En no respectar el dret al retorn de les famílies palestines que es van veure obligades a abandonar casa seva el 1948, Israel comet una violació flagrant del dret internacional, amb la qual porta decennis causant sofriment a escala massiva quan es compleixen 71 anys de la Nakba (catàstrofe), com anomena la població palestina aquells fets.

El lloc web especial d'Amnistia Internacional sobre la Nakba, Més de 70 anys d'asfíxia, mostra impressionants imatges i testimonis que posen de manifest les terribles dificultats que suporta la població palestina refugiada als Territoris Palestins Ocupats (TPO), Jordània i Líban. Amb motiu del Dia de la Nakba, Amnistia Internacional està demanant a persones de tot el món que mostrin solidaritat amb la població palestina refugiada i demanin a Israel que respecti el seu dret al retorn.

"Més de 70 anys després del conflicte iniciat després de la creació d'Israel, les famílies palestines que es van veure obligades a abandonar les seves cases i privades de les seves terres a causa d'això continuen sofrint conseqüències devastadores", ha manifestat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Aquest cap de setmana, gairebé 200 milions de persones veuran el festival d'Eurovisió en les seves pantalles, però, més enllà de l'espectacle i el glamur, molt poques pensaran en la contribució d'Israel als 70 anys de sofriment de la població palestina refugiada".

"No pot haver-hi solució duradora a la crisi de refugiats palestins mentre Israel no respecti el dret de les famílies palestines refugiades al retorn. Fins llavors, les autoritats libaneses i jordanes han de fer tot quant puguin per reduir al mínim el sofriment de la població palestina refugiada revocant les lleis discriminatòries i eliminant els obstacles que impedeixen a les persones palestines aconseguir treball i accedir a serveis essencials.

En l'actualitat hi ha registrades més de 5,2 milions de persones palestines refugiades. La gran majoria viuen a Jordània, Líban, Síria i els TPO. Israel no reconeix el dret que els atorga el dret internacional a tornar a les llars on elles o les seves famílies vivien a Israel o els TPO. Així mateix, aquestes persones no han rebut mai indemnització per la pèrdua de les seves terres i béns.

Moltes s'han vist obligades a viure durant tota la seva vida en camps de refugiats superpoblats, en pèssimes condicions i sense accés a serveis essencials.

"La població palestina refugiada del Líban, Jordània i els Territoris Palestins Ocupats es troba atrapada en una espiral de privacions i discriminació sense final a la vista. Per a moltes d'aquestes persones, la vida està plena de restriccions asfixiants i s'ha convertit en un veritable infern", ha afegit Philip Luther.

Dificultats de la població palestina al Líban i Jordània

Amb motiu del Dia de la Nakba, Amnistia Internacional ha recaptat nous testimonis de persones palestines refugiades que descriuen les restriccions a què estan sotmeses al Líban i Jordània.

Encara que la majoria de les persones palestines refugiades del Líban van néixer al país i hi han viscut sempre, no poden aconseguir la nacionalitat libanesa, i moltes segueixen sent apàtrides i estan privades d'accés als serveis públics, inclosa les atenció de la salut i l'educació.

Diverses persones palestines refugiades al Líban van explicar a Amnistia Internacional com havien vist frustrades les seves esperances d'exercir una professió i tenir un futur millor a causa de lleis discriminatòries que prohibeixen als palestins i palestines exercir més de 30 professions en camps com a medicina, odontologia, dret, arquitectura i enginyeria. A causa de tals restriccions, molts refugiats i refugiades palestins es troben atrapats en una situació de privacions i pobresa.

Mohammad, refugiat palestí de 21 anys, va explicar com havia perdut l'esperança de ser dentista en veure que no podia exercir la professió al Líban simplement per ser palestí. Va explicar a Amnistia Internacional que odiava la vida en el camp de refugiats: "Estic envoltat de pobresa [...] Vull buscar-me una vida millor lluny d'aquesta misèria".

Sara Abu Shaker, de 14 anys, ha decidit intentar complir el seu somni d'estudiar medicina malgrat que, per ser palestina, mai no podrà treballar com a metgessa al Líban.

"Encara que aquí no puc ser metgessa, podria anar a Palestina a ajudar els qui ho necessiten, especialment nens i nenes desfavorits. Vull salvar vides", va explicar.

A Jordània viuen al voltant de 2,1 milions de persones palestines refugiades, unes 370.000 d'elles en camps on les condicions són en general molt precàries. Al voltant del 75% d'elles han aconseguit la nacionalitat jordana, la qual cosa els dóna accés a atenció de la salut i educació. No obstant això, més de 600.000, entre elles unes 150.000 que van fugir a Jordània des de la Franja de Gaza després del conflicte àrab-israelià de 1967, no es van naturalitzar i no tenen prou accés als serveis públics.

Jundia Awwad, dona de 48 anys, d'una família que prové del que ara constitueix el sud d'Israel, va néixer a Jordània i porta tota dóna vida vivint en el camp de refugiats de Jerash. Va descriure així l'angoixa de ser refugiada a Jordània:

"Em vaig criar amb l'esperança que demà tornaríem a Palestina, però ens hem quedat a viure en cases de planxes d'amiant [...] Vull viure com altres éssers humans. Vull atenció de la salut i educació i infraestructura suficients. Vull igualtat".

La decisió presa per les autoritats nord-americanes el 2018 de retallar el finançament a l'Agència de l'ONU per a l'Ajuda als Refugiats Palestins (UNRWA), que ofereix serveis essencials, com a atenció de la salut, educació, assistència d'urgència i ocupació, a milions de refugiats i refugiades palestins, els ha complicat encara més la vida.

"La situació de la població refugiada palestina és insostenible i amenaça amb arribar a un punt crític amb cada any que passa. Quant temps més pot aguantar la població palestina refugiada de veure's condemnada a una vida de sofriment i privacions simplement pel seu origen?", ha afirmat Philip Luther.

En la producció del seu web especial sobre la Nakba, Amnistia Internacional ha comptat amb la col·laboració de la premiada fotògrafa Tanya Habjouqa per documentar els casos personals d'un nombre seleccionat de refugiats i refugiades palestins de diferents camps de Jordània, Líban i els TPO.