Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Llei Memòria Democràtica: Avenços en exhumacions i nul·litat de sentències, però accés a la justícia encara és una assignatura pendent

© picture alliance / Pacific Press | Jorge Sanz

Davant la votació prevista per avui al ple del Congrés dels Diputats del dictamen del Projecte de Llei de Memòria Democrática, Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional Espanya ha assenyalat:

"Amnistia Internacional valora positivament que avui el Congrés dels Diputats pugui donar llum verda i remetre al Senat un projecte de llei que, si s'aprova i implementa, suposaria una millora respecte del marc normatiu establert per la vigent Llei de Memòria Històrica de l'any 2007".

"Quedant per conèixer el text definitiu que pugui ser aprovat pel Ple del Congrés, però a la vista del dictamen que serà sotmès a votació, la futura llei inclou mesures importants i necessàries; com el fet de reconèixer la responsabilitat de l'Estat respecte de les tasques de recerca, exhumació i identificació de persones víctimes de desaparició forçada, així com la restitució de les seves restes a les famílies. Una feina que porta recaient durant dècades en els propis familiars i associacions privades".

"Altres mesures que Amnistia Internacional valora positivament són la declaració de nul·litat de les sentències dictades en el marc de procediments injustos durant la Guerra Civil i el règim franquista, o la incorporació en el currículum escolar de continguts sobre memòria i drets humans".

"No obstant això, Amnistia Internacional considera que el Projecte de Llei no garanteix l'accés a justícia de les víctimes, en ometre mesures que eliminin els obstacles a la investigació judicial dels crims de dret internacional comeses a Espanya en el passat. Un aspecte que ha recomanat Nacions Unides en fins a 11 informes des de l'any 2008, en assenyalar la necessitat de privar d'efectes la Llei d'Amnistia de 1977, de manera que no pugui ser aplicada pels tribunals espanyols per impedir l'enjudiciament d'aquests crims".

"Amnistia Internacional observa que el dret a la veritat es vincula amb una "finalitat de fomentar el coneixement científic", però no expressament amb la necessitat de promoure una política d'Estat per a la promoció de la veritat, ni amb la necessitat que aquesta actuació hagi de dur-se a terme a través d'investigacions judicials. Una novetat important introduïda en el dictamen del Projecte de Llei és l'establiment d'una Comissió estatal i independent amb l'objectiu de contribuir a l'esclariment de les violacions dels drets humans durant la Guerra Civil i la Dictadura, que millora la redacció inicial del Projecte referent a això. No obstant això, Amnistia Internacional observa que aquesta Comissió es relega a un àmbit merament acadèmic, i no se li atribueixen mesures efectives d'investigació, ni el mandat d'identificar les persones i autoritats involucrades en la comissió d'aquestes greus violacions de drets humans".

"Pel que fa al dret a la reparació i les garanties de no repetició, Amnistia Internacional observa amb preocupació que el Projecte de Llei manté l'exclusió de la indemnització com una de les formes de reparació reconegudes pel Dret Internacional. A més, tampoc estableix expressament que la formació en matèria drets humans i memòria democràtica hagi d'impartir-se a membres de la judicatura i forces de seguretat, com vénen recomanant de forma reiterada els mecanismes de Nacions Unides des de fa anys".

"Finalment, el Projecte estableix un seguit de mesures que poden impactar en l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió, reunió i associació, i que no han estat modificades durant els treballs de la ponència i la Comissió constitucional. Segons el parer d'Amnistia Internacional, algunes d'aquestes disposicions podrien constituir una interferència il·legítima en l'exercici pacífic d'aquests drets humans, en contemplar limitacions i fins i tot sancions davant de supòsits de fet definits vagament i de forma excessivament àmplia, sense aconseguir el llindar requerit pel Dret Internacional per a l'establiment d'aquest tipus de restriccions".

Amnistia Internacional insta al fet que el tràmit parlamentari continuï realitzant les modificacions necessàries perquè la futura llei estigui d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans.