Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

L'Iran ha d'aturar una execució imminent

Getty Images

Davant la notícia que Farhad Salehi Jabehdar, de 30 anys, condemnat a mort per la violació d'un menor, ha estat traslladat per les autoritats iranianes a un lloc en règim d'aïllament perquè sigui executat el 29 de setembre a l'alba, Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica, ha manifestat:

"Les autoritats iranianes han d'aturar immediatament l'execució prevista de Farhad Salehi Jabehdar. Amb independència del delicte, la pena de mort és l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant i el seu ús és injustificable en qualsevol circumstància. Segons el dret internacional, els Estats que mantenen la pena de mort han de limitar el seu ús als més greus delictes que impliquin homicidi intencionat. L'Iran, que és el segon país amb més execucions al món, segueix cometent cruels violacions del dret a la vida, amb escassa consideració per les seves obligacions en virtut del dret internacional.    

Per abordar els atroços actes de violència sexual i de gènere, les autoritats iranianes han de millorar l'accés de víctimes i supervivents a justícia i reparació, la qual cosa inclou adoptar i aplicar mesures de prevenció i mecanismes de protecció adequats, així com emprendre investigacions criminals efectives en comptes de perpetuar el cercle viciós de violència recorrent de nou a l'execució.

No existeixen proves fiables que la pena de mort tingui més efecte dissuasori que les penes de presó, i en cap cas es fa justícia eliminant una vida. Demanem a les autoritats iranianes que aturin l'execució de Farhad Salehi Jabehdar i declarin la suspensió de la pena de mort fins a la seva abolició total.

Informació complementària

Farhad Salehi Jabehdar va ser detingut el 10 de juny de 2018 per agressió sexual a un nen de 10 anys el 2017. Va ser declarat culpable de mantenir "relacions sexuals forçades d'home a home" i condemnat a mort per la Sala Primera del Tribunal Penal núm. 1 de la província d'Alborz el 12 de març de 2019. La seva sentència i condemna van ser confirmades pel Tribunal Suprem.

El pare del nen va sol·licitar formalment a les autoritats que no imposessin la pena capital a Farhad Salehi Jabehdar al novembre de 2019. El seu advocat va apel·lar al president Ebrahim Raisi en la seva qualitat d'expresident de la judicatura perquè detingués l'execució i ordenés la revisió del cas, però Ebrahim Raisi va rebutjar la seva petició. Així mateix s'han rebutjat múltiples sol·licituds de revisió judicial presentades davant el Tribunal Suprem. Diversos clergues xiïtes de renom també han formulat opinions religioses en suport de les iniciatives jurídiques per impedir que Farhad sigui executat. L'execució, programada anteriorment per a abril de 2021, es va ajornar arran d'intervencions nacionals i internacionals.

El 2020, amb 246 execucions documentades, l'Iran va ser el segon país que més execucions va dur a terme al món. En tots els casos es va aplicar pena de mort a persones declarades culpables i condemnades en judicis manifestament injustos, entelats per denúncies de "confessions" obtingudes mitjançant tortura, o a persones condemnades per delictes que no eren equiparables als més greus delictes que impliquen homicidi intencionat.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de l'acusat i del mètode d'execució utilitzat per l'Estat.