Cal urgentment una acció global davant la sèrie d'onades de calor extrem que assolen el Pakistan i causen estralls en els drets humans, ha afirmat avui Amnistia Internacional en el seu nou informe A Burning Emergency: Extreme heat and the right to health in Pakistan.

L'informe, publicat el Dia Mundial del Medi Ambient, examina les repercussions de la calor extrema que pateix el Pakistan en la vida de les persones i el seu dret a la salut i els mitjans de subsistència. S'hi posen en relleu les dificultats de les persones que viuen en la pobresa en algunes de les ciutats més caloroses del món.

“El Pakistan està en primera línia de la crisi climàtica. La injustícia climàtica es fa patent. Malgrat la seva escassa contribució al canvi climàtic, la població s'enfronta a conseqüències desproporcionadament greus que sovint posen en perill la seva vida. Fer front a una crisi climàtica d'aquesta magnitud requereix atenció i acció a escala global. Els països més rics no han d'enganyar-se sobre l'important paper que exerceixen”, ha declarat Dinushika Dissanayake, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per a Àsia meridional.

“En el Dia Mundial del Medi Ambient, esperem que el nostre informe serveixi de recordatori que tenim una responsabilitat col·lectiva cap a algunes de les persones més marginades que estan exposades a temperatures extremes. Es veuen obligades a viure en condicions tòrrides, ja que aquestes temperatures abrusadores augmenten cada any mentre ens dediquem a deixar passar el temps sense fer res. Sense dilació, els països més rics han de demostrar un compromís decisiu per a reduir les emissions, abandonar ràpidament els combustibles fòssils i aportar fons per a ajudar les persones a adaptar-se i posar en marxa ràpidament el fons per a pèrdues i danys establert en la COP27”.

Amnistia Internacional també demana al govern del Pakistan que elabori plans d'acció integrals contra la calor que siguin coherents amb la legislació i les normes de drets humans, i que garanteixi la protecció dels drets dels grups especialment vulnerables a l'efecte de la calor extrema sobre la salut.

L'informe es basa en entrevistes presencials a 45 persones que van patir els efectes adversos de la calor extrema durant els mesos d'estiu de 2021 i 2022 a Jacobabad i Lahore (el Pakistan). Jacobabad és un dels llocs més calorosos del planeta. Al juny de 2021, la temperatura màxima registrada va arribar a un nivell insuportable: 52 °C.

Amnistia Internacional va entrevistar les persones amb més risc d'exposició a la calor, com a persones que treballen en l'agricultura, mà d'obra en fàbriques de maons, persones que fan repartiments, agents de policia, personal de sanejament i altres persones que fan treballs a l'aire lliure.

Els professionals de la salut que van participar en les entrevistes de Jacobabad i Lahore van informar d'un augment dels casos d'insolació, somnolència, dificultat per a respirar, sensació de coïssor en l'estómac, marejos, febre, dolors corporals, infeccions oculars i maldecaps durant els períodes de calor extrema. Segons va declarar a Amnistia Internacional una persona que treballava en el sector de la salut a Lahore, “al maig i juny, molts pacients van venir a la nostra consulta a causa de l'onada de calor [...]. Diàriament rebíem entre 50 i 60 casos en urgències”.

“No tenim escapatòria”

De les entrevistes es desprèn que, tot i que l'impacte de la calor extrema el pateix tothom, hi ha persones que es troben en una situació molt pitjor a causa del seu estatus socioeconòmic.

Una dona que viu en un assentament informal a Jacobabad va dir: “Som més vulnerables que ningú a la calor. La calor afecta la població en situació de pobresa. No tenim escapatòria”.

Les persones que treballen per un jornal entrevistades per Amnistia Internacional van afirmar que no tenen més remei que continuar treballant encara que passin calor, tot i les directrius mèdiques de romandre a casa durant els períodes de calor extrema. Un tractorista de Jacobabad va dir: “Si ens prenem un descans no hi ha sou [...] a causa de la pobresa, hem de treballar faci el temps que faci”.

