- Avui es reactiva el procés de reforma de la Llei Mordassa després de mesos de paràlisi amb l'inici de la ponència al Congrés dels Diputats, en la qual intervindrà Amnistia Internacional.
- Des de la seva entrada en vigor, l'1 de juliol de 2015, al 31 de desembre de 2017, s'han imposat una mitjana de 80 multes diàries només en aplicació dels dos articles amb més impacte d'aquesta llei, fet que podria equivaler a gairebé 25 milions d'euros.
- Espanya ha d'incorporar un mecanisme independent d'investigació d'abusos policials tal com ja ho han fet Bèlgica, el Regne Unit, Irlanda o Noruega.
- La Llei Mordassa també dona cobertura legal a les coneudes com expulsions en calent
- L'organització té en marxa una ciberacció que ha aconseguit gairebé 84.000 suports per posar fi a les violacions de drets humans d'aquesta llei.
Avui es reactiva el procés de reforma de la Llei Mordassa després de mesos de paràlisi amb l'inici de la ponència al Congrés dels Diputats en la qual intervindrà, entre altres actors de la societat civil, el director d'Amnistia internacional Espanya, Esteban Beltrán, que recordarà al govern que ha de complir les seves promeses. "Tres anys després, estem davant la gran oportunitat de posar fi a l'efecte mordassa que provoca aquesta llei", assegura Beltrán.
El 2015, quan el projecte encara es trobava en tramitació parlamentària, Amnistia Internacional ja va alertar que aquesta reforma de la LOSC, com a resposta a la multitud de manifestacions amb motiu de la crisi econòmica i les retallades, era un pas en la direcció equivocada i s'allunyava dels estàndards internacionals de drets humans.
"Més de tres anys després de la seva entrada en vigor, aquesta legislació ha empitjorat l'exercici dels drets de reunió pacífica, expressió i informació, i s'ha utilitzat contra periodistes i formes legítimes de protesta i activisme social", continua Beltrán.
La reforma de LOSC també ha suposat l'ampliació de la potestat sancionadora de l'Administració, que ha augmentat el marge de discrecionalitat de les Forces de Seguretat de l'Estat en les seves intervencions relatives a seguretat ciutadana, sense introduir mecanismes de control adequats que impedeixin els abusos.
En aquests tres anys, Amnistia Internacional ha documentat com la Llei Mordassa s'ha utilitzat específicament contra activistes que defensen el dret a l'habitatge o al medi ambient, obstaculitzant el seu dret a expressar les seves reivindicacions de manera pacífica. De la mateixa manera, l'aplicació per part de les Forces de Seguretat ha impactat de forma negativa en l'exercici del dret a la llibertat d'informació, i s'ha traduït en autocensura per a periodistes i persones que volen documentar les actuacions policials.
Arbitrarietat de la policia
Des de la seva entrada en vigor, l'1 de juliol de 2015, fins al 31 de desembre de 2017, segons dades oficials del Ministeri de l'Interior, s'han imposat 73.187 sancions en aplicació dels articles 37.4 i 36.6 de la LOSC: aquest fet suposa una mitjana de 80 sancions diàries basades en algun d'aquests dos articles, i que podria equivaler a gairebé 25 milions d'euros en sancions imposades per les forces de seguretat de l'Estat (queden excloses d'aquestes i la resta de les xifres les sancions imposades per policies autonòmiques de Catalunya, Euskadi i Navarra). La quantitat recaptada pot ser menor perquè algunes podrien haver-se recorregut i per a unes altres podria haver-se dut a terme un descompte per pagament ràpid.
"Aquesta activitat sancionadora posa en risc l'exercici pacífic de drets humans. La prova és que ha tingut un gran impacte en les vides i en la mobilització d'aquelles persones que, damnificades per les retallades de la despesa pública i la crisi econòmica, s'han organitzat per defensar els seus drets".
La sanció tipificada per l'article 37.4, referit a les "faltes de respecte o consideració el destinatari de la qual sigui un membre de les Forces i Cossos de Seguretat en l'exercici de les seves funcions de protecció de la seguretat", atorga una gran discrecionalitat a l'agent de l'ordre, ja que la interpretació queda únicament sota la seva consideració a l'hora d'aplicar la sanció. L'any 2016 es van imposar almenys 19.497 sancions per aquest article, ascendint a les 21.122 l'any 2017. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, el total de sancions imposades en aplicació d'aquest article durant aquests dos anys podria hauria superat els sis milions d'euros en multes.
L'article 36.6 de la LOSC considera greu "la desobediència o la resistència a l'autoritat o als seus agents en l'exercici de les seves funcions, quan no siguin constitutives de delicte, així com la negativa a identificar-se a requeriment de l'autoritat o dels seus agents o l'al·legació de dades falses o inexactes en els processos d'identificació", i castiga amb una multa la forquilla de la qual va de 601 fins a 30.000 euros.
Amnistia Internacional ha documentat com aquest article ha estat aplicat en el context de manifestacions o actes de protesta, en els quals no hi ha hagut cap tipus d'incident violent o avalot, o en l'exercici de la llibertat d'expressió, o per exercir el dret d'informació. L'any 2016, es van imposar 12.094 sancions per aquest article, elevant-se la xifra a 13.033 l'any 2017. Igualment, segons dades oficials, el total de sancions imposades en aplicació d'aquest article durant aquests dos anys podria haver superat els 15 milions i mg d'euros en multes.
