Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Kènia: El camp de refugiats de Kakuma no és segur per a les persones LGBTI

© Amnesty International

Les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals (LGBTI) sol·licitants d'asil o refugiades que viuen en un dels camps de persones refugiades més grans de Kenya pateixen habitualment crims d'odi, violència (inclosa violació) i altres abusos greus contra els drets humans. Així ho han manifestat la Comissió Nacional de Drets Humans de Gais i Lesbianes (NGLHRC) i Amnistia Internacional en un informe conjunt.

El camp de Kakuma, en el nord-oest de Kènia, alberga més de 200.000 persones sol·licitants d'asil i refugiades, entre elles centenars de persones LGBTI. L'informe exposa amb detall la discriminació extrema i la violència que pateixen les persones LGBTI que viuen a Kakuma, tant a causa de la seva condició de sol·licitants d'asil o refugiades com per la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere i característica sexuals.

“Les persones LGBTI en el camp de Kakuma han sofert violència física i sexual i altres abusos greus contra els drets humans, com arar violacions del seu dret a no patir tortura i maltractaments, a causa de la seva orientació sexual, la seva identitat i/o expressió de gènere o les seves característiques sexuals”, ha manifestat Victor Nyamori, investigador i assessor d'Amnistia Internacional sobre drets de les persones refugiades i migrants.

“Aquests crims d'odi són una manifestació criminal de la discriminació que sofreixen les persones LGBTI refugiades i sol·licitants d'asil.”

L'informe, basat en entrevistes amb 41 persones sol·licitants d'asil i refugiades LGBTI entre 2018 i febrer de 2023, detalla de quina manera els autors de violència i intimidació contra les persones LGBTI cometen els seus crims amb una impunitat gairebé total, possibilitada per la inacció de les autoritats.

El director executiu d'Amnistia Internacional Kènia, Irungu Houghton, ha declarat: “Tot i que la Constitució protegeix la vida i la dignitat de totes les persones, els i les sol·licitants d'asil LGBTI pateixen tant discriminació com actituds homòfobes i trànsfobes de funcionaris del govern, la policia i altres proveïdors de serveis. Això es reflecteix sovint en demores en el processament de les seves sol·licituds d'asil, assetjament, atacs homòfobs violents, amenaces i intimidació, i oportunitats extremadament limitades d'integració local o reassentament en tercers països. El nou Pla Marshall proposat pel govern de Kènia per a les persones refugiades ha d'abordar també les experiències a què s'enfronten les persones LGBTI sol·licitants d'asil.”

Les relacions entre persones del mateix sexe són il·legals en 32 dels 54 països d'Àfrica, i poden ser castigades fins i tot amb la mort o amb llargues penes de presó. A Kènia, aquest tipus de relacions continua sent punible amb fins a 14 anys de presó en virtut de lleis de l'era colonial.

“Els crims d'odi tenen repercussions perjudicials i duradores en supervivents i comunitats, i exigeixen una resposta coherent i exhaustiva de les persones responsables de formular polítiques, les autoritats encarregades de fer complir la llei i el sistema de justícia penal”, ha manifestat Njeri Gateru, directora executiva de la Comissió Nacional de Drets Humans de Gais i Lesbianes (NGLHRC).

Testimonis

Els testimonis recollits en l'informe indiquen que, en el camp per a persones refugiades de Kakuma, hi ha una inacció sistemàtica i generalitzada de la policia, que no ha investigat sense dilació ni de manera efectiva, independent i exhaustiva les denúncies de crims d'odi realitzades per persones LGBTI sol·licitants d'asil i refugiades.

Esther, lesbiana de 41 anys, va denunciar haver estat violada dues vegades en el camp de Kakuma. A principis de 2018 va ser atacada per dos homes armats amb ganivets mentre es dutxava en un lloc pròxim a l'entrada del camp. Un dels homes la va violar mentre l'altre la subjectava. Aquest mateix any va ser violada per segona vegada per quatre homes durant un robatori a la seva casa, en presència del seu fill de set anys, amb el qual compartia llit.

Winnie, lesbiana, tenia una parada al mercat on anaven a comprar amistats LGBTI. Segons va explicar a l'equip d'investigació, un dia, el  2019, va anar a treballar i va deixar un dels seus fills a càrrec de la parada. Un grup de persones va destruir el lloc i va ferir el nen, dient que la clientela LGBTI afectava les altres parades del mercat. Quan Winnie va anar a denunciar els fets, la policia li va dir que busqués els atacants i els portés a la comissaria perquè els detinguessin.

Amnistia Internacional i NGLHRC han conclòs que el complex del camp per a persones refugiades de Kakuma encara no és segur per a les persones LGBTI sol·licitants d'asil i refugiades. Les organitzacions al·leguen que, perquè la nova Llei de Refugiats (2021) transformi la política de camps de Kènia i converteixi la integració local en una solució duradora per a les persones LGBTI, el govern de Kènia, l'ACNUR i governs de tercers països han d'actuar sobre les recomanacions de l'informe.

NGLHRC i Amnistia Internacional demanen al govern de Kènia que garanteixi amb caràcter urgent la seguretat física i psicològica de totes les persones LGBTI sol·licitants d'asil i refugiades en el complex del camp per a persones refugiades de Kakuma. Alhora, les autoritats han de debatre i acordar amb les persones afectades i la comunitat LGBTI en general les mesures per a prevenir els crims d'odi i altres formes de discriminació i respondre-hi de manera efectiva.

Per a garantir que es presten serveis a les persones LGBTI sol·licitants d'asil i refugiades, les autoritats han de modificar o suspendre la política de camps i considerar la reubicació, temporal o permanent, de persones LGBTI a Nairobi o altres zones urbanes.

NGLHRC i Amnistia Internacional també demanen a tercers països que augmentin els seus compromisos respecte al reassentament i que estableixin o millorin vies alternatives flexibles per a les persones LGBTI sol·licitants d'asil i refugiades a Kènia que necessitin seguretat en un tercer país però no reuneixin els requisits per al reassentament tradicional o altres vies.

Informació complementària

Kènia és l'únic país de l'Àfrica oriental i la Banya d'Àfrica que ofereix asil a persones que busquen protecció a causa de la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, i característiques sexuals.

En tota aquesta regió, la criminalització de les pràctiques i relacions entre persones del mateix sexe, la legislació contra les persones LGBTI, i les tradicions culturals i religioses continuen obligant aquestes persones a fugir.

Moltes fugen a Kènia per la seva proximitat geogràfica. No obstant això, la legislació nacional del país penalitza les relacions entre persones del mateix sexe, i es cometen abusos contra els drets de les persones LGBTI.

A l'abril de 2023, un membre del Parlament kenià va publicar un projecte de llei de Protecció de la Família que pretén criminalitzar encara més les relacions entre persones del mateix sexe, converteix en il·legal que qualsevol proveïdor ofereixi serveis a les persones LGBTI i obliga el govern de Kènia a denegar l'asil o expulsar a les persones LGBTI a causa de la seva sexualitat o la seva orientació sexual.