Els contendents en la batalla que actualment es lliura per Trípoli han matat i mutilat desenes de civils amb els seus atacs indiscriminats i l'ús de diverses armes explosives poc precises a zones urbanes densament poblades, ha afirmat Amnistia Internacional en un nou informe que es publica avui.

L'organització, que ha realitzat la primera investigació de camp en profunditat a ambdós costats del front des que es van iniciar les hostilitats el 4 d'abril, i ha visitat 33 llocs de Trípoli i els seus voltants on s'han produït atacs aeris i terrestres, ha trobat indicis de possibles crims de guerra comesos per ambdós bàndols, tant el Govern d'Acord Nacional, amb suport de l'ONU, com l'autoproclamat Exèrcit Nacional Libi, en el seus combats a la ciutat i voltants.

"La nostra investigació sobre el terreny a ambdós costats del front va revelar un menyspreu sistemàtic del dret internacional, revifat pel constant subministre d'armes a ambdós bàndols, en violació d'un embargament d'armes de l'ONU", ha afirmat Donatella Rovera, assessora general sobre resposta a la crisi d'Amnistia Internacional.

«Desenes de persones civils han mort i han resultat ferides com a conseqüència de l'ús per ambdós bàndols de tot tipus d'armes, des dels coets no guiats de l'era de Gadafi als moderns míssils guiats per drons, en atac que podrien haver constituït crims de guerra» ha afirmat Brian Castner, assessor general sobre armes i operacions militars d'Amnistia Internacional.

Primera investigació realitzada ambdós costats del front de Trípoli

El personal d'investigació d'Amnistia Internacional va estar sobre el terreny a Líbia de l'1 al 14 d'agost, i va visitar els dos bàndols del conflicte que es desenvolupa a Trípoli, Tajoura, Ain Zara, Qasr Bin Ghashir i Tarhouna i els seus voltants. Es van entrevistar 156 residents -supervivents, testimonis i familiars de víctimes -així com autoritats locals, personal mèdic i membres de milícies.

Personal d'Amnistia Internacional expert en teledetecció, armes i munició, verificació fotogràfica i de vídeo, així com membres del Cos de Verificació Digital de l'organització també van dur a terme una investigació basada en les fonts d'accés públic sobre molts dels atacs.

Ni les autoritats del Govern d'Acord Nacional ni les de l'Exèrcit Nacional Libi van respondre les preguntes sobre els seus atacs que Amnistia Internacional els va fer arribar.

Civils atrapats entre dos focs

Segons els xifres de l'ONU, en els combats dels últims sis mesos han resultat mortes o ferides més de 100 persones civils -entre les quals desenes d'immigrants i refugiats detinguts –i han estat desplaçades més de 100.000. Atacs aeris, bombardejos i descàrregues d'artillera han arribat a habitatges civils i altres infraestructures clau, com diversos hospitals de campanya, una escola i un centre de detenció d'immigrants, i han obligat al tancament de l'aeroport de Mitiga, l'únic que unia per aire Trípoli amb l'estranger.

Alguns dels atacs documentats per Amnistia Internacional van ser indiscriminats o desproporcionats, el que vol dir que s van violar els principis fonamentals del dret internacional humanitari i podrien constituir crims de guerra. En altres casos, la presencia de combatents a habitatges civils i instal·lacions mèdiques o als seus voltants posava en perill a la població civil que estava en elles.

Nens de només dos anys jugaven a l'exterior de casa seva, assistents a un funeral i persones que es dirigien a fer els seus afers van resultar ferides o víctimes d'homicidi il·legítim.

"Quina guerra és aquesta en la que moren civils i famílies a casa seva? Què podem fer? Deu ens guardi!" va dir una dona a Amnistia Internacional. El seu marit, un home de 56 anys, pare de sis fills, va morir mentre descansava després de jugar al futbol, quan un projectil va impactar contra el seu dormitori.

Aquest episodi es va produir en un atac indiscriminat llançat per l'Exèrcit Nacional Libi contra el barri Abu Salim poc abans de les 11 de la nit del 16 d'abril del 2019. Un atac des de terra amb sis coets tipus GRAD, coneguts per la seva poca precisió, van impactar contra diversos edificis de la ciutat i van matara set civils, i va ferir almenys a quatre més. Les persones que van sobreviure va quedar greument traumatitzades.

