Les forces de seguretat libaneses han comès alarmants violacions contra les persones refugiades sirianes, que han estat detingudes, sovint de forma arbitrària, per càrrecs relacionats amb el terrorisme, emprant algunes de les mateixes tècniques de tortura utilitzades a les presons de Síria, ha dit Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.

L'informe “I wish I would die”: Syrian refugees detained on terrorism-related charges and tortured in Lebanondocumenta un seguit de violacions comeses principalment pel servei d'intel·ligència militar libanès contra 26 detinguts i detingudes, que inclouen violacions del dret a un judici just, així com tortures, pallisses amb barres de metall, cables elèctrics i canonades de plàstic. Les persones afectades també van afirmar que les havien penjat cap per avall o les havien obligat a mantenir postures en tensió durant períodes prolongats.

"Aquest informe ofereix una panoràmica del tracte cruel, abusiu i discriminatori que infligeixen les autoritats libaneses a refugiades i refugiats sirians detinguts com a sospitosos de càrrecs terroristes. En molts casos, persones refugiades que han fugit de la guerra, una repressió despietada i la tortura generalitzada s'han trobat detingudes arbitràriament i recloses en règim d'incomunicació al Líban, on pateixen molts dels mateixos horrors de les presons sirianes", va afirmar Marie Forestier, investigadora d'Amnistia Internacional sobre drets de les persones refugiades i migrants.

"No hi ha dubte que els membres de grups armats responsables d'abusos contra els drets humans han de retre comptes dels seus actes, però la flagrant violació per les autoritats libaneses del dret al degut procés de les persones refugiades sirianes és una burla a la justícia. En cada etapa, des de l'arrest fins al processament en judicis injustos, passant per l'interrogatori i la detenció, les autoritats libaneses ignoren per complet el dret internacional dels drets humans".

L'informe documenta els casos de 26 persones refugiades sirianes, quatre d'elles menors d'edat, recloses al Líban per càrrecs de terrorisme entre 2014 i 2021, i es basa en entrevistes amb persones exdetingudes i detingudes, així com amb advocats, i en l'examen de la documentació judicial.

Des del 2011, centenars de persones refugiades sirianes estan detingudes al Líban, sovint de forma arbitrària per càrrecs falsos de terrorisme o, en ocasions, en relació amb la seva pertinença a grups armats.

Tortura i altres maltractaments generalitzats

En 25 dels 26 casos documentats per Amnistia Internacional, les persones refugiades van denunciar haver estat torturades durant l'interrogatori o la detenció. Amb molta freqüència, això es va produir al centre d'intel·ligència militar d'Ablah, l'oficina de Seguretat General de Beirut o el Ministeri de la Defensa.

Dos de les persones supervivents de tortura tenien només 15 i 16 anys, respectivament, en aquell moment. Almenys quatre homes van dir que els havien propinat una pallissa tan brutal que van perdre el coneixement i dos tenien dents trencades.

Les persones detingudes van dir que havien estat sotmeses a algunes de les mateixes tècniques de tortura emprades habitualment a les presons sirianes, com la "catifa voladora" (es lliga a la persona a un tauló plegable), "shabeh" (se la penja dels canells i se la colpeja) o "balango", en la qual es penja la persona durant hores amb els canells lligats a l'esquena.

Bassel, exdetenido sirià, va explicar a Amnistia Internacional que després de ser traslladat a la presó de Rihaniyyeh, li van propinar unes pallisses tan brutals cada dia durant tres setmanes que les seves ferides es van ulcerar. "Ens pegaven a l'esquena amb canonades dels lavabos. Tenia ferides obertes a l'esquena que van començar a posar-se realment malament. Al final, tenia cucs dins de les ferides", va dir.

Ahmed, que va explicar la seva terrible experiència com a detingut al centre d'intel·ligència militar d'Ablah, va dir que van pegar-lo als genitals fins que va perdre el coneixement.

Un altre refugiat detingut va explicar que un agent de seguretat va colpejar-lo genitals amb tantes ganes que va estar diversos dies orinant sang. Mentre li pegava, l'agent deia: "Et pego aquí perquè no puguis portar més fills a aquest món que no contaminin aquesta comunitat".

Diverses persones detingudes van dir que les forces de seguretat libaneses van fer referència a la seva oposició al president Bashar al-Assad mentre les pegaven, la qual cosa indicava la possible motivació política de les agressions.

Karim, periodista que va estar detingut vuit dies en l'oficina de Seguretat General de Beirut, va dir que les seves interrogadores li havien preguntat si donarva suport al president sirià i que, quan va dir que no, van colpejar-lo amb més acarnissament.

