L'aprovació de la iniciativa que formalitza l'adscripció de la Guàrdia Nacional (GN) a la Secretaria de la Defensa (SEDENA), fent oficial el seu caràcter militar, per part del Senat de la República, posa en risc la garantia dels drets humans a Mèxic, ha afirma va dir Amnistia Internacional avui.
“Lamentem profundament la decisió del Senat. Ja hem vist els desastrosos resultats de la militarització de la seguretat pública a Mèxic durant els últims 16 anys. En comptes de seguir per aquest camí, fem una crida al Poder Executiu per dissenyar un pla de retirada progressiva de les forces armades dels carrers, prioritzant en l'enfortiment de les policies civils, així com el desenvolupament de polítiques públiques de prevenció, tendents a garantir la seguretat pública. Ja n'hi ha prou de violacions de drets humans i la impunitat”, va dir Edith Olivares Ferreto, directora executiva d'Amnistia Internacional Mèxic.
El 27 de maig de 2019, Mèxic va establir la Guàrdia Nacional com la seva principal institució de seguretat pública, sota el control civil de la Secretaria de Seguretat Pública i Protecció Ciutadana. Des de la seva creació, la Guàrdia Nacional ha estat criticada per operar de manera cada vegada més militaritzada i pel fet que més del 70% dels seus membres provenen de l'Exèrcit o la Marina. En paral·lel, la Guàrdia Nacional ha estat criticada per les nombroses violacions als drets humans que amb fonament se li atribueixen. Entre 2020 i 2022 es van presentar més de 1.100 queixes contra aquesta institució davant de la Comissió Nacional de Drets Humans (CNDH). Aquestes es referien a crims de dret internacional, incloses desaparicions forçades, detencions arbitràries, homicidis il·legítims i tortura, entre altres.
El 31 d'agost de 2022, el President Andrés Manuel López Obrador va proposar reformes legislatives que augmentarien encara més la militarització de la Guàrdia Nacional. Les reformes proposades: 1) situen formalment a la Guàrdia Nacional sota control militar de la Secretaria de la Defensa Nacional; 2) permeten que personal militar actiu exerceixi en la institució sense abandonar els seus llocs militars; 3) requereixen que els comandaments d'alt nivell de la Guàrdia Nacional provinguin de llocs militars; 4) permeten que els crims, inclosos els crims de dret internacional, i les violacions de drets humans, perpetrats pel personal de la Guàrdia Nacional siguin jutjats davant tribunals militars, no civils; i 5) estableixen l'entrenament militar per a tot el personal de la Guàrdia Nacional.
Iniciativa militarista
Les reformes aprovades pel Senat avui són les últimes d'un seguit de lleis i iniciatives que acaben de cedir el control als militars en l'acompliment de funcions de seguretat pública a Mèxic des de 2006, en el context de l'anomenada “guerra contra les drogues”. Aquest enfocament militaritzat de la seguretat pública ha tingut conseqüències desastroses per als drets humans. Més de 100,000 persones es troben desaparegudes a Mèxic, mentre que l'exèrcit i la marina han estat acusats de violacions generalitzades de drets humans. La SEDENA ha estat objecte de més de 4,000 queixes per abusos contra els drets humans davant la CNDH des de 2014.
Els diputats i senadors han decidit contravenir les normes internacionals que estipulen que la participació militar en activitats de seguretat pública ha de ser excepcional i només aplicar-se en determinades condicions. A la llum d'aquests estàndards, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i altres organismes de l'ONU han expressat repetidament la preocupació per l'ús de les forces militars i policials militaritzades per a activitats de seguretat pública a Mèxic. Preocupacions i recomanacions que avui han estat desestimades.
En el seu informe d'abril de 2022 sobre Mèxic, el Comitè contra la Desaparició Forçada de l'ONU va instar l'Estat mexicà a “abandonar l'enfocament militaritzat de la seguretat pública”, ja que ha estat insuficient i inadequat per a protegir els drets humans. També va recomanar enfortir a les forces civils i establir un pla de retir ordenat, immediat i verificable de les forces militars de les tasques de seguretat pública.
La realitat en xifres
Amnistia Internacional, juntament amb les organitzacions de la societat civil, ha advertit que l'estratègia de seguretat pública militaritzada ha estat fallida. Mèxic és avui un país molt més insegur que fa 16 anys. Els homicidis s'han incrementat un 218% entre 2006 i 2022; en 16 anys han estat assassinades més de 100 persones que exercien el periodisme (15 d'elles en els primers vuit mesos d'enguany) i més del 97% de les més de 105.000 persones desaparegudes van ocórrer a partir de desembre de 2006.
Membres de les corporacions militars mexicanes han comès amb freqüència crims de dret internacional i greus violacions als drets humans amb impunitat. De 2014 fins avui, la CNDH ha rebut almenys 6.661 queixes per violacions a drets humans comeses per la SEDENA, la SEMAR i la Guàrdia Nacional. En tots aquests anys la SEDENA se situa entre les 10 institucions amb més queixes i aquest llistat inclou a la Guàrdia Nacional.