Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

La investigació dels “Arxius Predator” revela una inacció catastròfica en la regulació global del comerç de la vigilància

© Colin Foo

Una nova investigació sobre la crisi global de la vigilància a càrrec de la xarxa de mitjans de comunicació European Investigative Collaborations (EIC), amb assistència tècnica del Security Lab d'Amnistia Internacional comença a revelar avui l'escandalosa veritat sobre la gran xtensió dels tentacles del sector i la ineficàcia de la regulació de la UE per a controlar-lo.

Els “Arxius Predator” se centren en la “aliança Intellexa” —complex grup en constant transformació d'empreses interconnectades— i Predator, el seu enormement invasiu programa espia. Aquest programa espia, i les seves variants rebatejades, pot accedir a quantitats incontrolades de dades en dispositius. En l'actualitat, no pot ser auditat de manera independent i el seu funcionament no pot limitar-se només a les funcions necessàries i proporcionades a un ús i un objectiu específics. Predator pot infiltrar-se en un dispositiu quan la persona usuària fa clic en un enllaç maliciós, però també es pot introduir a través d'atacs tàctics que poden infectar silenciosament dispositius pròxims.

S'han trobat productes de l'aliança Intellexa en almenys 25 països d'Europa, Àsia, el Pròxim Orient i l'Àfrica; aquests productes s'usen per a soscavar els drets humans, la llibertat de premsa i moviments socials de tot el planeta.

Intellexa diu que és una “empresa regulada radicada a la Unió Europea”, la qual cosa, en si mateix, és una acusació condemnatòria de com els Estats membres i les institucions de la Unió no han aconseguit impedir l'abast cada cop més gran d'aquests productes de vigilància malgrat un seguit d'investigacions, com el Projecte Pegasus el 2021.

“La investigació dels ‘Arxius Predator’ mostra el que fa temps temem: que s'estan comercialitzant productes de vigilància enormement invasius a escala gairebé industrial i que aquests poden operar lliurement en l'ombra sense supervisió ni una autèntica rendició de comptes. Demostra, una vegada més, que els països i institucions europeus no regulen efectivament la venda i transferència d'aquests productes”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Les empreses de tecnologies de vigilància amb seu a la Unió Europea i suposadament regulades per la Unió estan sotmeses a controls de la UE en aplicació del seu reglament sobre productes de doble ús que busca prevenir els perjudicis als drets humans mitjançant l'establiment de controls a l'exportació de les tecnologies de vigilància per empreses amb seu a la UE. Com demostra la investigació dels Arxius Predator, les entitats reguladores de la UE no poden o no volen controlar i prevenir perjudicis als drets humans en relació amb l'exportació de programes espia. Només hi ha una conclusió possible: donada la ineficàcia de la regulació, demostrada una vegada i una altra, l'ús de programes espies summament invasius com Predator ha d'il·legalitzar-se.”

Tecnologies de vigilància desbocades

La investigació, que s'ha desenvolupat al llarg d'un any, ha estat obra de European Investigative Collaborations (EIC), una aliança de prop d'una dotzena d'organitzacions de mitjans de comunicació, amb el suport del Security Lab d'Amnistia Internacional, que ha dut a terme l'anàlisi de la informació tècnica obtinguda per EIC. El Security Lab també ha realitzat la seva pròpia investigació independent, que es farà pública com a part de la investigació dels “Arxius Predator” en els pròxims dies.

“Els resultats de la investigació dels ‘Arxius Predator’ són tan irrefutables com els relacionats amb la del Projecte Pegasus que la va precedir. Cal afirmar fins i tot que són pitjors, perquè les coses han canviat molt poc. Les empreses de vigilància mercenàries com l'aliança Intellexa han continuat venent els seus productes i guanyen milions a costa dels drets humans amb gairebé total impunitat. Els Estats de la Unió Europea han de deixar d'eludir la seva responsabilitat i començar a posar fre a aquestes empreses”, ha afirmat Donncha O Cearbhaill, director del Security Lab d'Amnistia Internacional.

El Grup Intellexa, part de l'aliança Intellexa, produeix el programa espia Predator i s'anuncia com a “empresa regulada amb seu a la UE”. Fundada el 2018 per Tal Dillan, exoficial de l'exèrcit israelià, i diversos dels seus associats, està controlada pel grup empresarial Thalestris, amb seu a Irlanda. L'aliança Intellexa uneix el grup Intellexa amb el grup d'empreses Nexa, que operava sobretot des de França.

Entre els 25 països on el consorci de mitjans de comunicació EIC va trobar que s'han venut productes de l'aliança Intellexa figuren Suïssa, Àustria i Alemanya. Altres clients són Oman, Qatar, Congo, Kènia, la Unió dels Emirats Àrabs, Singapur, el Pakistan, Jordània i el Vietnam.

L'anàlisi d'Amnistia Internacional de la infraestructura tècnica recent vinculada al sistema del programa espia Predator indica la seva presència, d'una forma o una altra, al Sudan, Mongòlia, Madagascar, el Kazakhstan, Egipte, Indonèsia, el Vietnam i Angola, entre altres.

Amnistia Internacional es va posar en contacte amb les entitats implicades per a demanar-los comentaris, però no va rebre resposta. No obstant això, el consorci EIC va rebre resposta dels principals accionistes i antics executius del grup Nexa, que afirmen que l'aliança Intellexa ha deixat d'existir.

Pel que fa a les exportacions de tecnologies de vigilància als Estats esmentats, afirmen que, o bé “es va establir una relació comercial en ple compliment de la normativa aplicable”, o bé “mai hi ha hagut contracte i/o lliurament”.

Finalment, afirmen que les entitats de l'aliança Intellexa “van respectar escrupolosament la normativa en matèria d'exportació”, si bé reconeixen que van establir “relacions comercials” amb països que “quedaven molt lluny de ser perfectes en termes d'Estat de Dret”, afirmant a més que sovint això estava en funció de “opcions polítiques” del govern francès.

El 9 d'octubre es publicarà un informe detallat sobre les conclusions del Security Lab d'Amnistia Internacional: The Predator Files: Caught in the Net’.