Les autoritats israelianes han de posar fi a la seva campanya de repressió contra la societat civil palestina i deixar que les organitzacions facin la seva feina sense patir cap assetjament, segons ha declarat Amnistia Internacional després que avui forces israelianes tanquessin les oficines de set organitzacions de la societat civil palestines a Cisjordània i els Territoris Palestins Ocupats.
Abans que es des de dia, les forces armades israelianes van irrompre a les oficines de Ramallah d'Addameer, Al Haq, Defensa de Nenes i Nens Internacional - Palestina (DCIP), la Unió de Comitès de Treball Agrícola, el Centre Bisan per a la Investigació i el Desenvolupament, els Comitès de Treball Sanitari i la Unió de Comitès de Dones Palestines i van confiscar arxius i equips. També van emetre ordres militars de tancament i van segellar les portes de les oficines.
"Tot i que aquestes organitzacions han contribuït enormement als drets humans als Territoris Palestins Ocupats i a tot el món, l'exèrcit israelià trepitja tota la seva feina. Amnistia Internacional se solidaritza amb orgull amb les nostres entitats associades palestines i demana a tots els governs que condemnin l'atac de l'exèrcit israelià contra la societat civil palestina", ha manifestat Amna Guellali, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
"La comunitat internacional ha de col·laborar no només per reobrir les oficines d'aquestes set organitzacions, sinó també per complir amb les seves crides de suport a la investigació de la Cort Penal Internacional de la situació de Palestina i perquè es condemni internacionalment l'apartheid israelià contra la població palestina".
Amnistia Internacional va parlar amb socis de tres de les set organitzacions, que van transmetre la seva commoció pels escorcolls i els tancaments.
Khaled Quzmar, director de DCIP, va explicar a Amnistia Internacional: "L'exèrcit ocupant no ha silenciat la nostra veu en defensa dels drets humans. L'exèrcit utilitza el dret militar contra el dret dels drets humans. Els escorcolls mostren que Israel rebutja la postura de la UE i la comunitat internacional i prefereix a seguir amb l'ocupació i les violacions de drets humans".
Investigadors d'Amnistia van examinar les ordres militars col·locades en les portes de les oficines de tres de les organitzacions. En tots els casos, l'ordre de tancament de les oficines es va basar en el Reglament de Defensa (d'Emergència) de 1945, dictat per la Gran Bretanya per esclafar la resistència al seu govern, i encara en vigor. Des de 1967, les autoritats militars israelianes han vingut utilitzant àmpliament aquest reglament per enderrocar centenars d'habitatges palestins, deportar a residents i sotmetre a detenció administrativa desenes de milers de palestins i palestines dels Territoris Palestins Ocupats. Les autoritats israelianes també havien utilitzat el reglament contra la població palestina d'Israel fins al 1966, però no contra la jueva.
Aquestes pràctiques, que constitueixen infraccions greus del Quart Conveni de Ginebra i violen nombrosos articles de convencions de drets humans dels quals Israel n'és part, formen part del sistema d'apartheid que oprimeix la població palestina.
"Amnistia Internacional demana a tots els Estats que reconeguin que Israel està cometent delictes reconeguts internacionalment -inclòs el d'apartheid- contra la població palestina a Israel i els Territoris Palestins Ocupats. Els governs han de garantir que tots els acords que subscriguin amb les autoritats israelianes integren consideracions de drets humans, i exercir la diligència deguda per abstenir-se de contribuir al sistema d'apartheid", ha afirmat Amna Guellali.
Informació complementària
El 19 d'octubre de 2021, el Ministeri de Defensa israelià va dictar una ordre militar que declarava sis organitzacions de la societat civil palestina entitats com a "terroristes" (totes excepte els Comitès de Treball Sanitari, contra la qual va actuar per separat). La designació il·legalitzava en la pràctica les seves activitats i facultava les autoritats israelianes per tancar les seves oficines, confiscar-ne els béns i arrestar i empresonar al seu personal. També prohibia l'expressió pública de suport a les seves activitats i el seu finançament. Aquesta designació ha estat àmpliament condemnada per ONG internacionals, instàncies i representants governamentals d'Europa i de tercers països i experts de l'ONU, entre altres actors.
Abans de la designació, a l'octubre de 2021, l'ONG de drets humans Front Line Defenders va recopilar dades que van confirmar, després d'una revisió de Citizen Lab i el Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional, que sis dispositius pertanyents a sis defensors i defensores dels drets humans palestins d'aquestes organitzacions havien estat hackejats amb Pegasus, un programa espia desenvolupat per l'empresa israeliana de ciberseguretat NSO Group.
El 18 d'octubre de 2021, el ministre de l'Interior israelià va notificar a l'advocat francopalestí Salah Hammouri, que treballa per Addameer, grup de defensa dels drets dels presos i preses palestins, que havien revocat el seu permís de residència a Jerusalem i anaven a deportar-ho per "deslleialtat a l'Estat d'Israel". Salah Hammouri porta reclòs en detenció administrativa sense càrrecs ni judici des del 7 de març de 2022. Amnistia Internacional n'ha demanat la llibertat.