Sempre somiem que els nostres fills tinguin una casa on viure, perquè ningú els cridi “gitanos” . Elpida, macedònia d'ètnia romaní, mare de quatre fills. Va arribar a Itàlia el 1991 amb el seu marit i tots dos tenen permís de residència.

Roma.- Amnistia Internacional ha instat les autoritats que revisin la posada en pràctica d’un controvertit pla d’habitatge que ja ha motivat el desallotjament forçós de centenars de persones d’ètnia romaní i que obre la porta perquè es produeixin milers de desallotjaments més en els propers mesos.

En un nou document titulat La resposta equivocada: El “Pla Nòmades” d'Itàlia viola el dret a l'habitatge de la comunitat romaní a Roma, Amnistia Internacional ha alertat que el pla, que va ser presentat el juliol de 2009, viola els drets humans de milers de romanís.

Les mesures preveuen la destrucció de més de 100 assentaments romanís a la capital i es calcula que unes 6.000 persones seran resituades a només 13 campaments (nous o ampliats) situats als afores de la ciutat. El pla pot deixar nés d'1.000 romanís sense llar.

“Cal reconsiderar amb urgència aquestes mesures. Les famílies romanís que viuen a la capital italiana ara s’enfronten a la pèrdua de béns, contactes socials, accés al treball i als serveis públics”, ha declarat Ignacio Jovtis, expert d'Amnistia Internacional sobre Itàlia.

“També existeix el risc que si el pla es posa en pràctica, podria utilitzar-se com a model per dur a terme desallotjaments forçosos a altres regions italianes. Els desallotjaments realitzats sense consulta prèvia i sense una oferta d’allotjament alternatiu adequat a totes les persones afectades constitueixen una violació dels seus drets humans.”

En els últims mesos, centenars de famílies romanís han estat desallotjades d'un mínim de cinc campaments diferents. Amb antelació a la clausura el febrer de 2010 d’un dels campaments de romanís més grans d'Europa, Casilino 900, es va consultar extensament diversos representants d’aquesta comunitat romaní. No obstant això, les normes internacionals de drets humans exigeixen que es consulti totes les persones residents a l’àrea que es pretén desallotjar.

Sense ser oficialment part del “Pla Nòmades”, la clausura de Casilino 700 el novembre de 2009 es va dur a terme sense un procés de consulta prèvia i va tenir com a resultat que centenars de persones d'ètnia romaní es quedessin sense llar. Altres persones que viuen en campaments no autoritzats estan en perill de córrer la mateixa sort, un fet que fa preguntar-se quin és realment l’abast d’aquest pla.

“Moltes persones d'ètnia romaní viuen en construccions precàries i en caravanes que pateixen manca de les condicions higièniques bàsiques. La situació actual és el resultat d’anys d'abandonament, de polítiques inadequades i de discriminació per part dels successius governs. L'intent d’abordar aquest llegat és, en si mateix, benvingut i de fet les condicions de vida de molts romanís milloraran. Però el pla és incomplet i es corre el perill d’empitjorar encara més la situació de molts més romanís. És la resposta equivocada”, assegura Ignacio Jovtis.

En lloc d'oferir als romanís l’accés a un habitatge adequat, les autoritats els estan reunint en campaments en llocs remots. Això augmenta encara més els obstacles i la discriminació als quals fan front els romanís quan sol•liciten la feina regular que els permetria disposar d’allotjament privat.

A les persones d’ètnia romaní que viuen en campaments se les exclou de fet de l’accés a l’habitatge públic, atès que l'actual sistema de concessions, basat en una barem per punts, estableix el requisit previ d'haver estat expulsat d'un allotjament privat. Això s’ha de canviar.

Amnistia Internacional creu que, amb la seva forma actual, el “Pla Nòmades” no compleix l'obligació d'Itàlia de garantir que no es discriminen grups particulars o d’evitar la segregació en l’àmbit de l’habitatge.

“El pla es denomina ‘Pla Nòmades’, però la majoria dels romanís afectats no ho són en absolut. En etiquetar tota la població romaní de nòmada i tractar-la com a tal, els promotors d’aquest pla estan perpetuant els mateixos problemes que pretenen resoldre”, ha afirmat Ignacio Jovtis.

Informació complementària
Es calcula que entre 12.000 i 15.000 persones d'ètnia romaní viuen a Roma i als seus voltants. Unes 3.000 d’aquestes persones són italianes sinti, arrelades al país des de fa molt de temps. A partir de la dècada dels 60, nombrosos romanís van començar a arribar procedents dels països que formaven l'ex Iugoslàvia. Una gran part d’ells ara tenen permisos de residència, i molts dels seus fills són ciutadans italians. Al llarg de l’últim decenni, un nombre significatiu de romanís també van arribar dels nous Estats membres de la Unió Europea, especialment de Romania. Encara que uns pocs milers de romanís viuen en allotjaments permanents a Roma, la major part viu en campaments de diferents classes.

En els últims anys les autoritats italianes han adoptat una sèrie de mesures discriminatòries que han contribuït a l'estigmatització dels romanís que viuen al país. Els desallotjaments s'han fet més freqüents després de la signatura d'uns acords especials de seguretat entre el govern nacional i diverses autoritats locals, en virtut dels quals el Ministeri de l'Interior transferia una sèrie de poders a les autoritats locals. L'objectiu era fer front a les amenaces contra la seguretat, incloses les que suposadament representava la presència de comunitats romanís en aquestes ciutats.
 
Nota als i les periodistes
Mitjançant la campanya Exigeix Dignitat, Amnistia Internacional demana als governs de tot el món que adoptin totes les mesures necessàries, incloses polítiques i lleis d’acord amb les normes internacionals de drets humans, amb la finalitat de prohibir i impedir els desallotjaments forçosos.