Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Més de 4.000 milions de persones precisen una protecció social universal mentre les crisis se solapen

Les autoritats utilitzen canons d'aigua contra estudiants universitaris a Sri Lanka que protesten en el context de la crisi econòmica i política. Colombo, Sri Lanka, 19 de maig de 2022. © Tharaka Basnayaka/NurPhoto via Getty Images
  • Amnistia Internacional dona suport a l'establiment d'un Fons Mundial de Protecció Social sotmès a gestió internacional per a garantir el dret a la seguretat social per a totes les persones.
  • A Espanya, la universalitat del dret a la salut no està plenament garantida.

Amnistia Internacional ha demanat avui una seguretat social a disposició de totes les persones, en qualsevol lloc del món, després que un seguit de crisis hagin posat en evidència enormes llacunes en els sistemes estatals d'ajuda i protecció i centenars de milions de persones hagin quedat exposades a la fam o atrapades en un cicle de pobresa i privació.

En el document Preus a l'alça, protestes creixents: arguments a favor de la protecció social universal, l'organització de drets humans demana també l'alleujament del deute internacional i insta els Estats a reformar els seus sistemes impositius i a perseguir el frau fiscal, a fi d'alliberar una important quantitat de fons amb què sufragar la protecció social.

“Un conjunt de crisis ha vingut a demostrar com de mal preparats estan molts Estats per a facilitar a la població una ajuda imprescindible. Impressiona pensar que més de 4.000 milions de persones —és a dir, prop del 55% de la població mundial— no tenen accés ni tan sols a la més bàsica protecció social, tot i que el dret a la seguretat social ja va quedar ja consagrat el 1948 en la Declaració Universal de Drets Humans”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

En l'esmentat document es mostra com l'alça dels preus dels aliments, el canvi climàtic i les conseqüències econòmiques de la pandèmia de COVID-19 i de la invasió russa d'Ucraïna estan alimentant una catastròfica crisi humanitària i provocant cada vegada més agitació social i protestes.

Així mateix, el text insta els Estats a garantir que la cobertura de la seguretat social —per exemple, subsidis per malaltia o discapacitat, atenció mèdica, pensions per a la població d'edat avançada, manutenció infantil, prestacions familiars i ajudes a la renda— estigui a disposició de qualsevol persona que pugui necessitar-la.

A més, el document descriu com, en nombrosos Estats, la falta de seguretat social ha deixat les comunitats exposades en major grau a sobtats revessos econòmics, a les conseqüències dels conflictes, al canvi climàtic o a altres pertorbacions. Les conseqüències d'aquestes crisis —entre elles, la fam generalitzada, el creixement de la desocupació i la indignació davant l'empitjorament del nivell de vida— han donat lloc a tot el món a protestes que, amb freqüència, han estat brutalment reprimides.

“La protecció social universal pot abordar les violacions de drets econòmics i socials de les quals solen partir les reivindicacions i protestes. En lloc de veure la protesta pacífica com un intent, per part de la població, de reclamar els seus drets, les autoritats han respost sovint a les manifestacions amb un ús innecessari o excessiu de la força. La protesta pacífica és un dret humà, i Amnistia Internacional lluita per protegir la protesta”, ha manifestat Agnès Callamard.

En l'informe es demana als creditors internacionals que renegociïn o cancel·lin els deutes per a facilitar un millor finançament de la protecció social. A més, el text ressalta que, segons l'Organització Internacional del Treball (OIT), es calcula que el cost d'oferir una cobertura bàsica de seguretat social en els Estats d'ingressos baixos o mitjans baixos és de 440.800 milions de dòlars nord-americans a l'any, quantitat inferior als 500.000 milions que, segons Tax Justice Network, deixen de percebre anualment els Estats a causa dels paradisos fiscals.

Amnistia Internacional insta els Estats que col·laborin entre ells, utilitzin tots els seus recursos i reformin els seus sistemes impositius per a frenar l'evasió i pèrdua d'uns ingressos fonamentals a fi de garantir l'existència de fons amb què millorar la protecció social.

“Aquestes crisis han deixat la població agenollada, i quan parlem de resoldre els problemes del món, en ben poques ocasions existeix una solució senzilla, però el que sí que sabem és que els Estats s'han de prendre de debò la persecució del frau fiscal”, argüeix Agnès Callamard.

Per a garantir el dret a la seguretat social, Amnistia Internacional dona suport a l'establiment d'un Fons Mundial de Protecció Social sotmès a gestió internacional, concepte que ha comptat amb el suport del relator especial de l'ONU sobre l'extrema pobresa i els drets humans, els secretaris general de l'ONU i de l'OIT.

