Les autoritats marroquines estan intensificant la repressió de les veus crítiques amb una nova onada de detencions arbitràries i judicis a persones -entre les quals un periodista i diversos rapers i youtubers-, dutes a terme en molts casos únicament per criticar el rei o altres autoritats.
Amnistia Internacional ha documentat els casos d'almenys 10 activistes que han estat sotmesos il·lícitament a detenció, interrogatori i severes condemnes de presó des de novembre. Quatre d'ells han estat acusats de "ofendre" o "insultar" el rei o la monarquia, una de les tres "línies vermelles" imposades a la llibertat d'expressió al Marroc. Els 10 han estat acusats de "ofendre" autoritats o institucions públiques, acte tipificat com a delicte en el Codi Penal marroquí.
El concepte de "línia vermella" de les autoritats marroquines és essencialment una prohibició de les crítiques al monarca o la institucions públiques, que s'està utilitzant amb renovat entusiasme contra artistes i activistes pacífics. Youtubers, rapers i periodistes s'enfronten ara a llargues penes de presó, imposades segons lleis repressives", ha assenyalat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.
"Cal que les autoritats reformin amb urgència el Codi Penal marroquí, que conté innombrables disposicions que criminalitzen la llibertat d'expressió i són utilitzades il·lícitament per eliminar la dissidència al país".
Entre novembre de 2019 i gener de 2020, 9 dels 10 activistes van ser condemnats a penes d'entre sis mesos i quatre anys de presó.
L'1 de desembre, la policia de Settat va detenir el bloguer Mohamed Sekkaki, conegut com a Moul El Kaskita, qui uns dies abans havia publicat a YouTube un vídeo on es criticava al rei i la imposició d'un nou impost als usuaris d'aquest lloc web. El tribunal de Settat va condemnar-lo a quatre anys de presó i al pagament de 40.000 dírhams (al voltant de 4.000 dòlars) en virtut únicament de disposicions del Codi Penal que penalitzen "insultar el rei" i "ofendre autoritats públiques". La vista del seu recurs d'apel·lació està prevista per a l'11 de febrer.
El 5 de desembre, la policia va detenir a Raba l'influencer de YouTube Omar Ben Boudouh, conegut també com Moul Al Hanout, per ofendre "autoritats i institucions públiques" i "incitar a l'odi". Amnistia Internacional ha examinat l'informe de l'interrogatori de Boudouh, que mostra en gran mesura que va ser detingut segons càrrecs falsos per expressar les seves opinions. El 7 de gener, va ser condemnat a tres anys de presó, per la qual cosa des de llavors està en vaga de fam a la presó de Tifelt, on es troba reclòs.
Un altre influencer i youtuber, Youssef Moujahid, va ser detingut el 18 de desembre i acusat de "ofendre a autoritats i institucions públiques" i "incitar a l'odi". La causa contra ell es va sumar a la de Boudouh, perquè publicava a la seva pàgina, "Nhabek ja Maghribe", vídeos amb comentaris sobre declaracions d'aquest. La vista dels seus recursos d'apel·lació està prevista pel 12 de febrer.
El 17 de desembre, el Tribunal de Primera Instància de Mequinez va condemnar Ayoub Mahfoud, estudiant de secundària de 18 anys, a tres anys de presó i al pagament de 5.000 dírhams (al voltant de 500 dòlars) per uns comentaris publicats a les xarxes socials. Va ser acusat de "ofendre" les autoritats i institucions públiques. El 16 de gener va quedar en llibertat provisional, a l'espera de la vista del seu recurs d'apel·lació, que està fixada pel 30 de març.
El 26 de desembre va ser detingut també un periodista, Omar Radi, per una piulada seva en què es criticava el sistema judicial per haver confirmat la sentència contra els manifestants del moviment Hirak del Rif. Va quedar en llibertat als pocs dies, a l'espera del seu proper judici, el 5 de març d'aquest any.
Omar Radi ha explicat a Amnistia Internacional que la raó de la seva detenció al seu retorn d'Algèria va ser una entrevista que havia concedit al mitjà de comunicació algerià Radi M, en la qual va criticar les autoritats marroquines per considerar que expropiaven terres tribals.
El 29 de desembre van detenir a Al-Aaiun al raper Hamza Sabaar, conegut com STALIN, que dies més tard va ser condemnat a tres anys de presó per una cançó de rap que havia publicat a Youtube. En la cançó criticava l'empitjorament de la situació socioeconòmica al país. El 16 de gener, un tribunal li va reduir la pena a vuit mesos.
El 24 de desembre, les autoritats de la ciutat de Tata van detenir a l'activista Rachid Sidi Bava, a qui els tribunals van condemnar després a sis mesos de presó i al pagament de 5.000 dirhams (al voltant de 500 dòlars) per publicar a YouTube un vídeo on expressava la seva frustració per la cessió de terres a inversors estrangers per a la seva explotació sense beneficis significatius per a les comunitats locals. La sentència sobre el seu cas està prevista pel 13 de febrer.
El 9 de gener, un tribunal de Jenifra va condemnar a Abdelali Bahmad, àlies Ghassan Bouda, a dos anys de presó i al pagament de 10.000 dírhams (al voltant de 1.000 dòlars) de multa per "insultar" la monarquia i els seus símbols. El fiscal va presentar com a prova quatre comentaris que Bouda havia publicat a Facebook. Segons el seu advocat, en un d'ells havia expressat el seu suport a les protestes de l'Hirak del Rif.
"Les autoritats han de retirar els càrrecs i deixar en llibertat a totes les persones processades i condemnades simplement per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, i han de deixar d'aplicar les arcaiques disposicions del Codi Penal que criminalitzen la llibertat d'expressió", ha afirmat Heba Morayef.
"Les autoritats marroquines han de reformar amb urgència el Codi Penal per eliminar articles que s'han utilitzat per reprimir la llibertat d'expressió".
Informació complementària
En la informació que va presentar al maig per a l'Examen Periòdic Universal del Marroc, Amnistia Internacional va demanar a les autoritats marroquines que revoquessin aquestes disposicions, especialment perquè el país havia aprovat el 2016 un Codi de Premsa que despenalitzava els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió. No obstant això, en el Codi Penal es van introduir noves disposicions que penalitzaven "insultar" l'islam i atemptar contra la integritat territorial
A l'octubre de 2019, la Comissió Nacional de Drets Humans va presentar al Parlament un memoràndum per reformar el Codi Penal marroquí a fi de garantir la seva compatibilitat amb els principis de legitimitat, necessitat i proporcionalitat.