Segons dades del Centre Abdorrahman Boroumand per als Drets Humans a l'Iran i Amnistia Internacional, les autoritats iranianes s'han embarcat en una campanya d'execucions, que s'ha cobrat la vida d'almenys 251 persones entre el gener i juny d'aquest any. Totes dues organitzacions han advertit que, si continuen les execucions a aquest ritme esgarrifós, aviat sobrepassaran el total de 314 registrades de 2021.
La majoria (146) de les persones executades el 2022 havien estat declarades culpables d'assassinat, encara que, tal com està àmpliament documentat, les execucions es duen a terme, de manera sistemàtica, després de judicis manifestament injustos. 86 persones més, com a mínim, van ser executades per delictes de drogues que, segons el dret internacional, no s'han de castigar amb la mort. El 23 de juliol, a la província de Fars, les autoritats van executar en públic un home, després de dos anys de suspensió de les execucions públiques durant la pandèmia.
“Durant els sis primers mesos de 2022, les autoritats iranianes van executar almenys una persona cada dia de mitjana. La maquinària de l'Estat està perpetrant homicidis a escala massiva a tot el país, en el que pot definir-se com un atac cruel contra el dret a la vida. La impactant xifra d'execucions de l'Iran durant la primera meitat d'enguany fa pensar, amb por, en l'any 2015, quan es va produir un altre alarmant repunt de les execucions”, afirma Diana Eltahawy, directora regional adjunta per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.
“Aquesta nova allau d'execucions, fins i tot en públic, demostra una vegada més fins on arriba la manca de sintonia de l'Iran amb la resta del món, ara que 144 països han rebutjat ja la pena de mort per llei o en la pràctica. Les autoritats iranianes han d'establir immediatament una moratòria oficial de les execucions amb la intenció de l'abolició definitiva de la pena capital”, afirma Roya Boroumand, directora executiva de l'organització iraniana de drets humans Centre Abdorrahman Boroumand.
Les xifres recopilades pel Centre Abdorrahman Boroumand i Amnistia Internacional procedeixen de diverses fonts, entre les quals persones preses, familiars de persones executades, defensors i defensores dels drets humans i periodistes, a més de notícies dels mitjans de comunicació estatals i de mitjans de comunicació i organitzacions de drets humans independents.
Probablement la xifra real és superior, pel secretisme que envolta el nombre de condemnes a mort que les autoritats imposen i duen a terme.
Execucions massives a les presons
La informació recopilada revela que, des de principis de 2022, les autoritats venen consumant execucions de manera habitual a tot l'Iran.
El 15 de juny, les autoritats de la presó de Rajai Shahr (província de Alborz) van executar, almenys, 12 persones. Poc abans, el 6 de juny, hi havia hagut una altra execució massiva de, com a mínim, 12 persones més a la presó de Zahedan (província de Sistan i Balutxistan) .
El 14 de maig, les autoritats van executar nou persones: tres a la presó de Zahedan, una a la presó de Vakilabad (província de Jorasán Razaví), quatre a la presó d'Adelabad (província de Fars) i una a la presó de Dastgerd (província d'Isfahan).
Segons una font informada entrevistada per Amnistia Internacional el mes de juny passat, des de principis de 2022, les autoritats de la presó de Rajai Shahr —una de les quals alberguen més persones condemnades a mort— venen executant cinc persones per setmana de mitjana, i algunes setmanes hi ha hagut fins a 10 execucions. La xifra concorda amb les cartes públiques escrites per separat, al llarg dels últims mesos, pels defensors de drets humans Saeed Eghabli i Farhad Meysami, tots dos injustament reclosos a la presó de Rajai Shahr. En aquestes, el primer ha esmentat execucions setmanals de fins a 10 persones a la presó de Rajai Shahr, mentre que el segon ha advertit que el nombre total d'execucions podria superar les 200 en acabar l'any 2022.
La referida font informada va afirmar també que el fiscal associat (dadyar) de la presó de Rajai Shahr havia comunicat recentment als presos que l'Oficina d'Aplicació de Condemnes havia escrit a les famílies d'unes 530 víctimes d'assassinat per demanar-los que decideixin, abans de finals de març de 2023, si perdonar o promoure l'execució de les persones condemnades per l'assassinat dels seus familiars.