A l'organització també li preocupen altres articles de la LOSC per l'impacte que representen per a l'exercici de drets humans.
Per exemple, l'art. 37.1, que sanciona als promotors i organitzadors de manifestacions que no han complert amb el requisit previ de notificació. Amnistia Internacional ha expressat la seva preocupació davant el fet que a Espanya no es contempli la possibilitat de la celebració de manifestacions o reunions espontànies, especialment en aquells casos en què són resposta a un esdeveniment desencadenant i on l'organitzador (en el cas que n'hi hagi) no tingui possibilitat de notificar amb antelació. Des que va entrar en vigor la llei fins a finals de 2017, s'han imposat un total de 282 sancions segons aquest article per part del Ministeri de l'Interior.
Per a l'organització també és motiu de preocupació l'article 36.23 que sanciona la distribució no autoritzada d'imatges de les forces de seguretat quan puguin posar en perill operacions policials o la integritat dels agents. En aquest sentit, Amnistia Internacional insisteix, d'una banda, que, tal com han recordat a Espanya diversos organismes internacionals, l'exercici del dret d'informació correspon a qualsevol ciutadà, independentment de si exerceix o no la professió de periodista. S'han imposat 85 sancions en aplicació d'aquest article en el període que va des de l'entrada en vigor de la LOSC fins al 31 de desembre de 2017.
Calen mecanismes de supervisió de l'actuació policial
Amnistia Internacional considera, que tal com passa en països del nostre entorn com Bèlgica, el Regne Unit, Irlanda o Noruega, Espanya ha d'incorporar un mecanisme independent d'investigació i que aquest tingui un mandat de supervisió de l'actuació policial, estant facultat també per a la investigació d'incidents concrets, tramitant queixes i denúncies ciutadanes o, en alguns casos, a causa de la seva gravetat, actuant d'ofici.
Amnistia Internacional considera que la reforma de la LOSC ha de ser una oportunitat per incorporar mecanismes adequats d'investigació de violacions de drets humans comeses per les forces de seguretat, així com per implementar mecanismes de rendició de comptes de l'activitat policial, amb personal competent, imparcial i independent dels presumptes autors dels abusos.
Durant la tramitació del projecte, Amnistia Internacional ja va alertar que la llei ampliava el poder discrecional dels agents policials, sense cap mecanisme de control per evitar actuacions policials arbitràries i/o abusives, la qual cosa pot implicar impunitat davant la prevalença de la posició de l'administració per sobre de la de la ciutadania en tot el procediment sancionador. La manca de mecanismes adequats és especialment greu quan aquesta actuació pot interferir amb l'exercici de drets humans com la llibertat de reunió pacífica, expressió o informació.
Amnistia Internacional ha constatat que, en nombroses ocasions, moltes d'aquestes sancions prosperen en l'àmbit administratiu, no només per la dificultat provatòria per rebatre la versió policial, basada en el principi de veracitat de funcionari públic, sinó pels costos relacionats aamb el recurs de la sanció als tribunals (advocat i procurador, taxes judicials) a més que algunes persones prefereixin pagar la sanció per poder beneficiar-se de la bonificació del 50% per "pagament ràpid".
Posar fi a les devolucions en calent a la frontera
Mitjançant la LOSC es va reformar la Llei d'Estrangeria per permetre les devolucions en frontera de persones migrants, sense accés al procediment adequat i en clara contradicció amb el dret internacional dels drets humans.
Amnistia Internacional ha denunciat durant anys i de forma reiterada violacions de drets humans en les expulsions sumàries i col·lectives de persones migrants i sol·licitants d'asil que es realitzen a les fronteres de Ceuta i Melilla i que, tal com han denunciat l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, o el Comissari Europeu de Drets Humans entre altres, violen els estàndards internacionals de drets humans.
Les expulsions sumàries, a més d'estar prohibides pel dret internacional, poden tenir conseqüències terribles per als drets humans de les persones que intenten arribar a Espanya fugint dels seus països, podent vulnerar el principi de no-devolució, que prohibeix als Estats retornar -directa o indirectament- una persona a un lloc on la seva vida, la seva integritat o la seva llibertat puguin córrer perill.
Les "devolucions en calent" més recents, documentades per l'organització, van tenir lloc al juliol i a l'agost d'aquest any a Ceuta. En aquesta ocasió, el Ministre de l'Interior va arribar a assegurar que, segons la legislació vigent, no hi havia hagut cap irregularitat. Amnistia Internacional recorda que cap legislació interna pot vulnerar normes i estàndards internacionals de drets humans, i insta al fet que en el marc de l'actual reforma de la LOSC s'aprofiti l'oportunitat de posar fi a aquesta pràctica il·legal, derogant la disposició addicional de la Llei de Seguretat Ciutadana que les habilita.
Amb motiu de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el 3 d'octubre de 2017, que determina que les expulsions sumàries i col·lectives, també anomenades "devolucions en calent", són il·legals, l'organització va instar novament al govern a aturar d'una vegada aquesta pràctica. No obstant això, lluny de fer-ho, les autoritats van continuar amb aquestes pràctiques il·legals.
L'organització té en marxa una ciberacció que porta recollides gairebé 84.000 signatures per posar fi a les violacions de drets humans d'aquesta llei.