Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Mèxic: assassinat de líder indígena mostra la manca de protecció estatal a defensors/es de drets humans

Julián Carrillo, defensor indígena rarámuri assassinat a Mèxic. Foto: Amnistia Internacional

L'assassinat del defensor indígena rarámuri, Julián Carrillo, a l'estat de Chihuahua (Mèxic) demostra un cop més la manca de protecció, així com la ineficiència de les mesures de protecció de les autoritats mexicanes a les comunitats indígenes de la serra Tarahumara.

"De nou queda demostrat que sense canvis que abordin les causes estructurals de la violència contra persones defensores de drets humans, la provisió d'un policia acompanyant o un telèfon no és suficient per frenar l'onada de violència que enfronten els qui gosen alçar la veu per defensar la seva terra", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Julián Carrillo, líder de la comunitat de Coloridas de la Virgen, va ser perseguit i assassinat per agressors no identificats la nit del 24 d'octubre. El seu assassinat és el punt culminant d'una crònica de morts en la seva família: el 5 de febrer de 2016 va ser assassinat el seu fill Víctor Carrillo; el 31 de març de 2017 va ser assassinat un dels seus nebots, Antonio Alberto Quiñones; el 30 de juliol de 2017 va ser assassinat una altra de le seves nebodes, Guadalupe Carrillo Polanco; i, finalment, l'1 de juliol de 2018 va ser assassinat el seu gendre, Francisco Chaparro Carrillo.

"L'assassinat de Julián Carrillo no ha de quedar impune. És imperatiu que les autoritats mexicanes n'identifiquin els autors materials i intel·lectuals i els portin davant de la justícia civil ordinària", ha afirmat Erika Guevara-Rosas.

"Les autoritats nacionals i locals han de prendre mesures adequades de protecció immediatament per protegir la vida i integritat de la família de Julián Carrillo i dels integrants de la comunitat, i per defensar el dret al territori a Coloridas de la Virgen".

Des del 2007, la comunitat de Coloridas de la Virgen presenta una batalla jurídica davant del Tribunal Unitari Agrari per explotació de Recursos Naturals en el seu territori ancestral. El treball de defensa del seu territori ha generat un seguit d'amenaces contra les persones integrants de la comunitat, així com de l'organització Alianza Sierra Madre (ASMAC), que els ha acompanyat en aquest procés de reivindicació de drets.

La gravetat de les amenaces contra Julián Carrillo va portar-lo a integrar-se el 2014 en el Mecanisme de Protecció a Persones Defensores i Periodistes
, però els atacs en contra d'ell i la comunitat no es van aturar. Al desembre de 2016, la casa de Julián Carrillo va ser cremada; en diferents ocasionis grups fortament armats han hostigado a la comunitat i han amenaçat a integrants de la mateixa; i diversos integrants de la comunitat han estat forçats pels nivells de violència a sortir del seu territori.

L'assassinat de Julián Carrillo va ser comès poques setmanes després que membres de la comunitat denunciessin diferents autoritats de govern l'existència d'una concessió minera al seu territori a tres particulars. D'acord amb la comunitat, aquesta concessió hauria estat atorgada sense realització d'una consulta prèvia lliure i informada.

Segons el Mecanisme de Protecció a Persones Defensores i Periodistes, entre gener i octubre de 2018 han estat assassinades 16 persones defensores de drets humans a Mèxic. Ahir, Julián Carrillo es va convertir en el dissetè.

"És responsabilitat de totes les autoritats de l'Estat oferir les condicions necessàries perquè els qui defensin drets humans no hagin d'abandonar davant d'aquesta escalada de terror", ha afirmat Erika Guevara-Rosas.