Aquesta mateixa font va explicar, a més, que, durant els últims mesos, les reiterades declaracions del president de la Magistratura, Gholamhossein Mohseni Ejei. i d'altres altes instàncies judicials sobre la necessitat d'abordar la massificació de les presons havien despertat el temor generalitzat, entre la població reclusa, que l'augment de les execucions estigués relacionat amb les iniciatives oficials destinades a reduir el nombre de persones preses. Aquesta por es veu avalada per les dades del Centre Abdorrahman Boroumand, que en el passat ha observat pautes segons les quals els repunts d'execucions semblen coincidir amb els períodes que les autoritats formulen declaracions reiterades sobre el seu desig d'abordar l'acumulació de casos endarrerits i de reduir la massificació.
Allau renovada d'execucions per delictes de drogues
L'execució d'almenys 86 persones per delictes de drogues en els sis primers mesos de 2022 recorda a les nefastes pràctiques antidrogues dels anys compresos entre 2010 i 2017, en els quals la majoria de les execucions registrades van ser per delictes de drogues.
Al novembre de 2017, en vista de la intensa pressió internacional —inclòs el cessament de la facilitació de fons, per part d'alguns països europeus per a operacions antidrogues de les forces policials iranianes— les autoritats van escometre reformes legals a fi d'eliminar la pena de mort per a determinats delictes de drogues.
El 2018 i 2020, les autoritats van reduir considerablement les execucions per delictes de drogues. No obstant això, el 2021, almenys 132 persones van ser executades per aquesta mena de delictes, és a dir, el 42% del total registrat, i més de cinc vegades la xifra corresponent de 2020 (23).
La comunitat internacional —incloses la UE i Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte— ha de prendre amb urgència mesures d'alt nivell per demanar a les autoritats iranianes que erradiquin la pena capital com a càstig per a tots els delictes de drogues. Alhora, si col·labora en iniciatives contra el tràfic de drogues, la comunitat internacional ha d'assegurar-se de no contribuir, ni directament ni indirectament, a la privació arbitrària del dret a la vida, tret definitori de les operacions antidrogues iranianes.
La minoria balutxi, desproporcionadament afectada
Almenys 65 (el 26%) de les execucions registrades el 2022 corresponen a persones de l'empobrida minoria ètnica balutxi, que constitueix a penes al voltant del 5% de la població de l'Iran. D'aquestes, més de la meitat (38) van ser per delictes de drogues.
“La utilització desproporcionada de la pena capital contra la minoria balutxi iraniana posa en evidència l'arrelada discriminació i repressió que aquesta porta sofrint des de fa decennis, i ressalta la crueltat inherent a la pena de mort, que s'acarnissa amb la població més vulnerable, tant a l'Iran com en qualsevol altre lloc del món”, afirmeu Roya Boroumand.
Tant el Centre Abdorrahman Boroumand com Amnistia Internacional s'oposen a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència de la naturalesa del delicte, les característiques de la persona condemnada o el mètode d'execució utilitzat per l'Estat per a matar-la. La pena de mort és una violació del dret a la vida i l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant.
Informació complementària
A l'Iran, el nombre d'execucions de l'any 2021 va ser el més elevat des del 2017. Aquest increment va començar al setembre de 2021, quan el president de la Magistratura, Ebrahim Raisi, va assumir la presidència de la República i el líder suprem va designar com a nou president de la Magistratura a Gholamhossein Mohseni Ejei, exministre d'Intel·ligència.
Les autoritats iranianes van consumar una execució pública el 2022, cap el 2021, una el 2020, 13 el 2019 i 13 el 2018. Segons els anuncis oficials, a principis de 2022 van ser condemnades a execució pública, almenys, dues persones més a la província d'Isfahan i una a la província de Lorestan.
A l'Iran s'imposa la pena capital després de judicis sistemàticament injustos, en els quals, de manera habitual, s'admeten com a prova “confessions” extretes mitjançant tortura. El relator especial de l'ONU sobre l'Iran ha afirmat que “donades les arrelades deficiències legals [...] gairebé totes —si no totes— les execucions són privacions arbitràries de la vida”.
Segons la legislació iraniana, la pena de mort s'aplica a nombrosos delictes, inclosos delictes econòmics, violacions i robatoris a mà armada. També es poden castigar amb la mort actes protegits pel dret internacional dels drets humans, com les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe, les relacions sexuals extramatrimonials i les expressions considerades “insultants per al profeta de l'Islam”, a més d'altres delictes definits de manera imprecisa, com els de “enemistat amb Déu” i “propagació de la corrupció a la Terra”.