Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Més de 2.300 poblacions d'arreu del món participen a 'Ciutats per la Vida' contra la pena de mort

Acte de "Ciutats per vida" a Mèrida (Extremadura) el 2020. © AI
  • Almenys 30 ciutats a tot l'Estat promouen esdeveniments al carrer, escoles o universitats. A Catalunya, actes a Barcelona, Tarragona i Molins de Rei.
  • Prop de 30.000 persones estan condemnades a mort a tot el món.
  • Només nou països són responsables de més del 80% de les execucions conegudes a tot el món: l'Iraq, Pakistan, Nigèria, Estats Units, Bangladesh, Malàisia, Vietnam, Kènia i Sri Lanka.

Amb motiu de la celebració de la 19ª edició de la Jornada Mundial contra la Pena de Mort 'Ciutats per la Vida', la Comunitat de Sant Egidi i Amnistia Internacional continuem  denunciant com, malgrat la tendència mundial cap a l'abolició de la pena de mort, països com l'Aràbia Saudita, l'Iran o els Estats Units continuen matant en nom de la justícia.

La Jornada de Ciutats per la Vida es convoca des del 2002 per impulsar l'abolició de la pena capital a tot el món i ve a commemorar la primera vegada que va ser prohibida en el Gran Ducat de Toscana el 1786. Es tracta d'una iniciativa internacional impulsada per la Comunitat de Sant Egidi, amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, de la qual Amnistia Internacional i Sant Egidi són membres fundadors i en la qual s'agrupen més de 60 organitzacions, col·legis d'advocats, sindicats i autoritats locals i regionals de tot el món.

Enguany participaran en la iniciativa 2.371 ciutats de tot el món, des de Roma a Johannesburg, passant per Amsterdam, París, Berlín o Nairobi, entre altres. A Espanya, són més de 80 les ciutats inscrites a aquesta iniciativa, i en aquest 2021, més de 30 com Madrid, Barcelona, Bilbao, Burgos, Sant Sebastià, Logronyo, Màlaga, Oviedo, València o Vitòria,  duen a terme avui actes com la il·luminació d'edificis emblemàtics amb els seus respectius ajuntaments, així com jornades en escoles i universitats. A Catalunya, a més de Barcelona, també se celebra a Tarragona i a Molins de Rei.

Amb motiu de la celebració d'aquesta jornada, Sant Egidi organitza un esdeveniment internacional on-line titulat "No Justice without life", amb testimonis de persones que han estat condemnades a mort, activistes, advocats i personalitats de la vida política com el president del Parlament Europe, David Sassoli. A Madrid, Andrés Krakenberger, portaveu de l'associació "Pablo Ibar pera un judici just", mantindrà un diàleg amb més de 400 joves de batxillerat i cicle superior per reflexionar sobre el despropòsit de la pena capital, a partir del cas del ciutadà hispano-nord-americà Pablo Ibar, que porta 27 anys pres a Florida, als Estats Units i la pena dels quals de mort ha estat commutada recentment per cadena perpètua.

Per la seva banda, Amnistia Internacional, com ja va fer el passat 10 d'octubre, Dia Mundial Contra la Pena de Mort, ha aprofitat l'ocasió per recordar com moltes dones condemnades a mort són víctimes de discriminació. Moltes d'elles veuen com se'ls nega justícia per part d'alguns estats, els qui no tenen en compte que, abans del delicte pel qual van ser condemnades, van sofrir de manera prolongada violència i abusos tant físics com a sexuals, que, al seu torn, van donar lloc al delicte en qüestió.

La pena de mort al món

Cada any, el nombre d'execucions a tot el món baixa. L'any 2020 ens va deixar un 26% menys d'execucions que el 2019, alguna cosa que dóna continuïtat a la reducció que es registra any rere any des del 2015. Es tracta de la xifra més baixa en més de 10 anys. Aquest considerable descens està vinculat a la reducció del nombre d'execucions en dues dels països que històricament han comunicat xifres elevades d'execucions, l'Aràbia Saudita i l'Iraq, i, en menor mesura, a algunes interrupcions declarades com a conseqüència a la pandèmia de COVID-19.

Entre els països que van dur a terme execucions en 2020 destaca el cas d'Egipte, que va triplicar la seva xifra anual d'execucions respecte a l'any anterior, i també la Xina, que va anunciar que es castigarien els actes delictius que afectessin a les mesures de prevenció de la COVID-19. Mentrestant, als Estats Units, el govern de Trump va reprendre les execucions federals després d'un parèntesi de 17 anys, amb l'esgarrifosa xifra de 10 execucions en menys de sis mesos.

Actualment, hi ha gairebé 30.000 persones condemnades a mort a tot el món, si ben tan sol nou països són responsables del 82% del total conegut: l'Iraq, Pakistan, Nigèria, Estats Units, Bangladesh, Malàisia, Vietnam, Kenya i Sri Lanka. A més, hi ha un nombre elevat de persones condemnades a mort en països dels quals no disposem de xifres, com a Aràbia Saudita, Xina, Corea del Nord, Egipte i Iran.