Les persones detingudes també van parlar de les dures condicions en què van estar recloses. "Vaig estar tres dies seguits, nit i dia, dempeus en el passadís, emmanillat i amb els ulls embenats... Havíem de suplicar per anar al bany i perquè ens donessin aigua. Ens donaven menjar una vegada al dia. Hi havia agents custodiant-nos perquè no ens asseguéssim ni dormíssim. Si algú ho intentava, l'obligaven a posar-se dempeus una altra vegada", va dir un home.

No hi ha hagut investigacions sobre cap de les denúncies de tortura que ha documentat Amnistia Internacional, ni tan sols en casos en què les persones afectades o els seus advocats van dir al jutge que les havien torturat. En alguns casos, els agents de seguretat van demanar l'ajornament de les vistes judicials, amb la qual cosa desapareixien les cicatrius de les pallisses o altres formes de tortura.

Amnistia Internacional va documentar els maltractaments infligits a dues dones que van sofrir assetjament sexual i agressions verbals en detenció. A una van obligar-la a mirar com els agents de seguretat torturaven al seu fill i a una altra, com pegaven al seu marit.

El Líban va promulgar una llei contra la tortura el 2017, però no s'aplica sistemàticament i les denúncies de tortura poques vegades arriben als tribunals.

"Les autoritats libaneses han de fer complir immediatament la seva pròpia llei contra la tortura i respectar les seves obligacions contretes en virtut del dret internacional dels drets humans. Han de garantir que les denúncies de tortura són investigades efectivament i que els responsables d'aquests espantosos abusos reten comptes dels seus actes", va afegir Marie Forestier.

Violacions del dret a un judici just

Als 26 detinguts i detingudes els casos de les quals van ser documentats per Amnistia Internacional se'ls va negar l'accés a defensa lletrada durant l'interrogatori inicial, la qual cosa conculca les pròpies lleis de Líban, així com el dret i les normes internacionals. Això va menyscabar la seva capacitat per defensar-se o impugnar la seva detenció. Les persones detingudes van denunciar que, després de l'arrest, sovint van haver d'esperar diverses setmanes per comparèixer davant un jutge instructor i en nou casos, els judicis es van ajornar fins a dos anys, fet contrari al dret internacional.

En molts casos, els jutges es van basar sobretot en confessions obtingudes sota tortura o en proves d'informants poc fiables, i les sentències condemnatòries es basaven en càrrecs de terrorisme poc precisos i excessivament generals. Almenys 14 persones van explicar a Amnistia que havien confessat delictes que no havien comès després de ser torturades o amenaçades.

En 23 dels casos documentats, les persones detingudes -dos d'elles menors d'edat- van ser jutjades en tribunals militars, la qual cosa vulnera les normes internacionals, que prohibeixen els judicis de civils davant tribunals militars.

En almenys tres casos, es van dictar ordres -i, en un cas, l'ordre es va executar- de deportar a Síria les persones detingudes, la qual cosa viola el principi de no devolució del dret internacional, que prohibeix als Estats la devolució de persones a un lloc on corren risc real de patir violacions greus de drets humans.

Amnistia Internacional demana també a les autoritats libaneses que garanteixin que totes les persones sirianes detingudes reben un judici amb les degudes garanties en el qual es respectin les normes internacionals. A més, han de posar fi amb caràcter urgent a la pràctica de jutjar a civils en tribunals militars.

En 14 dels casos documentats, Amnistia Internacional va trobar que les acusacions de terrorisme contra les persones refugiades sirianes es van formular de forma discriminatòria, tenint en consideració l'afiliació política de la persona. En 9 casos, el mer fet d'expressar oposició política al govern sirià es va considerar una prova que justificava la sentència condemnatòria per càrrecs de "terrorisme".

Diverses persones sirianes que viuen en el nord de Líban van ser detingudes basant-se en la seva participació, real o suposada, a la batalla d'Arsal de 2014, quan membres de Yabhat al Nusra i el grup armat Estat Islàmic van atacar l'exèrcit libanès i van segrestar 16 membres de les forces de seguretat. La batalla d'Arsal va finalitzar amb un acord d'alto-el-foc que va permetre que milers de combatents de Yabhat al Nusra i les seves famílies tornessin a Idlib, a Síria.

Entre els casos examinats també figuren els de diverses dones sirianes, detingudes en relació amb les suposades activitats dels seus familiars homes o per pressionar a aquests perquè confessessin o es lliuressin.