L'Avantprojecte Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual suposa un canvi de paradigma pel que fa la prevenció, atenció i protecció de totes les víctimes de la violència sexual. Amnistia Internacional valora positivament aquest Avantprojecte per abordar de manera integral la violència sexual contra dones, nenes i nens, i per posar al centre el consentiment de la dona, tal com recomana el Conveni del Consell d'Europa sobre Prevenció i Lluita contra la Violència contra les Dones, conegut com el Conveni d'Istanbul.
"Tres anys després que Amnistia Internacional tragués a la llum, entre altres aspectes, la manca de recursos per a les víctimes de violència sexual i la desigual atenció que aquestes rebien en les diferents Comunitats Autònomes; sobre la taula tenim un Avantprojecte de llei que inclou algunes de les principals peticions de l'organització sobre prevenció, detecció, investigació, sanció i reparació d'aquest tipus de violència", recorda Virginia Álvarez, responsable de política interior d'Amnistia Internacional Espanya.
“Sobre la taula tenim un Avantprojecte de llei que inclou algunes de les principals peticions d'Amnistia Internacional sobre prevenció, detecció, investigació, sanció i reparació a les víctimes de violència sexual”
"Però encara en el procés parlamentari existeix marge de millora per impulsar canvis que consolidin criteris igualitaris d'interpretació per garantir la seguretat jurídica; eliminar les possibles disparitats quant a l'atenció i protecció a les víctimes a tot l'Estat; obrir el procés de consultes a col·lectius vulnerables com el de les treballadores sexuals que amb el text, tal com està, pot veure augmentada la seva vulnerabilitat a abusos; i garantir una correcta interrelació amb les altres lleis que aborden tot tipus de violències, com la Llei de Violència de Gènere, o la Llei de Protecció a la Infància i a l'Adolescència enfront de la Violència i evitar així incoherències o solapaments", ha manifestat Virginia Álvarez.
Aspectes positius de l'Avantprojecte
Amnistia Internacional, que ha participat en les diferents fases de consultes sobre l'Avantprojecte, valora positivament aspectes essencials ja reclamats anteriorment per l'organització.
- El consentiment es posa al centre de la llei. Només s'entendrà que existeix consentiment quan s'hagi manifestat lliurement a través d'actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona. Amb aquesta definició en positiu s'evita possibles victimitzacions secundàries en haver de demostrar la víctima que no havia donat el seu consentiment, per la qual cosa a diversos països s'està optant per definicions basades en l'existència de determinades circumstàncies més que en l'absència del consentiment.
- El dret a l'assistència integral especialitzada i accessible (que inclou atenció telefònica i especialitzada) per a les dones víctimes de violència sexual a través de la creació de Centres de Crisis que atenguin a les dones víctimes de violència sexual 24 hores al dia, tots els dies de la setmana, tal com recomana el Consell d'Europa. El govern espanyol s'ha compromès al fet que el 2023 totes les Comunitats Autònomes comptin amb aquest tipus de centres. Canàries, Cantàbria, Galícia, La Rioja o Navarra, entre altres, estan treballant en aquesta línea. En l'actualitat, només Astúries i l'Ajuntament de Madrid compten amb centres de crisis; i almenys onze comunitats autònomes (Andalusia, Aragó, Illes Balears, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Euskadi, Extremadura i Murcia) ofereixen assistència coordinada i permanent per a víctimes de violència de gènere i violència sexual.
- Donar prioritat a la formació amb enfocament de gènere als agents que podrien estar en contacte amb la víctima (policia, personal sanitari, forenses i personal de l'administració de justícia) per lluitar contra els estereotips i prejudicis que poguessin perjudicar les dones després d'haver estat víctimes d'una agressió sexual, tant si decideix posar una denúncia com si no.
- L'Avantprojecte reconeix per primera vegada el dret a la reparació a les víctimes de violència sexual, encara que en opinió d'Amnistia Internacional ha d'haver-hi una profunda revisió del marc normatiu perquè aquest dret sigui una realitat, i perquè aconsegueixi a totes les víctimes sense cap tipus de distinció.
És positiu també en aquest Avantprojecte, el reconeixement exprés d'igualtat de drets de les víctimes estrangeres en situació administrativa irregular. No obstant això, la seva permanència a Espanya seguirà supeditada al fet que existeixi una sentència que estableixi que s'ha produït una situació de violència sexual. "Recordem, que a dia d'avui, existeix un gran nombre de sobreseïments en casos de violència de gènere i violència sexual per tractar-se de delictes que no sempre són fàcils d'acreditar i enfrontar-se mancant diligència en la investigació. Ens preocupa que les víctimes, decideixin denunciar o no, i malgrat la dotació de recursos i suport, puguin enfrontar-se a un expedient d'expulsió en cas d'un sobreseïment del cas o d'una sentència negativa. Això les podria posar en una situació de major vulnerabilitat", ha assenyalat Virginia Álvarez.
