Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

L'ONU no ha de suspendre l'enviament d'ajuda al nord-oest de Síria en un context de crims de guerra sirians i russos

© Anadolu Agency/Getty Images
  • Investigació exhaustiva de 18 atacs per terra i aire contra escoles i hospitals
  • Rússia i Síria van atacar deliberadament hospitals inclosos en la llista d'objectius "inviolables" de l'ONU
  • Indicis sòlids de participació directa de Rússia en atacs aeris il·legals

El Consell de Seguretat de l'ONU no ha de suspendre l'enviament d'ajuda essencial per a la supervivència de la població civil en el nord-oest de Síria, on s'estan cometent crims de guerra i crims de lesa humanitat, ha demanat avui Amnistia Internacional, abans que, en les properes setmanes, expiri una resolució que permet que l'ajuda humanitària arribi a Idlib a través de les fronteres sirianes.

Un nou informe d'Amnistia Internacional,'Nowhere is safe for us': Unlawful attacks and mass displacement in north-west Syria ' inclou detalls de 18 casos, la majoria dels quals van tenir lloc entre gener i febrer de 2020, en els quals forces governamentals sirianes, russes o ambdues alhora van atacar instal·lacions mèdiques i escoles a la governació d'Idlib, a l'oest de la governació d'Alep occidental i al nord-oest de la governació de Hama.

Com a conseqüència dels atacs, abans de l'alto el foc del 5 març, gairebé un milió de persones -la majoria de les quals ja s'havien vist desplaçades en repetides ocasions- es van veure obligades a fugir de nou i en els últims mesos malviuen en condicions penoses.

"Fins i tot per als estàndards de la catastròfica crisi que assota Síria des de fa ja nou anys, els últims atacs llançats a Idlib han provocat desplaçaments i una emergència humanitària sense precedents. El Consell de Seguretat de l'ONU no ha de suspendre l'enviament transfronterer d'ajuda humanitària vital mentre milers de vides pengin d'un fil", ha afirmat Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"L'última ofensiva va ser continuació d'una espiral atroç d'atacs generalitzats i sistemàtics que tenen per objecte terrorizar la població civil. Mentrestant, Rússia continua proporcionant inestimable suport militar -fins i tot duu a terme directament atacs aeris il·legals- malgrat els indicis que està facilitant la comissió de crims de guerra i crims de lesa humanitat per l'exèrcit sirià".

Nombroses dades corroboren els relats de testimonis

Amnistia Internacional va entrevistar 74 persones per elaborar l'informe, entre les quals hi havia persones internament desplaçades, docents, professionals de la salut i personal humanitari. Els relats dels testimonis van ser corroborats per vídeos i fotografies, així com per anàlisis d'imatges de satèl·lit efectuats per especialistes, informes d'avistadores d'avions sobre el terreny i comunicacions interceptades de les forces aèries russes i sirianes.

Aquests enregistraments en àudio de transmissions realitzades des de les cabines dels avions de guerra ofereixen indicis sòlids de la participació de l'exèrcit rus en almenys un atac il·legal que va deixar un hospital fora de servei.

Atacs a hospitals

Segons a direcció de salut d'Idlib, entre desembre de 2019 i febrer de 2020, atacs de les forces sirianes o russes van danyar o van destruir 10 instal·lacions mèdiques en Idlib i Alep i van matar nou professionals de la salut i altres persones que hi treballaven. Desenes de centres mèdics més van haver de tancar totalment.

Amnistia Internacional va documentar atacs que van provocar el tancament de cinc hospitals en zones sota el control dels grups armats d'oposició.

Un metge que havia sobreviscut a un d'aquests atacs -tres bombardejos aeris russos que van impactar en la zona adjacent a l'hospital d'Al Shami, a Ariha, el 29 de gener de 2020- va explicar a Amnistia Internacional que l'atac va arrasar almenys dos edificis d'habitatges en els voltants de l'hospital i va matar 11 civils, entre els quals un dels seus companys, i va ferir-ne més de 30.

"Em sentia totalment impotent. El meu amic i col·lega es moria i nens i dones cridaven a l'exterior", va explicar, afegint que "defensa civil va trigar dos dies a treure els cadàvers" de sota els enderrocs.

Basant-se en testimonis que ho corroboraven i una altra informació creïble, en particular en observacions d'avistadores d'avions, Amnistia Internacional va determinar que aquest atac il·legal havia estat dut a terme per forces russes.

Atacs a escoles

Segons l'ONG siriana Hurras Network (Xarxa de Protecció de la Infància Síria), entre gener i febrer de 2020, un total de 28 escoles van rebre impactes d'atacs aeris i terrestres. En un sol dia, el 25 de febrer, van ser atacades 10 escoles i van morir 9 civils.

