Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Mèxic: Dues dones indígenes incriminades en un cas de segrest són preses de consciència

Londres.- Amnistia Internacional ha acusat avui el govern mexicà d'empresonar injustament dues dones indígenes otomí pel suposat segrest de sis agents de l'Agència Federal d'Investigacions de Mèxic (AFI) i ha fet una crida a les autoritats mexicanes pel seu immediat alliberament.  Les dues dones, que van ser condemnades a 21 anys de presó, estan esperant el resultat d'un nou judici. Amnistia Internacional les ha declarat preses de consciència.  Alberta Alcántara Juan i Teresa González Cornelio estan empresonades en el Centro de Readaptación de San José el Alto des de l’agost de 2006. El gener de 2009, van ser condemnades pel segrest de sis agents de l’AFI, no obstant això l'abril de 2009 un tribunal va ordenar un nou judici.  Els agents afirmen que elles i altres venedors dels llocs del mercat de la plaça de Santiago Mexquititlán els van prendre com ostatges el març de 2006 durant una operació contra venedors de DVD’s “pirata”. L'única evidència en contra seu és una fotografia publicada en un diari local en la qual Alberta i Teresa es veuen al costat dels agents de l’AFI.  “No hi ha cap evidència creïble en contra d’Alberta i Teresa,” va dir Rupert Knox, investigador d'Amnistia Internacional sobre Mèxic.“Nosaltres creiem que han estat triades com blancs fàcils per la seva situació marginal com a dones, pobres i indígenes.”  Alberta i Teresa van ser inicialment detingudes i acusades conjuntament amb Jacinta Francisco Marcial, una altra venedora, que va ser alliberada el setembre de 2009. En el cas de Jacinta, la Procuraduría General de la República (PGR) va decidir no formular acusacions en el seu segon judici a causa de la falta d'evidència.  No obstant això, a pesar de la mateixa falta d'evidència en el procés de Teresa i Alberta, la PGR va decidir mantenir els càrrecs i per tant buscar una confirmació de la condemna. L'audiència final del nou judici va ser el 3 de febrer de 2010. Des de llavors el jutge té 30 dies hàbils per emetre una sentència.  “El cas és emblemàtic ja que mostra la discriminació i judicis injustos amb què molts i moltes indígenes es troben en el sistema de justícia penal mexicà,” va dir Rupert Knox. “El govern mexicà ha d'alliberar-les immediatament i sense cap condició. A més s'ha d'assegurar que rebin una compensació adequada.”  Alberta Alcántara Juan és de Santiago Mexquititlán, municipi d’Amealco de Bonfil, estat de Querétaro. Té 31 anys d'edat i abans de la seva detenció treballava en una fàbrica de roba i en una petita parcel·la de terra propietat de la seva família. També confeccionava nines de roba per incrementar els ingressos de la seva família. Va abandonar el col·legi als 13 anys per començar a treballar.  Teresa González Cornelio és originària de San Francisco Shaxni, municipi d’Acambay, estat de Mèxic. Ella té 25 anys d'edat i abans de la seva detenció treballava les terres de la seva família i feia nines de roba. Està casada amb Gabriel, el germà d’Alberta. Mentre va estar detinguda a la presó, Teresa va donar a llum a Jazmín que ara té 11 mesos.    Informació complementària  El 26 de març de 2006, sis agents de l’AFI van presentar una denúncia davant la Procuraduría General de la República, al·legant que havien estat segrestats per diverses persones durant un incident al mercat de Santiago Mexquititlán, una mica abans, aquell mateix dia.  Més de quatre mesos després de l'incident, el 3 d'agost de 2006, el procurador general va ordenar l'arrest de tres dones indígenes que apareixien en una foto junt amb els agents de l’AFI en un diari local. A les tres dones otomí no se'ls va proporcionar accés a un intèrpret durant els procediments judicials i el defensor d'ofici que se'ls va assignar mai va parlar amb elles per explicar-los els seus drets i mitjans de defensa.  Durant les audiències, els agents de l’AFI es van contradir i el testimoni principal mai va aparèixer en els acaraments.