Actuem pels drets humans a tot el món

Israel ha d'aturar el desallotjament forçós de més de 1.000 beduïns i la demolició de cases al Néguev/Naqab

Photo by HAZEM BADER/AFP via Getty Images

"Les autoritats israelianes han de paralitzar immediatament el desallotjament forçós de més de 1.000 residents de Masafer Yatta, comunitat palestina en la Cisjordània ocupada", ha declarat avui Amnistia Internacional després de setmanes en què l'exèrcit israelià ha assetjat repetidament la població d'aquesta zona, ha enderrocat habitatges i ha imposat restriccions a la llibertat de circulació. A l'interior d'Israel, les autoritats han de reconèixer els drets a l'habitatge dels ciutadans i ciutadanes beduïns palestins del desert del Néguev/Naqab el poble del qual, Al Araqib, ha estat enderrocat el dimarts 19 de juliol al matí.

Segons l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU (OCAH), en les últimes setmanes, les comunitats de Masafer Yatta són objecte d'una onada rere una altra de demolicions. La campanya d'intimidació de les autoritats israelianes mira de crear unes condicions de vida insuportables que obliguin als seus residents a marxar. A més, els controls de carretera i altres restriccions a la circulació impedeixen a la població resident celebrar la festivitat musulmana del Sacrifici (Id al Adha) amb les seves famílies a la població veïna de Jatta. L'11 de maig i 1 de juny, l'exèrcit israelià va destruir els habitatges de desenes de residents, per a alguns dels quals és la tercera demolició de casa seva que pateixen en els darrers 12 mesos.

Segons l'OCAH, actualment viuen a Masafer Yatta prop de 1.150 persones palestines, 569 d'elles menors, en més de 200 habitatges. Les condicions de vida són terribles i la població resident depèn gairebé del tot de l'ajuda humanitària. Les autoritats israelianes han ordenat enderrocar o paralitzar la construcció de gairebé tots l'habitatges, refugis per a animals, cisternes i infraestructures comunitàries de la zona, al·legant que es van construir sense un permís que és gairebé impossible d'obtenir.

"En cas que es dugui a terme, aquesta expulsió a gran escala constituiria un acte de trasllat forçós, que és un crim de guerra i un crim de lesa humanitat", ha declarat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"El desplaçament imminent de palestins i palestines des de Masafer Jatta és un cru recordatori de la despietada estratègia que utilitza Israel des de fa decennis per mantenir el seu cruel sistema d'apartheid sobre la població palestina".

A Amnistia Internacional li preocupa que no es respectin els drets a l'habitatge dels ciutadans i ciutadanes beduïns a Israel i que aquests siguin discriminats també en relació amb altres drets econòmics, socials i culturals, política concebuda per mantenir el sistema d'opressió i dominació d'Israel sobre la població palestina. La població beduïna palestina que té la ciutadania israeliana pateix la reiterada demolició dels seus habitatges com a corol·lari d'unes polítiques discriminatòries que no reconeixen la legalitat de prop de 35 pobles de la regió de Néguev/Naqab. Per exemple, des de 2010, les autoritats han enerrocat repetidament tots els habitatges del poble d'Al Araqib, sotmetent unes 250 persones a desallotjaments forçosos que les han deixat sense llar i resituant-se en barraques en altres pobles o en cases de familiars del veí municipi beduí. Els plans del govern israelià de "regular" les construccions beduïnes en el Néguev/Naqab han provocat el desallotjament forçós de centenars de persones d'aquesta minoria i posen en situació de risc desenes de milers més.

"En comptes d'enderrocar habitatges, les autoritats israelianes haurien de desmantellar les polítiques discriminatòries d'urbanització i edificació que han col·locat als ciutadans i ciutadanes beduïns en l'absurda situació de ser qualificats d'intrusos a les seves pròpies terres", ha afirmat Heba Morayef.

Una població expulsada de les seves terres ancestrals de Masafer Jatta

El 4 de maig de 2020, el Tribunal Superior de Justícia d'Israel va rebutjar múltiples peticions de residents de vuit pobles de Masafer Jatta que miraven de paralitzar les ordres de desallotjament. Com a conseqüència, s'estan enderrocant habitatges i refugis d'animals, s'han expulsat de les seves terres ancestrals a la població resident per permetre la realització d'ensinistrament militar a la zona.