Amnistia Internacional va investigar atacs efectuats contra sis escoles durant aquest període, entre els quals dos en els quals les forces sirianes van utilitzar bombes de barril llançades des de l'aire i munició de fragmentació disparada des de terra el 28 de gener i el 25 de febrer, respectivament.

Una professora va explicar a Amnistia Internacional: "Una bomba petita [de les escampades per la bomba de fragmentació] em va explotar als meus peus i em va arrencar la pell [...] el dolor era insuportable. Vaig sentir calor, com si em cremessin els peus. Davant de mi caminaven dues alumnes. Una va morir a l'instant, i l'altra va sobreviure de miracle. Sé que era una bomba de fragmentació perquè vaig sentir diverses explosions. Sé molt bé com sona un atac amb bombes de dispersió. Se senten una sèrie d'explosions petites. Com si en lloc de caure aigua del cel plogués metralla".

Amnistia Internacional va determinar que les restes de munició eren d'un coet de càrrega 9M27K terra-terra de 220 mm, de fabricació russa i subministrat a l'exèrcit sirià. Aquests coets contenen municions de fragmentació 9N210 o 9N235 que estan prohibides pel dret internacional.

Atacs deliberats contra població civil

Els incidents documentats en l'informe il·lustren com les forces sirianes i russes continuen cometent atacs deliberats contra civils i béns civils. Es tracta de violacions greus del dret internacional humanitari, que exigeix a les parts en conflicte distingir entre objectius militars i combatents i objectius i població civils, i dirigir els seus atacs únicament contra els primers. Aquests atacs constitueixen també crims de guerra, i els qui els ordenen o cometen són responsables penalment. A més d'immunitat enfront dels atacs per la seva condició de béns o població civils, els hospitals i altres instal·lacions mèdiques, el personal mèdic i els nens i nenes gaudeixen d'altres proteccions especials durant els conflictes armats.

D'altra banda, moltes de les instal·lacions mèdiques que van ser atacades estaven incloses en una llista de l'ONU sobri ?recintes inviolables? que s'havia comunicat prèviament a les forces russes, turques i de la coalició liderada per Estats Units a Síria, per assenyalar els llocs que no havien de ser atacats.

Atac massiu i i condicions de vida pèssimes

L'última ofensiva sobre Idlib va obligar prop d'un milió de persones -més del 80%, dones, nenes i nens- a fugir a zones properes a la frontera amb Turquia entre desembre de 2019 i març de 2020.

Una dona amb tres menors al seu càrrec i la família del qual s'havia vist desplaçada en dues ocasions en els vuit mesos anteriors va explicar a Amnistia Internacional: "La meva filla, que està en primer curs, sempre té por [...] Em va preguntar [després que haguéssim de desplaçar-nos]: 'Per què Déu no ens mata? No estem fora de perill enlloc".

Arraconada en un espai que es redueix cada vegada més, la població civil desplaçada continua patints condicions de vida intolerables i amb una resposta humanitària completament desbordada. L'ajuda humanitària sostinguda i oportuna és més necessària que mai.

L'ajuda humanitària essencial, en perill

Al juliol de 2014, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar per unanimitat una resolució que autoritzava l'ajuda transfronterera per al nord-oest de Síria i altres parts del país sota el control dels grups armats d'oposició, sense necessitat de l'autorització del govern sirià. Des de llavors, la resolució s'ha prorrogat reiteradament, encara que amb enorme dificultat en els últims anys i, des de gener de 2020, amb limitacions en el seu àmbit d'aplicació. Està previst que expiri el 10 de juliol.

Síria i els seus aliats volen posar fi a aquest acord i canalitzar l'ajuda a través de Damasc, la qual cosa faria molt difícil per a l'ONU i els seus socis humanitaris oferir ajuda sostinguda i oportuna. El govern sempre ha intentat restringir les operacions d'ajuda humanitària amb traves burocràtiques. També ha inclòs en una "llista negra" i perseguit  personal humanitari vinculat a zones controlades per l'oposició. Grups armats com Hayat Tahrir al Sham també han impedit a les organitzacions humanitàries fer la seva feina amb efectivitat.

"Funcionaris de l'ONU han descrit el cas d'Idlib com una història de terror humanitària, i la situació només anirà a pitjor tret que el Consell de Seguretat vegi més enllà dels jocs polítics i mantingui l'enviament vital d'ajuda humanitària transfronterera", ha afirmat Heba Morayef.