts casos mentre els soldats obrien foc contra ells i cremaven els seus poblats. La Cort ha enviat als militars de Myanmar el missatge clar que hauran de rendir comptes dels seus actes.

“L'expulsió forçada és només un dels delictes comesos contra la població rohingya. Amnistia Internacional ha documentat àmpliament com la repressió de les forces armades va incloure també assassinat, violació, tortura, inanició forçada, incendi selectiu de poblats rohingyes i ús de mines terrestres".

“Encara que rebem amb satisfacció la decisió de la CPI, la comunitat internacional ha d'entendre-la com un estímul per prendre altres mesures. En particular, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides segueix sense remetre la situació a Myanmar a la CPI, perquè la Cort pugui investigar tots els crims de lesa humanitat comesos contra la població rohingya, així com els crims de les forces armades contra altres minories ètniques a l'estat de Kachin i en el nord de l'estat de Shan”.

Informació complementària

El 9 d'abril de 2018, la Fiscalia de la Cort Penal Internacional va demanar a la Cort que aclarís si té jurisdicció per investigar la presumpta deportació de més de 725.000 dones, homes, nens i nenes rohingyes de Myanmar a Bangladesh des del 25 d'agost de 2017.

Atès que Myanmar no és Estat Part en l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional, les violacions greus de drets humans que es cometen dins de les seves fronteres no entren normalment en la jurisdicció territorial de la Cort, tret que les autoritats d'aquest Estat l'acceptin o hi hagi una remissió del Consell de Seguretat de l'ONU.

No obstant això, Bangladesh sí que és Estat Part en la CPI, i la Cort ha conclòs que té jurisdicció sobre el crim de lesa humanitat de deportació ja que un element d'aquest crim es va dur a terme al territori de Bangladesh.

La Cort ha conclòs alhora que, atès que la població rohingya ha estat obligada il·legalment a romandre fora del seu propi país i a viure en condicions atroces a Bangladesh, la CPI podria tenir jurisdicció sobre el crim de lesa humanitat de persecució i/o de “altres actes inhumans” que, afirma, van constituir una privació greu dels drets humans fonamentals de la població rohingya.