Les persones que viuen en la pobresa i treballen en el sector informal amb treballs precaris, ingressos més baixos i menys oportunitats de descansar i estar-se a l'ombra, amb accés a ajudes limitat o nul, es veuen greument afectades per les temperatures extremes.

A més, les formes de discriminació multidimensional i entrecreuada que pateixen les dones també minven la seva capacitat per a combatre les onades de calor, la qual cosa té conseqüències potencialment perilloses per a la seva salut i la dels seus fills i filles.

“Aquí el govern és invisible”

El propietari d'un forn de maons a Jacobabad va explicar: “Si el govern s'hagués ocupat de la zona, Jacobabad hauria estat un bon lloc. Però aquí el govern és invisible”.

Tot i les temperatures abrasadores de Jacobabad i Lahore, cap de les dues ciutats compta amb un pla d'acció contra la calor ni amb mecanismes de protecció social adaptats al clima. Al Pakistan, més de 40 milions de persones no tenen accés a l'electricitat. Unes altres tenen un subministrament erràtic i irregular. Les persones que viuen en la pobresa no tenen accés a l'electricitat per a utilitzar ventiladors o aparells d'aire condicionat o no poden costejar-se'ls, i tampoc no poden permetre's comprar panells solars.

Molts dels consells de salut pública per a evitar l'exposició a la calor pressuposen que la gent pot permetre's romandre a casa, negociar horaris de treball diferents, accedir a aigua suficient, a assistència mèdica i a mecanismes de refrigeració.

“Uns programes de protecció social ben dissenyats i dotats de recursos poden ajudar a mitigar alguns dels pitjors efectes del canvi climàtic a mesura que se succeeixen les crisis al Pakistan”, ha afirmat Dinushika Dissanayake.

Cap a un finançament climàtic compatible amb els drets humans

L'informe d'Amnistia Internacional estableix una llista completa de recomanacions per al govern del Pakistan i la comunitat internacional. Entre aquestes, demanar a les autoritats pakistaneses que duguin a terme una avaluació de les necessitats en el context de les onades de calor, centrant-se en les persones més marginades i comptant amb la seva participació, que elaborin i apliquin plans d'acció contra la calor que siguin respectuosos amb els drets humans i que proporcionin una protecció social eficaç per ajudar la població a fer front a les onades de calor.

Totes aquestes accions requereixen importants recursos financers, per la qual cosa la comunitat internacional ha d'unir-se per a garantir la seva disponibilitat. L'alleujament del deute, els pagaments del qual actualment suposen una part important dels ingressos i despeses públiques, pot ser una via de finançament.

Els països més rics han d'intensificar la seva acció per a reduir les emissions i abandonar gradualment els combustibles fòssils, d'acord amb les seves obligacions en matèria de drets humans, i proporcionar el finançament i el suport necessaris perquè el Pakistan posi en marxa mesures d'adaptació adequades i proporcioni reparacions efectives per pèrdues i danys, entre altres mesures necessàries per a protegir els drets humans. Han d'augmentar significativament el finançament destinat al clima, garantint al mateix temps un millor equilibri entre el finançament per a mitigar el canvi climàtic i el finançament per a adaptar-s'hi, sense oblidar l'ajuda per a dur a terme avaluacions de pèrdues i danys compatibles amb els drets humans.

“És clau que els Estats rics, principals responsables de la crisi climàtica, aportin fons per a secundar no sols l'adaptació, sinó també la reparació de les pèrdues i danys que la població ha sofert o sofrirà a causa de les onades de calor extremes provocades pel canvi climàtic en països com el Pakistan”, ha expressat Dinushika Dissanayake.

“Aquest informe ens revela la devastació que està provocant l'actuació irresponsable i desenfrenada dels governs, en particular dels països rics i altres que s'oposen a una transició ràpida i justa per a abandonar els combustibles fòssils. Han de garantir que els danys ocasionats en l'esfera dels drets humans no són irreversibles i treballar per a aconseguir la justícia climàtica d'acord amb les seves obligacions en matèria de drets humans”.