Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

La FIFA encara no dona suport al Fons de Compensació per als Treballadors, malgrat el creixent suport popular

Photo by GIUSEPPE CACACE/AFP via Getty Images
  • L'organisme rector del futbol hauria de concedir indemnitzacions abans de la inauguració del Mundial.

(Nova York) – La FIFA encara no es compromet oficialment amb un fons per a compensar als treballadors migrants pels danys i les morts a Qatar, malgrat el suport públic d'almenys set associacions nacionals de futbol, quatre patrocinadors de la Copa Mundial, exjugadors, líders polítics i, segons una enquesta d'opinió, una gran majoria del públic en 15 països, han dit avui Human Rights Watch, Amnistia Internacional i FairSquare.

El 17 de maig, fa cinc mesos, Human Rights Watch, Amnistia Internacional i FairSquare, juntament amb una coalició mundial de grups de drets, sindicats i grups d'aficionats, van llançar la campanya #PayUpFIFA amb la qual exigien a la FIFA que oferís reparació, inclosa una compensació econòmica, pels greus abusos comesos, incloent-hi morts, lesions, salaris impagats i costos de contractació exorbitants. Ara, quan falta poc més d’un mes per a la inauguració del Mundial, la FIFA encara no s’expressa sobre el fet de posar remei als abusos, però afirma que continua estudiant la proposta.

És una vergonya que, tot i que destacats futbolistes, associacions de futbol i patrocinadors donen suport a la campanya #PayUpFIFA —a més de l'ampli suport popular—, la FIFA segueixi sense comprometre's amb les peticions d'un fons de compensació per a milers de treballadors migrants que van morir, van resultar ferits o als quals els van robar els seus salaris mentre feien possible la Copa del Món”, ha afirmat Michael Page, subdirector per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica de Human Rights Watch. “La FIFA està incomplint les seves responsabilitats en matèria de drets humans i mostrant la seva indiferència pels treballadors migrants que van construir la infraestructura del torneig de Qatar que alimentarà els seus guanys econòmics”.

El 13 d'octubre, Associated Press va informar que el sotssecretari general de la FIFA, Alasdair Bell, va dir en una sessió del Consell d'Europa que la compensació és "certament una cosa en la qual estem interessats a avançar". No obstant això, poques setmanes abans del partit inaugural de la Copa del Món, ni la FIFA ni Qatar s'han compromès formalment a crear un fons per a posar remei a una sèrie de danys, entre els quals es troben les morts dels treballadors migrants que han fet possible la celebració de la Copa del Món.

Quan la FIFA, l'organisme rector del futbol, va concedir a Qatar els drets d'organització de la Copa Mundial el 2010, sabia o hauria d'haver sabut que els milions de treballadors migrants que construirien una infraestructura sense precedents de 220.000 milions de dòlars s'enfrontarien a greus riscos de drets humans. No obstant això, la FIFA no va imposar condicions de drets laborals ni va dur a terme una diligència deguda efectiva en matèria de drets humans. Encara ara l'organització no s'ha compromès públicament a posar remei a aquests greus abusos quan només falta un mes per a l'inici del Mundial.

Des de maig, Human Rights Watch, Amnistia Internacional i FairSquare s'han posat en contacte amb les 32 associacions de futbol classificades per a la Copa del Món de 2022, instant-les a donar suport públicament el fons de reparació. D'elles, fins ara almenys set de les associacions classificades han manifestat públicament la crida a la indemnització, entre elles:

  • Real Federació Belga de Futbol (RBFA)
  • Federació Francesa de Futbol (FFF)
  • Associació Anglesa de Futbol (AF anglesa)
  • Deutscher Fußball-Bund (Federació Alemanya de Futbol, DFB)
  • Koninklijke Nederlandse Voetbalbond (Real Federació Holandesa de Futbol, KNVB)
  • Associació de Futbol de Gal·les (FAW)
  • Federació de Futbol dels Estats Units (O. S. Soccer)

A més, la Federació Noruega de Futbol també ha donat suport a la crida, mentre que el Grup de Treball sobre els Drets dels Treballadors a Qatar de la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) —l'organització que agrupa 55 associacions nacionals de futbol—, ha pressionat a la FIFA perquè es comprometi amb un programa de reparació. El 14 d'octubre, el Grup de Treball de la UEFA va declarar que sol·licitava a la FIFA que respongués i es comprometés a resoldre les qüestions pendents relatives als treballadors migrants abans de finals d'octubre. La crida es produeix després que en el seu informe del juny, després d'un viatge a Qatar, s'afirmés que el tema de les indemnitzacions es va discutir àmpliament i el Grup de Treball “va acordar el principi que qualsevol lesió o mort produïda en qualsevol lloc de treball de qualsevol país ha de ser compensada”.

De les 32 seleccions classificades, Human Rights Watch, Amnistia Internacional o FairSquare han mantingut reunions informatives en persona o en línia amb les següents federacions: la DFB, la KNVB, l’AF anglesa, l’AF belga, l’AF alemanya, l’AF suïssa, l’AF francesa, O. S. Soccer, la Dansk Boldspil-Union (la Unió Danesa de Futbol, DBU), així com amb el Grup de Treball de la UEFA. Tres associacions, la Federació Japonesa, l'Associació de Futbol de Gal·les i Football Austràlia, van respondre per escrit sense aportar informació substancial i no van respondre a la recomanació d'advocar davant la FIFA per a remeiar els danys causats als treballadors migrants. No obstant això, l'Associació de Futbol de Gal·les va emetre posteriorment un comunicat en el qual afirmava que, amb el Grup de Treball de la UEFA, “van acordar el principi que qualsevol lesió o mort hauria de ser compensada”.