El 1980, l'exèrcit israelià va designar la zona de 3.000 hectàrees com "Zona de Tir 910", àrea militar restringida utilitzada per a exercicis d'ensinistrament. Al novembre de 1999, l'exèrcit va expulsar tota la població resident de Masafer Jatta, encara que una ordre provisional dictada pel Tribunal Superior al març de 2000 els va permetre tornar tot esperant una decisió definitiva i amb la condició que no reparessin les cases. Des de llavors, es denega a la població permís fins i tot per instal·lar panells solars o cisternes d'aigua.

El 16 de juny, l'exèrcit israelià va començar a realitzar ensinistrament militar a la zona, activitat que només es va aturar temporalment durant una visita de tres dies del president nord-americà Joe Biden.

El Tribunal Superior de Justícia va basar la seva decisió en la seva conclusió errònia que les ordres militars israelianes tenen precedència sobre el dret internacional, la qual cosa demostra la necessitat d'aplicar mecanismes de justícia internacional.

"La decisió del Tribunal Superior de Justícia de confirmar l'expulsió de Masafer Jatta posa en relleu com els tribunals nacionals d'Israel són còmplices en el manteniment de l'apartheid i la perpetuació de violacions greus de drets contra la població palestina que viu sota l'ocupació. A més, mostra la necessitat urgent que la Cort Penal Internacional investigui crims de guerra i crims de lesa humanitat als Territoris Palestins Ocupats (TPO). Cada dia que es retarda la rendició de comptes, més palestins i palestines perden les seves llars, els seus mitjans de subsistència i l'esperança d'una vida digna", va afirmar Heba Morayef.

Israel designa sistemàticament grans àrees de terres palestines com a zones militars, terres estatals, jaciments arqueològics o parcs nacionals per augmentar al màxim el seu control sobre les terres palestines tant a Israel com en els TPO. Aquestes classificacions arbitràries són elements fonamentals del règim institucionalitzat israelià d'opressió i dominació sistemàtiques de la població palestina. D'altra banda, una investigació recent sobre documents classificats des de 1979 ha revelat que la creació per Israel de "zones de tir" en els TPO, que abracen aproximadament el 20% de la Cisjordània ocupada, tenia "l'únic propòsit de lliurar en última instància la terra a colons israelians".

Informació complementària

Masafer Jatta està integrat per 19 pobles i llogarets tradicionals, dels quals 8 corren risc imminent de demolició i desplaçament. Les localitats estan en els pujols del sud d'Hebron, a la Zona C de la Cisjordània ocupada. Tot i que aquesta zona representa el 60% de Cisjordània, les autoritats israelianes conserven el control exclusiu de l'urbanisme i la zonificació de la regió.

A Israel i els TPO, les polítiques i pràctiques discriminatòries sancionades per l'Estat d'Israel provoquen des de fa decennis el desplaçament forçós de comunitats palestines. Aquestes polítiques estan concebudes deliberadament per reduir al mínim l'accés i el control de la població palestina a terres estratègiques, alhora que busquen mantenir la dominació israeliana jueva.

Altres comunitats palestines dels pujols del sud d'Hebron i la vall del Jordan, zona estratègica per a l'expansió dels assentaments israelians i l'avanç de l'annexió, també viuen sota l'amenaça de trasllat forçós. Al juliol de l'any passat, les excavadores israelianes van esborrar del mapa una d'aquestes comunitats, el llogaret de pastors de Khirbet Humsa.

A l'altre costat de la línia verda, a Israel, 35 pobles beduïnos palestins del Néguev/Naqab "no reconeguts" corren també risc de ser demolits per les autoritats israelianes en un exemple flagrant de segregació racial. Aquests pobles no figuren en els mapes de zonificació i urbanisme israelians i, com a conseqüència, són considerats il·legals i les autoritats israelianes es neguen a connectar-los a serveis essencials com ara la xarxa elèctrica i la d'aigua. Ras Jrabah és un d'aquests pobles, i els seus 500 residents corren el risc de patirtrasllat forçós a causa dels plans israelians de demolir-ho per permetre l'expansió de Dimona, localitat habitada en la seva major part per israelians jueus.