Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

La retirada de Turquia del Conveni d'Istanbul reactiva la lluita pels drets de les dones a tot el món

ayaktayiz, "dempeus" en turc © AI

La vergonyosa retirada de Turquia del Conveni d'Istanbul, concretada avui, suposarà una situació de més perill per a milions de dones i nenes, ha afirmat Amnistia Internacional. L'anunci pel president Erdogan de la decisió d'abandonar l'emblemàtic tractat sobre prevenció i lluita contra la violència cap a les dones i contra la violència intrafamiliar passarà a la història com la primera vegada que un Estat membre del Consell d'Europa es retira d'un conveni internacional de drets humans.

La iniciativa ha merescut la condemna general a tot el món i ha desencadenat protestes en tot el territori d'un país on la violència de gènere en l'àmbit familiar és generalitzada i on almenys 300 dones van ser assassinades només l'últim any.

"En arribar aquesta mitjanit, Turquia ha donat l'esquena al model de referència per a la seguretat de les dones i les nenes. La retirada transmet als qui cometen abusos, mutilen i maten un missatge temerari i perillós: que poden seguir fent-ho amb impunitat", ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

"Turquia ha endarrerit el rellotge 10 anys pel que dquant als drets de les dones i ha establert un precedent aterridor. Aquesta deplorable decisió s'ha convertit ja en un punt de trobada per als activistes dels drets de les dones a tot el món, i hem d'unir-nos per resistir a nous atacs contra els nostres drets".

La retirada que avui es materialitza té lloc tres mesos després que el president Erdogan anunciés la decisió per decret presidencial, i malgrat la mobilització massiva de dones i persones LGBTI a Turquia i a tot el món. La decisió ha estat condemnada en termes categòrics per governs, organismes internacionals i capdavanters i lideresas mundials, com el president dels EUA, Joe Biden i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Al maig de 2011, el Consell d'Europa va obrir a la signatura a Istanbul aquest tractat, que ofereix un marc jurídic per protegir a les dones de la violència i promoure la igualtat de gènere mitjançant legislació, educació i sensibilització. Els quatre principis fonamentals del Conveni -prevenció, protecció, enjudiciament penal i coordinació de polítiques- constitueixen una estructura integral per a la lluita contra la violència per motius de gènere.

Gràcies a la seva ratificació i aplicació, el Conveni ha portat millores considerables en la manera en què els Estats tracten les qui sofreixen violència de gènere, entre les quals s'expliquen l'establiment de línies d'atenció telefònica en servei les 24 hores per a supervivents de violència de gènere intrafamiliar a Finlàndia i la introducció de definicions de la violació basades en el consentiment a Islàndia, Suècia, Grècia, Croàcia, Malta, Dinamarca i Eslovènia des de 2018.

El Conveni d'Istanbul és un instrument de drets humans àmpliament acceptat per abordar els altíssims nivells de violència contra les dones a Europa. Al juny, Liechtenstein es va convertir al país número 34 dels 47 del Consell d'Europa a ratificar el Conveni.

Però el Conveni també s'enfronta a una alarmant ofensiva en moltes parts d'Europa i s'està convertint per a diversos governs en una eina per difondre desinformació i demonitar la igualtat de gènere i els drets de les dones i de les persones LGBTI.

La retirada de Turquia del Conveni d'Istanbul és un fet summament preocupant en el context de l'actual erosió dels drets al país. El 26 de juny, la policia antidisturbis va fer ús de força excessiva contra persones que participaven en la marxa de l'Orgull d'Istanbul, la celebració anual del qual dels drets de les persones LGBTI va ser prohibida per sisè any consecutiu. Centenars de persones que participaven en l'Orgull van sofrir els impactes del gas lacrimògen i les bales de plàstic. Almenys 47 persones van ser detingudes, entre elles dos menors d'edat i un periodista d'AFP que va ser sotmès a tortura i altres maltractaments en ser immobilitzat en el sòl per agents de policia. Un agent es va agenollar sobre el seu coll limitant greument la seva capacitat de respirar.

"La retirada avui de Turquia és la punta d'un perillós iceberg contra els drets humans. Però també ha mobilitzat a activistes de tot el món per defensar els drets de les dones i de les persones LGBTI+", ha afirmat Agnès Callamard.

"En els mesos transcorreguts des de la promulgació del decret del president Erdogan, les dones de Turquia i d'altres països parlen del Conveni més que mai, i surten als carrers per defensar el que representa. La lluita per fer valer els drets humans de totes les persones afectades per la xacra de la violència de gènere continua".

Informació complementària

Turquia és el primer i únic país del Consell d'Europa que es retira d'un conveni internacional de drets humans. Dels 47 països del Consell d'Europa, 34 han signat i ratificat el Conveni d'Istanbul. Azerbaidjan i Rússia són els únics Estats membres del Consell d'Europa que encara no han signat aquest tractat. La setmana passada, Ucraïna i Regne Unit van anunciar el seu ferm compromís de ratificar-lo. Mèxic -que té l'estatus d'Estat observador en el Consell d'Europa- també ha expressat la seva intenció de ser part del Conveni.

El govern turc i els qui li donen suport han dit que el Conveni amenaça "valors familiars" i "normalitza l'homosexualitat", afirmacions de les quals s'han fet ressò varis governs, com els de Polònia i Hongria, per justificar els seus intents de fer retrocedir els drets.