L'1 d'octubre, homes armats de milícies i de les forces de seguretat vinculades al Ministeri de l'Interior libi van irrompre amb violència en habitatges i allotjaments temporals de la zona de Gargaresh de Trípoli, on viu una població nombrosa de persones refugiades i migrants, disparant munició real, danyant estris personals i robant objectes de valor. Les terroritzades persones afectades, diverses d'elles inscrites a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), van ser portades a centres de detenció de Trípoli on se'ls nega accés periòdic i confidencial a l'ACNUR i a altres agències humanitàries i són sotmeses a tortura i altres maltractaments.
"Les forces líbies són tristament conegudes per sotmetre les persones refugiades i migrants a horrors inimaginables amb impunitat. L'ús de mitjans letals il·legítims per capturar milers d'homes, dones, nens i nenes desarmats basant-se únicament en la seva raça és un nou mínim i posa de manifest el total menyspreu de les autoritats a la vida i la dignitat de la població refugiada i migrant", ha afirmat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Proxim Orient i el Nord d'Àfrica.
"Instem les autoritats líbies al fet que posin en llibertat immediata a totes les persones detingudes arbitràriament només per la seva condició migratòria i que obrin investigacions sobre tots els incidents d'ús il·legítim de la força, tortura i violència sexual. Mentrestant, les autoritats han de garantir que les persones detingudes reben un tracte humà, estan recloses en condicions que compleixen les normes internacionals i tenen accés sense restriccions ni retards a l'ACNUR i a altres actors humanitaris".
Per documentar la batuda i el succeït després, Amnistia Internacional va parlar amb testimonis, víctimes i familiars, i va examinar desenes de vídeos i fotografies de la batuda i dels centres de detenció difoses per testimonis i publicades a Internet. Encara que l'organització no ha pogut geolocalitzar de forma independent els vídeos, sí que va verificar la ubicació dels testimonis entrevistats.
Assalts violents, ús il·legítim de mitjans letals, detencions xenòfobes
Segons testimonis presencials i l'anàlisi dels vídeos, a primera hora de l'1 d'octubre, van arribar a Gargaresh homes armats que vestien uniformes amb el logo del Ministeri de l'Interior i dues milícies vinculades a aquest: la Força de Suport de l'Adreça de Seguretat i l'Agència de Seguretat Pública, el paper de la qual en violacions de drets de persones migrants i refugiades ha estat documentat amb anterioritat per Amnistia Internacional. Alguns van arribar en vehicles blindats amb armes muntades i van disparar munició real contra persones refugiades i migrants desarmades mentre començaven a detenir arbitràriament milers de persones de l'Àfrica subsahariana.
Els testimonis van explicar a Amnistia Internacional que havien vist almenys tres homes que van caure al terra sense vida després de rebre trets. Segons una declaració de Georgette Gagnon, sotssecretària general de l'ONU, coordinadora resident i coordinadora humanitària per a Líbia, almenys va morir un home i 15 van sofrir ferides de bala. L'ús de munició real contra persones desarmades que no representen cap amenaça imminent per a la vida o de lesions és una violació greu de drets humans i pot constituir una privació arbitrària del dret a la vida.
Els testimonis van dir que els homes armats havien escollit la gent per la raça. Un home que va aconseguir fugir va dir a Amnistia Internacional: "Van detenir a totes les persones negres". Una dona va explicar a Amnistia Internacional que quan mirava d'ensenyar la seva inscripció davant l'ACNUR, un home armat la va trencar i després la va detenir i la va portar a un centre de detenció del Departament de Lluita contra la Migració Irregular (DCIM), organisme depenent del Ministeri de l'Interior responsable de la vigilància policial de les persones migrants.
Persones migrants i refugiades van explicar a Amnistia Internacional que els homes armats els van propinar cops i puntades de peu, van saquejar les cases i van robar diners i estris. Algunes dones van denunciar que homes armats les havien sotmès a tocaments durant l'assalt.
El Ministeri de l'Interior va emetre una declaració en la qual afirma que l'assalt era part d'un "pla per atacar caus de delinqüents" utilitzades per a "distribuir drogues i alcohol, i acollir a persones migrants indocumentades"i va anunciar plans per deportar les "persones migrants en situació irregular" capturades.
El primer ministre del Govern d'Unitat Nacional, Abdelhamid al Debiba, va visitar Gargaresh després de la batuda i va dir que l'objectiu de l'operació era "netejar la zona d'alcohol, drogues i prostitució". No va fer cap esment a víctimes ni a plans d'investigar.
Des de la incursió, les forces de seguretat i les milícies han practicat més detencions de persones refugiades i migrants a tot Trípoli.
Condicions de detenció inhumanes
L'ONU calculava que, des de la batuda, han estat detingudes fins a 5.000 persones migrants i refugiades, la qual cosa agreuja encara més les terribles condicions dels centres de detenció del DCIM.