En la conferència sobre drets humans de la Federació Alemanya de Futbol (DFB), celebrada el 19 de setembre, el president Bernd Neuendorf va expressar el seu “suport incondicional” al fons de compensació. La Federació Holandesa de Futbol (KNVB) també ha donat suport a la petició d’indemnització, afirmant que les víctimes o els familiars han de ser compensats. El seleccionador holandès, Louis Van Gaal, va secundar fermament la petició de reparació. La Federació Anglesa de Futbol (FA) va afirmar que continua impulsant el “principi de compensació” per a les famílies dels treballadors migrants que han perdut la vida o han resultat ferits en projectes de construcció. La Federació Francesa de Futbol (FFF) va declarar que està treballant amb una dotzena d'altres federacions en la creació “d’un fons de compensació per a totes aquelles persones que han estat víctimes d'accidents laborals durant la construcció de la Copa del Món”. En resposta a les preguntes dels mitjans de comunicació, l'entrenador de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) també va donar suport al fons de compensació. Entre els que encara no han respost públicament es troben les associacions de futbol amfitriones de la Copa Mundial del 2026, Mèxic i el Canadà.

Una enquesta recent d'opinió global encarregada per Amnistia Internacional mostra que el 67% dels 17.477 enquestats de 15 països també comparteixen l'opinió que les seves federacions nacionals han de pronunciar-se públicament sobre els problemes de drets humans associats a la Copa del Món de Qatar, incloent-hi la petició que indemnitzin als treballadors migrants. Quatre patrocinadors, AB InBev/Budweiser, Coca-Cola, Adidas i McDonald’s, han manifestat el seu suport a la petició de reparació. Recentment, 15 congressistes estatunidencs i més de 120 parlamentaris francesos també van escriure a la FIFA per fer costat a la petició d'indemnització.

El missatge dels aficionats, les associacions de futbol, els líders polítics i els patrocinadors és clar: ha arribat el moment que la FIFA actuï i posi remei als treballadors migrants que han fet possible el seu emblemàtic torneig”, va declarar Steve Cockburn, director de Justícia Econòmica d'Amnistia Internacional. “La FIFA té una elecció clara: dedicar una petita proporció dels ingressos de la Copa Mundial a marcar una enorme diferència en la vida de milers de treballadors, o no fer res i acceptar que el torneig quedi ja marcat per sempre pels abusos contra els drets humans”.

També està creixent l'impuls de destacats futbolistes, entrenadors i comentaristes esportius que donen suport a la crida #PayUpFIFA, entre ells Tim Sparv, excapità de la selecció finlandesa de futbol, i Lise Klaveness, presidenta de la Federació Noruega de Futbol, que des de fa temps lidera la necessitat d'abordar els abusos contra els drets humans vinculats a aquesta Copa del Món. Durant una roda de premsa conjunta de Human Rights Watch, Amnistia Internacional i Fairsquare, l'excapità de la selecció masculina de futbol d'Austràlia, Craig Foster, va anunciar que donaria el seu salari com a locutor del torneig mundial a les famílies dels treballadors morts, entre altres. Aquest tipus d'iniciatives haurien d'animar a la indústria del futbol mundial, en particular a les federacions, a anar més enllà de les declaracions conservadores. Altres futbolistes destacats que donen suport a la crida són els exjugadors estrella Gary Lineker i Alan Shearer.

Com a associacions membres de la FIFA, s'espera que les federacions segueixin la pròpia Política de Drets Humans de la FIFA. A més, com a organismes que, a través de les seves relacions comercials amb la FIFA, es beneficien econòmicament dels ingressos generats per la Copa del Món, les federacions també tenen la responsabilitat, en virtut dels Principis Rectors de les Nacions Unides sobre les Empreses i els Drets Humans, d'utilitzar la seva influència per a prevenir i mitigar els impactes adversos reals i potencials sobre els drets humans, que causen, contribueixen o estan vinculats, fins i tot a Qatar.

Des de 2018, les autoritats de Qatar han posat en marxa algunes mesures prometedores per a protegir els treballadors del robatori de salaris i millorar l'accés a la justícia, al mateix temps que han introduït reformes en el sistema de kafala (patrocini). No obstant això, continua havent-hi llacunes importants. Els beneficis d'aquests programes han estat limitats a causa de la seva introducció tardana i al seu estret abast, atès que no cobreixen a tots els treballadors, especialment en el cas de les iniciatives dirigides pel Comitè Suprem per a l'Organització i el Llegat, que ofereixen una millor protecció a un nombre limitat de treballadors, o aborden abusos comesos en els anys anteriors a la creació dels sistemes. El més rellevant és que continuen existint importants llacunes d'aplicació i compliment. Per exemple, els treballadors que ja han abandonat Qatar no poden accedir als comitès laborals o a un fons establert per a cobrar el què els seus caps no els hi ha pagat.

Fins i tot les Associacions de Futbol (AF) que s'han pronunciat haurien d'anar més enllà de les paraules cauteloses i els actes de simbolisme: la seva plataforma hauria de ser utilitzada per a impulsar accions concretes que beneficiïn concretament als treballadors migrants i les seves famílies.

La compensació pot tenir conseqüències a llarg termini per a les famílies; les quals la podrien fer servir per a pagar préstecs, per a l'educació dels seus fills o per a comprar aliments. Quan les federacions presten la seva veu, estan ajudant a garantir que milers de famílies que han perdut la seva única font d’ingressos paguin els préstecs pendents o les factures impagades”, va assenyalar Nick McGeehan, de FairSquare.>