La creació d'aquest fons permetria oferir als Estats ajuda tècnica i econòmica perquè, al seu torn, puguin oferir seguretat social i, en última instància, enfortiria la capacitat dels sistemes nacionals de seguretat social per a incrementar les respostes en temps de crisis.

La universalitat del dret a la salut no està plenament garantida a Espanya

A Espanya, el Projecte de Llei de mesures per a la cohesió, universalitat i qualitat del Sistema Nacional de Salut es troba bloquejat en el Congrés des de fa més d'un any i amb això la possibilitat de garantir la universalitat en l'accés a la sanitat per a persones migrants en situació administrativa irregular i persones reagrupades legalment a Espanya.

Amnistia Internacional ha sol·licitat en nombroses ocasions juntament amb REDER i amb Jo Sí Sanitat Universal als grups parlamentaris que aprovin aquest Projecte i per fi es puguin corregir les llacunes del Reial decret llei 7/2018 que no garanteix la igualtat en l'accés a la sanitat sense discriminació.

“És hora que les autoritats compleixin sense reserves les recomanacions de nombrosos organismes internacionals que han instat a una reforma legal que asseguri la igualtat en l'accés i gaudi del dret a la salut per a totes les persones sense importar ni el seu color de pell ni el seu origen ètnic ni la seva situació administrativa”, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

Fam, pobresa i protestes

La mnca d'una seguretat social adequada pot ser catastròfica per al creixent nombre de persones que amb prou feines poden permetre's menjar.

El Programa Mundial d'Aliments (PMA) afirma que, a tot el món, 349 milions de persones corren perill imminent de sofrir escassetat alimentària, mentre que 828 milions se'n van al llit amb fam totes les nits.

Encara més, segons l'Informe dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2022, la pandèmia de COVID-19 ha esborrat gairebé quatre anys d'avenços en la reducció de la pobresa, i ha sumit 93 milions de persones més en la pobresa extrema, amb menys de 2,15 dòlars al dia per a viure.

L'absència de mesures efectives per a mitigar la inflació i l'escassetat ha fet que els nivells de vida de la població entrin en una espiral descendent, la qual cosa ha contribuït a l'esclat de protestes a tot el món, com les que s'han produït recentment a l'Iran, Sierra Leone i Sri Lanka.

L'encariment dels aliments i d'altres articles bàsics ha afectat amb especial duresa les poblacions dels països de baixos ingressos, però l'augment en l'ús de bancs d'aliments als països més rics demostra que la crisi del cost de la vida i de l'assequibilitat dels aliments és generalitzada.

La invasió russa d'Ucraïna, important productor de cereals, ha suposat un cop demolidor per al subministrament alimentari mundial, i ha portat l'índex de preus dels aliments de la FAO a les seves cotes més altes des que van començar els registres, el 1990. Alhora, el canvi climàtic i l'augment constant dels preus dels fertilitzants han repercutit també en la producció agrícola. Segons la FAO, la sequera és el factor que més contribueix per si sol a la disminució de les collites.

Seguretat social, impostos i deute

Amnistia Internacional forma part d'una creixent coalició de persones expertes i organitzacions de la societat civil que demana als Estats anar oferint gradualment protecció social universal i materialitzar els beneficis que això comportarà.

En concret, Agnès Callamard ha afirmat que “el fet de protegir la població de sofrir pèrdues a causa de pertorbacions —des de catàstrofes naturals fins a regressions econòmiques— pot tenir efectes transformadors tant per a la societat com per a l'Estat que ofereix aquest suport, en reduir les tensions socials i els conflictes i fomentar la recuperació. D'aquesta manera, els nens i nenes poden continuar a l'escola, mentre l'atenció mèdica millora, la pobresa i la desigualtat d'ingressos es redueixen i, en última instància, tota la societat es beneficia econòmicament.

No podem continuar mirant cap a un altre costat mentre la desigualtat es dispara i es deixa patir als qui lluiten contra l'adversitat. L'evasió d'impostos i l'elusió fiscal agressiva —ja sigui per part de particulars o d'empreses— priven als Estats, i sobretot als països de baixos ingressos, d'uns recursos que necessiten”.

Els alts nivells d'endeutament i el cost que implica l'amortització del deute impedeixen sovint als països més endeutats gaudir de la capacitat econòmica necessària per a fer realitat les seves aspiracions en matèria de seguretat social. Els països de baixos ingressos gasten quatre vegades més en l'amortització del deute que en serveis d'atenció a la salut i 12 vegades més que en protecció social, segons dades d'Oxfam.

Per part seva, l'informe anual de l'FMI afirma que prop del 60% dels països d'ingressos baixos estan sobreendeutats o corren un elevat risc d'estar-lo, amb el que podrien entrar en suspensió de pagaments. La cancel·lació o renegociació del deute alliberaria una quantitat considerable de fons en molts països per a sufragar la protecció social.