Aspectes claus a millorar en l'actual procés parlamentari
L'Avantprojecte de Llei, tal com han assenyalat els diferents òrgans consultius, té al Parlament marge de millora. Per Amnistia Internacional és fonamental:
- Que s'avanci en la reforma d'un Codi Penal, que si bé està més alineat amb estàndards internacionals, ha d'eliminar ambigüitats sobre l'exercici de la violència sexual. En el text segueixen apareixent aspectes poc definits que poden donar lloc a nombroses interpretacions. Es contempla que el Tribunal pugui aplicar una rebaixa punitiva sobre la base de conceptes tan imprecisos com la "menor entitat del fet", o "depenent de les circumstàncies personals del culpable" que deixa la porta oberta a interpretacions judicials, carregades d'estereotips que acaben revictimizant les dones que decideixen denunciar.
- Aquesta reforma del Codi Penal ha d'incloure també que es tipifiqui com a tortura la violència sexual comesa per o amb aquiescència d'agents estatals, tal com recomana el Comitè contra la Tortura.
- Que es consulti el text de la llei amb organitzacions de dones en situació de major vulnerabilitat com és el cas de les treballadores sexuals. Aquesta llei incorpora modificacions en el Codi Penal per fer front a l'explotació en la indústria del sexe mitjançant una sèrie de disposicions que reformen l'article 187 i un nou article, el 187 bis. A Amnistia Internacional li preocupa que aquestes disposicions hagin estat aprovades pel govern sense una consulta significativa i sense la participació de les organitzacions de treballadores del sexe als debats. Així mateix, l'organització lamenta que, tot i que el govern argumenti que es busca protegir les prostitutes de l'explotació, les reformes proposades corrin el risc de soscavar els drets humans de les treballadores del sexe i portar-les a la clandestinitat a una més gran estigmatització.
Per descomptat, Amnistia Internacional dona suport al processament penal de tercers relacionats amb la indústria del sexe per abusos, coacció o violència, així com la penalització del treball forçós i del tràfic de persones per al comerç sexual. Però la indeterminació en la definició d'explotació sexual en el text, que va més enllà de la prostitució forçada, pot portar a la penalització de dones que exerceixen la prostitució per voluntat pròpia. L'ús de la legislació penal per prohibir el treball sexual pot ser causa que les treballadores sexuals siguin víctimes d'altres violacions de drets humans, ja que poden veure's empeses a prendre més riscos i treballar de manera aïllada o prescindint de mesures de seguretat. A més, els exclou de la protecció dels seus drets econòmics i socials, i pot tenir com a conseqüència una més gran estigmatització del col·lectiu.
Per això, Amnistia Internacional demana a les autoritats espanyoles que no segueixin endavant amb els articles 187.2 i 187 bis fins que no es garanteixi una consulta significativa a treballadores del sexe, que garanteixi l'accés efectiu a la informació i els recursos necessaris per permetre la realització del seu dret a la participació. Aquesta consulta ha d'incloure, a més, a grups especialment marginats o que pateixin discriminació per motius, entre uns altres, d'orientació sexual, identitat de gènere, origen, nacionalitat, raça o ètnia.
- Que s'harmonitzi la legislació estatal i autonòmica per assegurar que totes les víctimes de violència accedeixen al màxim estàndard de protecció, evitant diferents reconeixements de drets, per exemple, tant si les agressions sexuals es produeixen en l'àmbit de la parella o si són dutes a terme per tercers; o que s'apliquin diferents mecanismes d'accés a serveis i ajudes a les víctimes. A més de les lleis estatals que aborden un altre tipus de violència, existeixen 17 lleis autonòmiques sobre violència de gènere, inclosa la violència sexual. Les comunitats autònomes tenen competència exclusiva en aspectes com l'assistència integral a les víctimes o l'assistència lletrada gratuïta, la qual cosa segueix enfrontant les dones víctimes de violència a diferents criteris interpretatius que repercuteixen en un accés igualitari a drets i recursos.
"I per garantir que aquesta Llei pugui ser un èxit, és necessari un diagnòstic adequat sobre la violència sexual a Espanya. Encara que la Macroenquesta sobre Violència Contra la Dona de 2019 va donar per primer cop dades de quin podria ser la dimensió d'aquest tipus de violència al nostre país, no deixen de ser dades orientatives. És necessari saber d'on venim quant a violència sexual i el funcionament dels recursos d'atenció a les víctimes, i a on volem arribar. Si no hi ha un diagnòstic precís sobre la violència cap a la dona, es corre el risc que aquest projecte de llei no acabi sent eficaç", ha destacat Virginia Álvarez.
Informació de context
Per primera vegada es recullen dades sobre violència sexual en la Macroenquesta sobre Violència Contra la Dona de 2019. Unes dades sens dubte alarmants. El percentatge de dones de 16 o més anys residents a Espanya que han sofert violència sexual fos de l'àmbit de la parella al llarg de la vida és del 6,5 %. És a dir, unes 1.322.052 dones han sofert aquest tipus de violència. Un 2,2 % (453.371 dones) del total d'han estat violades alguna vegada en la seva vida. A més, el 12,4 % de les dones que han sofert violència sexual fora de la parella diu que en alguna de les agressions sexuals va participar-hi més d'una persona. Finalment, en el 40,6 % dels casos de violència, aquesta es va repetir més d'una vegada.
Amnistia Internacional presentava el 2018, l'informe Ya es hora de que me creas, amb el qual es posava la violència sexual en l'agenda política, i es denunciava, entre altres aspectes, la falta de recursos per a les víctimes de violència sexual i la desigual atenció que aquestes rebien en les diferents comunitats autònomes.