L'Equador se suma a països com Colòmbia i el Perú en la doble desprotecció de dones veneçolanes refugiades supervivents de violència de gènere, assenyalant una lamentable tendència regional que ha de ser revertida amb urgència, ha afirmat Amnistia Internacional en l'informe Desprotegidas en Ecuador: Mujeres venezolanas refugiadas y sobrevivientes de violencia basada en género. L'informe revela com també a l'Equador aquestes dones s'enfronten a violències omnipresents i un Estat incapaç de garantir, protegir i respectar el seu dret a una vida lliure de violència.

“Resulta preocupant constatar que l'Equador, com a Estat, acompanya Colòmbia i el Perú en el seu inacceptable tracte a les dones veneçolanes supervivents de violència de gènere. Sent el tercer país receptor de persones que fugen de les massives violacions de drets humans que es cometen a Veneçuela, l'Estat equatorià ha d'atendre i revertir de manera urgent la situació de desprotecció de les dones veneçolanes,” ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Amb 502.214 persones al país a agost de 2022, l'Equador se situa només darrere de Colòmbia i el Perú com a principal país receptor de persones refugiades veneçolanes, havent rebut aquests països 2,5 i 1,5 milions de persones veneçolanes respectivament. El total global augmenta regularment i ja supera els 7,1 milions de persones, mentre que continuen augmentant el nombre de països que restringeixen la seva entrada i la protecció, com en el cas dels Estats Units.

A l'Equador, les dones i nenes representen aproximadament la meitat d'aquest mig milió de persones i, en la seva majoria, es troben en una situació migratòria irregular. Amnistia Internacional considera que les persones veneçolanes que van abandonar el seu país per violacions massives de drets humans tenen necessitats de protecció internacional i han de ser reconegudes com a persones refugiades. Independentment de la seva condició migratòria actual al país, l'organització es refereix a elles com a dones refugiades.

La investigació va constatar que l'Estat equatorià no està garantint els drets de les dones veneçolanes a sol·licitar protecció com a refugiades, ni a una vida lliure de violència. En relació amb la protecció com a refugiades, les autoritats equatorianes no estan garantint el dret a sol·licitar el reconeixement de la condició de persona refugiada a les dones veneçolanes. Tot i comptar amb la definició de persona refugiada de la Declaració de Cartagena de 1984 —en l'article 98 de la seva Llei orgànica de Mobilitat Humana—, les autoritats equatorianes rarament apliquen aquesta definició. Entre 2018 i 2022, tan sols 555 dones van ser reconegudes formalment com a refugiades i algunes dones van reportar que les autoritats les van dissuadir de sol·licitar protecció internacional. Amb seriosos obstacles per a accedir als mecanismes alternatius de regularització migratòria existents, les dones veneçolanes queden en situacions d’un risc més alt de patir violència i discriminació per la seva condició migratòria irregular.

Quant a la manca de garantia del dret a una vida lliure de violència de les dones veneçolanes, l'informe ressalta que la violència basada en gènere és una problemàtica sistèmica i prevalent a l'Equador: dos de cada tres dones sofreixen algun tipus de violència de gènere durant el transcurs de la seva vida. En aquest context, les dones veneçolanes refugiades estan encara en més risc d'enfrontar violència física, psicològica, sexual, patrimonial, d’obstetrícia i ginecologia, i cibernètica en espais públics i privats, en la seva ruta migratòria i el seu lloc de destinació. Aquesta vulnerabilitat a la violència augmenta per a aquelles dones en situació migratòria irregular, com és el cas de la majoria de les dones veneçolanes a l'Equador, moltes de les quals temen reportar violència de gènere per por de ser expulsades del país o multades.

Amnistia Internacional va identificar problemes estructurals tant en els serveis d'institucions de primera línia que permetin identificar i respondre a casos de violència basada en gènere, com en el sistema de l'administració de la justícia a l'Equador. Els estereotips i discriminació de gènere i xenofòbia contra dones veneçolanes, la falta de recursos, i la falta d'institucionalització de bones pràctiques contribueixen a la falta d'accés a mecanismes de protecció i al sistema de justícia. Tots aquests factors fan que l'accés a la justícia i la reparació per a les dones veneçolanes sigui una utopia en la pràctica, violant el seu dret a una vida lliure de violència.

“Més de 7,1 milions de persones han fugit d'una crisi sense precedents a Veneçuela en els últims anys. L'Equador, Colòmbia, el Perú i els altres països que reben a persones veneçolanes en cerca de protecció internacional els deuen una resposta coordinada, urgent i garantista dels drets humans. Les nenes i dones, particularment les supervivents de violència basada en gènere, han de ser sempre una prioritat de protecció de tots els Estats i així ho continuarem reclamant,” va dir Erika Guevara Rosas.

Les troballes de l'informe es basen en una labor d’investigació realitzada entre els mesos de juny i setembre de 2022, inclòs treball de camp a les ciutats de Huaquillas, Machala i Quito entre agost i setembre. Un total de 99 persones van ser entrevistades per a aquesta recerca, incloent-hi 63 dones supervivents de violència basada en gènere, 19 representants d'organitzacions de societat civil, set d'organitzacions internacionals i 10 d'entitats de govern. Addicionalment, Amnistia Internacional va fer 10 sol·licituds d'accés a la informació pública i va revisar exhaustivament la legislació vigent, polítiques públiques, literatura existent i reportis de premsa en la matèria.

Més informació:

Desprotegidas en Ecuador: Mujeres venezolanas refugiadas y sobrevivientes de violencia basada en género (17 de novembre de 2022)

Desprotegidas: Violencia de género contra mujeres venezolanas refugiadas en Colombia y Perú (12 de juliol de 2022)

Entre la invisibilidad y la discriminación: personas refugiadas venezolanas LGBTIQ+ en Colombia y Perú (20 de juny de 2022)

Perú: El Estado peruano falla en la atención a mujeres venezolanas sobrevivientes de violencia de género ( 25 de novembre de 2021)

Buscando refugio: Perú da la espalda a quienes huyen de Venezuela (4 de febrer de 2020)

Hambre de justicia: crímenes de lesa humanidad en Venezuela (14 de maig de 2019)