Els casos de terrible ús indegut de gas lacrimogen per les forces de seguretat durant la brutal repressió de protestes a l'Iran, el Perú i Sri Lanka l'any passat són alguns dels molts incidents que denuncia Amnistia Internacional en la seva web interactiva.
Aquest lloc web interactiu inclou ara dades sobre 30 nous incidents en 13 països en els quals la policia i les forces de seguretat van causar danys a causa de l'ús inadequat de gas lacrimogen.
Des del llançament el 2020 d'aquest lloc web, guardonat amb el premi Webby, Amnistia Internacional ha verificat incidents d'ús indegut de gas lacrimogen en més de 115 països i territoris, entre els quals els Estats Units, França, Guatemala, l'Índia, Israel / Territoris Palestins Ocupats, el Líban, Mali, Myanmar, Nigèria, Sèrbia, el Sudan, Tunísia i Uganda.
“Any rere any, Amnistia Internacional continua documentant usos perillosos i temeraris de gas lacrimogen a tot el món”, ha afirmat Marija Ristic, directora de l'Equip de Verificació Digital d'Amnistia Internacional.
“La gent ha sortit al carrer a protestar per reclamar que es respectin els seus drets humans, i la resposta ha estat l'ús de violència innecessària o força excessiva, que en molts casos ha inclòs l'ús il·legítim de gas lacrimogen.
“Les autoritats de tot el món han de respectar el dret de manifestació pacífica i fer retre comptes a qualsevol persona que empri de manera il·legítima gas lacrimogen contra persones que exerceixen els seus drets humans fonamentals.”
La campanya en curs Protegim la Protesta d'Amnistia Internacional també està documentant atacs contra protestes pacífiques i per a fer costat als moviments socials que pressionen en favor d'un canvi en drets humans a tot el món.
Morts i lesions causades per ús indegut
Durant el 2022, les autoritats de l'Iran van aplicar sistemàticament una resposta militaritzada a les protestes d'àmbit local i nacional i van utilitzar munició real, perdigons, gas lacrimogen i canons d'aigua per a esclafar unes protestes en gran manera pacífiques. Centenars de manifestants i vianants van ser víctimes d'homicidi il·legítim a mans de les forces de seguretat, entre ells desenes de nens i nenes. Una nena de 6 anys va morir després de rebre l'impacte d'un pot de gas lacrimogen al cap. Milers de persones van patir lesions de consideració, inclosa pèrdua de la vista, per a les quals moltes no van buscar atenció mèdica per por de ser detingudes.
Durant les protestes generalitzades que van començar al Perú al desembre de 2022, les forces armades i la Policia Nacional del Perú van disparar il·legítimament armes letals i van usar altres armes menys letals contra la població, especialment contra persones indígenes i pageses. Aquest ús il·legítim de la força va causar 49 morts per la repressió de l'Estat fins a febrer de 2023. Les protestes van ser en la seva major part pacífiques, però les dades indicaven que la policia i l'exèrcit van disparar bales, perdigons i gas lacrimogen de manera temerària i van matar o van causar lesions a transeünts, manifestants i els qui prestaven primers auxilis a persones ferides.
A Sri Lanka, el govern va intensificar la seva repressió de la dissidència quan milers de persones van protestar contra la greu situació econòmica del país. L'ús indegut de gas lacrimogen i de canons d'aigua es va convertir en habitual en la resposta a les manifestacions i va afectar manifestants i vianants, inclosos nens i nenes. Aquestes tàctiques van causar almenys una mort en una protesta al juliol de 2022.
A Ucraïna, les forces de seguretat russes van disparar gas lacrimogen contra manifestants pacífics que van sortir al carrer a Kherson l'abril de 2022 per a reclamar la fi de l'ocupació russa de la ciutat.
L'última actualització del lloc web inclou exemples semblants de Colòmbia, l'Equador, Grècia, l'Índia, Indonèsia, l'Iran, Israel i els Territoris Palestins Ocupats i Turquia.
Investigació de fonts d'accés públic
L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va començar a investigar l'ús indegut de gas lacrimogen el 2019, principalment mitjançant l'anàlisi de vídeos publicats en xarxes socials. Usant mètodes d'investigació basada en fonts d'accés públic, l'organització va identificar i va verificar casos en els quals es va usar de manera indeguda gas lacrimogen i va confirmar la ubicació, la data i la validesa. L'anàlisi va ser realitzada per l'Equip de Verificació Digital d'Amnistia Internacional, una xarxa d'estudiants de cinc universitats en quatre continents amb formació en la verificació de vídeos i fotografies de potencials violacions de drets humans derivades de conflictes i crisis a tot el món.
Amnistia Internacional ha documentat múltiples formes d'ús indegut del gas lacrimogen per la policia, entre les quals figuren: disparar-lo en espais tancats; disparar-lo directament contra persones; emprar-lo en quantitats excessives; disparar-lo contra manifestacions pacífiques, i disparar-lo contra grups que tenen menys possibilitats de fugir o són més sensibles als seus efectes, com ara menors d'edat, persones grans i persones amb discapacitat.
Necessitat de regulació
Malgrat l'ús indegut generalitzat, no s'ha acordat una normativa internacional sobre el comerç del gas lacrimogen i altres substàncies químiques irritants. Molt pocs Estats ofereixen informació pública sobre el volum i el destí de les exportacions de gas lacrimogen, la qual cosa dificulta una vigilància independent.
Amnistia Internacional i la Fundació d'Investigació Omega porten més de dos decennis fent campanya en favor de majors controls sobre la producció, el comerç i l'ús del gas lacrimogen i altres armes i material destinats a fer complir la llei. Com a conseqüència, la Unió Europea ha introduït controls sobre el comerç d'alguns tipus de material, i l'ONU i el Consell d'Europa han reconegut la necessitat de regular l'exportació de material per fer complir la llei que pugui utilitzar-se per infligir tortura i altres maltractaments.
Gràcies a la feina d'incidència diplomàtica d'alt nivell duta a terme pels més de 60 Estats que integren l'Aliança per un Comerç sense Tortura, amb el suport d'una coalició internacional d'organitzacions de la societat civil, l'ONU està estudiant la possible elaboració de controls sobre el comerç internacional de material per a fer complir la llei —inclòs el gas lacrimogen— i així evitar el seu ús per a cometre tortura o altres maltractaments. Al gener de 2023, Amnistia Internacional i més de 30 ONG es van unir per a signar la Declaració de Shoreditch, que demana que s'estableixi un tractat internacional amb la finalitat de controlar el comerç dels instruments de tortura que s'utilitzen a tot el món per a reprimir protestes pacífiques i cometre abusos contra persones detingudes.