Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Líban: les persones migrants treballadores de la llar han de ser protegides durant la pandèmia

© PATRICK BAZ/AFP via Getty Images

El govern del Líban ha d’anunciar immediatament un conjunt de mesures per protegir els treballadors i treballadores migrants del sector domèstic durant la pandèmia de COVID-19, ha afirmat avui Amnistia Internacional.

Les autoritats han de garantir que el personal domèstic migrant no és sotmès a condicions d’explotació laboral durant el confinament, i que tots els treballadors i treballadores d’aquest sector tenen accés a assistència mèdica durant la pandèmia, fins i tot si no tenen documents.

Es calcula que 250.000 persones migrants que treballen en el servei domèstic estan atrapades en el sistema de kafala vigent al país, que posa en perill la seva vida i els seus drets durant el brot epidèmic.

“El sistema de kafala sempre ha estat una forma de empresonament domiciliari per a les persones migrants que treballen en el sector domèstic. Tot i que romandre a casa ajudarà a evitar la propagació de la COVID-19, per a les persones migrants que treballen internes en el servei domèstic també suposarà més risc de patir explotació i d’altres abusos a mans de les seves entitats ocupadores”, ha manifestat Heba Morayef, directora d’Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d’Àfrica.

“Les condicions laborals abusives, les amenaces de violència i la vida en confinament també poden fer estralls en la salut mental de les persones que treballen en el servei domèstic, moltes de les quals estan molt lluny de casa seva i de la seva família”.

Donat que es tracta d’un dels grups de població més marginats del Líban, el govern ha d’advertir clarament que s’emprendran accions judicials contra qui exploti o abusi del seu personal domèstic migrant, alhora que ha garantir l’accés d’aquestes persones a l’assistència mèdica durant la pandèmia.

Llargues jornades de feina, privació de dies de descans, negació o reducció de la paga, restricció de les comunicacions o privació de menjar són alguns exemples dels abusos i l’explotació que pateixen els treballadors i treballadores migrants del servei domèstic.

Les autoritats libaneses han de garantir que els drets humans ocupen un lloc central en totes les iniciatives de prevenció, contenció i tractament durant la pandèmia de COVID-19, per tal de protegir la salut pública de la millor manera possible. En virtut del dret a la salut, els béns, establiments i serveis d’assistència mèdica han de ser accessibles i estar disponibles per a totes les persones sense discriminació, especialment les pertanyents als grups més vulnerables i marginats de la societat.

Amnistia Internacional ha demanat al Ministeri de Treball libanès que prengui mesures immediatament per ajudar a protegir el personal domèstic intern, per exemple, emetent circulars que defineixin clarament les sancions previstes per a les entitats ocupadores que explotin el personal. Alhora, cal establir un mecanisme de denúncia concebut específicament per a les persones migrants que treballen al sector domèstic, i garantir que s’activa plenament la línia telefònica d’emergència del Ministeri per denunciar abusos i que aquests treballadors i treballadores coneixen la seva existència.

Persones migrants sense documents que treballen al sector domèstic

Milers de persones migrants ocupades al sector domèstic que no tenen permís de treball estan treballant sense autorització al país o atrapades en centres de detenció a l’espera de la seva deportació.

Com ha demostrat repetidament la investigació d’Amnistia Internacional, el personal domèstic migrant que no té documents d’identitat sol tenir dificultats per accedir a assistència mèdica i d’altres serveis públics.

El Ministeri de Salut ha de posar en marxa una campanya de sensibilització adreçada a aquests treballadors i treballadores sobre els símptomes de la COVID-19, com protegir-se i on poder fer-se les proves del virus fins i tot si no tenen documentació. Totes les persones han de tenir accés a proves i assistència mèdica, i no s’ha de privar ningú d’aquest accés per no tenir documentació.

A més, el Ministeri de l’Interior ha de garantir que tota persona migrant ocupada al sector domèstic que actualment estigui en situació de detenció administrativa per no tenir un permís de residència vàlid té accés a assistència mèdica adient sense patir discriminació.

“En una crisi mundial de salut pública com la que ha desfermat la COVID-19, en general cap detenció basada exclusivament en motius relacionats amb la migració pot estar justificada. En un moment així, les autoritats han d’intentar reduir la població reclusa, no augmentar-la”, ha afirmat Heba Morayef. “Quan no sigui possible garantir el dret a la salut de les persones detingudes per motius d’immigració, o quan les deportacions no es puguin dur a terme en breu, s’ha d’alliberar aquestes persones”.

Informació complementària

Líban acull més de 250.000 persones migrants ocupades en el sector domèstic, dones en la seva majoria, que provenen de països africans i asiàtics i treballen en cases particulars. El personal domèstic migrant del Líban es troba atrapat en una xarxa teixida pel sistema de kafala, règim de patrocini migratori intrínsecament abusiu que augmenta el risc que pateixi explotació laboral, treball forçós i tràfic de persones, sense gairebé possibilitat d’aconseguir reparació.

A l’informe Their House is my Prison’: Exploitation of Migrant Domestic Workers in Lebanon, publicat l’abril de 2019, Amnistia Internacional denuncia els abusos constants que pateixen aquestes persones a mans de les seves entitats ocupadores, que les obliguen a fer llargues jornades de feina, els neguen dies de descans, les retenen o redueixen el sou, els confisquen el passaport, restringeixen greument la seva llibertat de circulació i comunicació, les priven d’alimentació i allotjament adients, les sotmeten a insults i agressions, i els neguen l’assistència mèdica. L’organització ha documentat també alguns casos extrems de treball forçós i tràfic de persones.

El març de 2020, Amnistia Internacional va contribuir a la consulta adreçada a reformar el contracte unificat estàndard per a treballadors i treballadores migrants del sector domèstic. Amnistia Internacional demana a la ministra de Treball, Lamia Yammine, que garanteixi que l’esborrany de la reforma inclou disposicions que abordin les actuals desigualtats i el desequilibri de poder entre l’entitat ocupadora i el treballador o treballadora, així com d’altres aspectes restrictius del sistema de kafala.