La Unió Europea ha de deixar de contribuir a la devolució de persones a unes condicions infernals a Líbia, ha declarat avui Amnistia Internacional quan es compleixen cinc anys de la cooperació oficial d'aquest bloc per a la intercepció de persones refugiades i migrants que miren de creuar el Mediterrani. La xifra de persones interceptades en el mar i retornades a Líbia durant els últims cinc anys supera les 82.000.

Els homes, dones, nens i nenes retornats a Líbia afronten detenció arbitrària, tortura, condicions de reclusió cruels i inhumanes, violació i violència sexual, extorsió, treball forçós i homicidis il·legítims. En lloc d'abordar aquesta crisi de drets humans, el Govern d'Unitat Nacional de Líbia segueix facilitant la comissió de més abusos i perpetuant la impunitat, com il·lustra el recentment nomenament de Mohamed al-Khoja com a director del Departament de Lluita contra la Migració Irregular (DCIM). Al-Khoja va estar anteriorment de facto al comandament del centre de detenció de Tariq al-Sikka, on s'han documentat gran nombre d'abusos.

"La cooperació de dirigents de la UE amb les autoritats líbies manté persones desesperades atrapades en horrors inimaginables a Líbia. Durant els últims cinc anys, Itàlia, Malta i la UE han ajudat a capturar en el mar a desenes de milers de dones, homes, nenes i nens; moltes d'aquestes persones han acabat en centres de detenció terrorífics en els quals la tortura és pràctica generalitzada, i moltes altres han estat objecte de desaparició forçada", ha afirmat Matteo de Bellis, investigador d'Amnistia Internacional sobre migració i asil.

"Ja és hora de posar fi a aquest plantejament cruel que demostra un menyspreu absolut per la vida i la dignitat de les persones. En comptes d'això, els esforços de rescat han de garantir el trasllat de la gent a un lloc segur, que, com ha reiterat fa escassos dies el secretari general de l'ONU, no pot ser Líbia".

La UE va començar a oferir suport a la Guàrdia Costanera Líbia el 2016, i les intercepcions van començar aquest mateix any. La cooperació va augmentar amb l'adopció d'un memoràndum d'enteniment entre Itàlia i Líbia el 2 de febrer de 2017 i de la Declaració de Malta signada per dirigents de la UE a La Valeta l'endemà.

Aquests acords proporcionen els fonaments per a una cooperació constant que deixa la tasca de patrullar el Mediterrani central a mans de la Guàrdia Costanera Líbia proporcionant-li llanxes motores, un centre de coordinació de salvament marítim, i formació. Després dels acords es va establir una àmplia zona marítima en la qual la Guàrdia Costanera Líbia és la responsable de coordinar les operacions de recerca i salvament. Des de llavors, tals mecanismes, finançats sobretot per la UE, han permès a les autoritats de Líbia desembarcar en aquest país persones interceptades en el mar, a pesar que sigui il·legal retornar a qualsevol persona a un lloc en el qual estigui exposada a sofrir abusos greus.

Les persones refugiades i migrants a Líbia, tant detingudes com no detingudes, són sotmeses de manera sistemàtica a un rosari d'abusos per les milícies, els grups armats i les forces de seguretat, amb impunitat. El 10 de gener de 2022, les milícies i les forces de seguretat van disparar munició real contra persones refugiades i migrants acampades enfront del Centre de Dia Comunitari de l'ACNUR a Trípoli, i van detenir arbitràriament centenars d'elles, que romanen recloses en condicions insalubres i d'amuntegament al centre de detenció d'Ain Zara, a Trípoli, on els guàrdies les sotmeten a més abusos i els neguen aliments adequats i aigua. Les persones refugiades i migrants realitzaven una asseguda de protesta davant de l'edifici del Centre de Dia Comunitari des d'octubre de 2021 per demanar protecció enfront de les batudes dutes a terme anteriorment per les milícies i les forces de seguretat, que s'havien saldat amb milers de persones detingudes i amb moltes unes altres que es van quedar sense llar.

"Itàlia i la UE han de deixar de contribuir a aquests terribles abusos i començar a garantir que es rescata amb promptitud i es tracta amb humanitat a les persones que estan en perill d'ofegar-se en el Mediterrani central", ha sostingut Matteo de Bellis. "La UE i els seus Estats membres han de suspendre tota cooperació que doni lloc a la contenció i els abusos contra els drets humans de persones a Líbia, i, en comptes d'això, han de centrar-se a obrir amb urgència vies legals pels milers de persones atrapades a Líbia que necessiten protecció internacional".

Informació complementària

El 2021, els guardacostas libis -recolzats per Itàlia i la UE- van capturar a 32.425 persones refugiades i migrants en el mar i les van retornar a Líbia. Aquesta és, amb diferència, la xifra més alta registrada, i triplica la de l'any anterior. Durant l'any, 1.553 persones van morir o van desaparèixer a les aigües del Mediterrani central.

En un informe del 17 de gener de 2022, el secretari general de l'ONU va afirmar que sentia "gran preocupació" per les constants violacions de drets humans comeses contra les persones refugiades i migrants a Líbia, inclosos els casos de violència sexual, tracta d'éssers humans i expulsions col·lectives. L'informe confirma que "Líbia no és un port de desembarcament segur per a les persones refugiades i migrants" i reitera la crida als Estats membres pertinents "a revisar les polítiques que donen suport a la intercepció en el mar i la devolució de persones refugiades i migrants a Líbia". També confirma que la Guàrdia Costanera Líbia ha seguit actuant d'una manera que posa en greu perill la vida i el benestar de les persones refugiades i migrants que miren de creuar el Mediterrani.

Malgrat que això es reconeix en un informe intern del comandant de l'operació naval de la UE Eunavfor Med Irini, filtrat per Associated Press el 25 de gener de 2022, l'informe també confirma els plans de continuar amb els programes d'enfortiment de les capacitats dirigits a la Guàrdia Costanera Líbia.

L'actual acord d'Itàlia amb Líbia expira al febrer de 2023, però es renovarà automàticament per a tres anys més tret que les autoritats el cancel·lin abans del proper mes de novembre, cosa que Amnistia Internacional ja està demanant al govern italià.