Els guàrdies i milicians d'aquest organisme, teòricament sota control del Ministeri de l'Interior, han sotmès les persones detingudes des de la batuda de l'1 d'octubre a abusos, maltractaments i agressions sexuals. Les persones detingudes i les seves famílies han denunciat pallisses i puntades de peu amb pals i culates de fusells. Un vídeo rebut el 3 d'octubre d'un centre de detenció i que ha analitzat Amnistia Internacional mostra uns homes amb uniforme de camuflatge colpejant detinguts i obligant-los a córrer i a posar-se a la gatzoneta.
Una detinguda al centre de detenció del DCIM d'Al Mabani va explicar a Amnistia Internacional que els guàrdies havien agredit sexualment diverses nenes i dones. Una altra detinguda al centre de detenció de Shara al Zawiya va dir que l'havien obligat a despullar-se davant de guàrdies homes que després la van registrar i van sotmetre a tocaments.
Vídeos dels centres de detenció d'Al Mabani i Shara al Zawiya mostren uns hangars molt massificats i bruts. En un vídeo, es veu aparentment un detingut sense coneixement i a uns altres que colpegen la porta demanant ajuda als guàrdies.
Les persones detingudes també van dir que els guàrdies del DCIM no els donaven prou menjar ni aigua apta per al consum, i que havien d'orinar i defecar dins dels hangars on estaven tancades. Una detinguda a Al Mabani va explicar a Amnistia Internacional que ella i els seus fills estaven bevent aigua del vàter.
Amnistia Internacional ha documentat amb anterioritat que guàrdies del DCIM i membres de les milícies sotmeten habitualment a les persones migrants i refugiades a tortura i altres maltractaments, a condicions de detenció cruels i inhumanes, a extorsió i a treballs forçats als centres de detenció d'Al Mabani i Shara al Zawiya.
Viure amb por
Com a conseqüència de les batudes, moltes persones migrants i refugiades a Trípoli s'han amagat o s'han quedat sense habitatge, perquè no poden tornar a casa seva per por de ser detingudes o perquè van ser destruïdes durant l'atac. La Direcció de Seguretat de Trípoli del Ministeri de l'Interior va emetre una declaració el 4 d'octubre en què demanava a les entitats ocupadores i arrendadores que inscrivissin en un registre als treballadors i treballadores estrangers. Segons la pàgina en Facebook del municipi de Hay Al Andalus, en el qual està inclòs Gargaresh, les autoritats havien desallotjat prop de 7.000 "migrants il·legals".
Després de la batuda, desenes de persones migrants i refugiades van anar al Centre de Dia Comunitari de Trípoli de l'ACNUR per demanar protecció i allotjament. Dos d'elles van dir a Amnistia Internacional que el 5 d'octubre, uns homes vestits amb roba militar els havien ordenat que es marxessin i les havien colpejat. Amnistia Internacional va examinar un vídeo que coincideix amb aquestes afirmacions. Una dona que es va amagar després de la batuda va dir a Amnistia Internacional: "L'única cosa que volem és seguretat, ni tan sols podem sortir a comprar menjar o treballar, els nostres bebès es moren de gana".
Les persones refugiades i migrants estan atrapades a Líbia sense sortides segures. Les autoritats líbies han suspès diversos vols d'evacuació fora del país en 2021. Aquest any, només 1.311 migrants van tornar al seu país d'origen a través de programes de l'Organització Internacional per a les Migracions, i van ser reassentades només 212 persones refugiades. Amnistia Internacional sap d'almenys una dona i dos nens, entre les persones detingudes durant la batuda, que anaven a ser evacuades de Líbia, però el seu vol s'ha ajornat indefinidament.
La cooperació de la UE
Tot i els aclaparants indicis de les terribles violacions de drets que sofreixen les persones refugiades i migrants a Líbia, la Unió Europea i els seus Estats membres -i, en concret, Itàlia- porten anys proporcionant llanxes, ensinistrament i altres formes de suport a la Guàrdia Costanera Líbia, incentivant-la i fent possible que impedeixi l'entrada d'aquestes persones a Europa a través del Mediterrani i les torni a sotmetre a detenció arbitrària indefinida en condicions que posen en perill la seva vida.
"Hem demanat una vegada i una altra a la Unió Europea i als seus Estats membres que tinguin en compte les conseqüències mortals de les seves polítiques de contenció i deixin de fer possible que les autoritats líbies interceptin persones al mar i les retornin a un cercle viciós d'abusos. Les persones que busquen seguretat estan pagant el preu del sistema patrocinat per la UE, creat per mantenir fora d'Europa costi el que costi a persones refugiades i migrants", ha afirmat Diana Eltahawy, portaveu d'Amnistia Internacional.
Amnistia Internacional insta la UE i als seus Estats membres al fet que suspenguin urgentment qualsevol cooperació amb Líbia en matèria de migració i control de fronteres. Han de garantir que qualsevol cooperació en el futur està supeditada al fet que les autoritats líbies posin fi a la política de detenció arbitrària de persones migrants i refugiades, i investiguin efectivament els abusos que es cometen contra elles. La UE i els seus Estats membres deuen així mateix obrir rutes segures i legals a Europa addicionals mitjançant l'oferta d'un nombre significatiu de places de reassentament i de vies alternatives de protecció pels milers de persones que necessiten protecció que estan atrapades a Líbia.