Aproximadament a les 12-15 de la tarda del 14 de maig de 2019, un atac artiller del Govern d'Acord Nacional contra el barri residencial de Qasr bin Ghashir, densament poblat, va impactar contra un edifici de tres plantes, matant almenys a cinc persones i ferint a més de deu. En aquell moment hi havia moltes persones desplaçant-se per la zona per assistir al funeral d'un conegut veí.

"Jo estava a casa i el meu germà al carrer. Va ser un atac tremend: es va llançar un vehicle volant sobre un altre, i per un instant, tot es va tornar negre. Vaig sortir corrents a fora i hi havia molts veïns morts i ferits al terre. Es veien fragments del cos retallats. Va ser terrible. Vam localitzar al meu germà, que tenia ferides per tot el cos i va morir. No m'ho podia creure", va explicar a Amnistia Internacional el germà de l'Ahmad Fathi al-Muzughi, de 19 anys, que va morir a l'atac.

Els atacs aeris del Govern d'Acord Nacional a Qasr Bin Ghashir i a Tarhouna també van impactar contra diversos habitatges i infraestructures civils amb bombes «paracaigudes» no guiades FAB-500ShL. Aquestes armes tenen una onada expansiva de més de 800 metres de radio i són totalment inadequades pel seu ús a zones urbanes.

Atacs a l'aeroport i a hospitals de campanya

A l'aeroport de Mitiga, que durant any va ser l'únic operatiu de Trípoli, ha estat tancat després d'haver estat atacat diverses vegades per l'Exèrcit Nacional Libi. Habitatges civils i una escola que hi ha als voltants també han estat assolides en el que sembla un atac indiscriminat. Experts d'Amnistia Internacional van examinar els cràters d'impacte i els fragments de munició a diversos llocs i van assenyalar el seu ús de grans armes explosives no guiades.

Els atacs de l'Exèrcit Nacional Libi també han fet malbé o destruït diverses ambulàncies i hospitals de campanya on s'atenia a combatents ferits. El personal i les instal·lacions mèdiques -incloent aquells on es tracta a combatents malalts o ferits -gaudeixen de protecció especial en virtut del dret internacional humanitari i no han de ser objectes d'atac. Amnistia Internacional ha trobat que els combatents del Govern d'Acord Nacional han utilitzat hospitals de campanya i instal·lacions mèdiques amb fins militars, fent-los vulnerables a atacs.

El més mortífer d'aquests atacs va ser el d'un míssil que va impactar contra un hospital de campanya proper al aeroport internacional de Trípoli el 27 de juliol de 2019, en el qual van morir cinc persones del personal mèdic i de rescat i van resultar-ne ferides vuit persones més. Basant-se en els fragments de míssils Blue Arrow 7, trobats al lloc i altres indicis, Amnistia Internacional va determinar que l'atac que havia estat llançat des d'un dron Wing Loong, de fabricació xinesa, operat pels Emirats Àrabs Units (EAU) per l'Exèrcit Nacional Libi. L'organització va determinar també que el centre no estava indicat com instal·lació mèdica i que també era utilitzat per combatents per menjar i altres finalitats.

Violació de l'embargament d'armes de l'ONU

Tot i existir un embargament d'armes de l'ONU des de 2011, els Emirats Àrabs Units i Turquia han donat suport a l'Exèrcit Nacional Libi i al Govern d'Acord Nacional, respectivament, amb transferències il·lícites d'armes i suport militar directe.

"La comunitat internacional ha de fer complir l'embargament d'armes de l'ONU, violat de manera flagrant per Turquia, els Emirats Àrabs Units, Jordània i altres països", ha manifestat Brian Castner.

"Totes les parts han de prendre d'immediat mesures concretes per protegir la població civil d'acord amb les lleis de la guerra i han d'investigar la conducta de les seves forces. Ha d'instituir-se una comissió d'investigació que obri el camí cap a la justícia i la reparació per a les víctimes i les seves famílies", ha afirmat Donatella Rovera.

"Els Estats membre del Consell de Drets Humans de l'ONU han de cooperar per constituir urgentment el mecanisme que podria determinar la responsabilitat de les violacions i conservar les proves dels crims."