Les forces israelianes han mostrat un escandalós menyspreu per la vida de la població civil palestina duent a terme una sèrie d'atacs aeris contra edificis residencials, en alguns casos matant famílies senceres -inclosos menors-, i causant destrucció injustificada de béns civils en atacs que podrien constituir crims de guerra i crims de lesa humanitat; així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional.

L'organització ha documentat quatre mortífers atacs d'Israel llançats sense previ avís contra habitatges palestins i demana a la Cort Penal Internacional que els investigui amb urgència. Segueix en augment el nombre de víctimes mortals a Gaza, amb almenys 198 persones palestines mortes, entre les quals 58 menors, i hi ha més de 1.220 persones ferides. A Israel, els atacs palestins han causat la mort a 10 persones -entre les quals 2 menors- i lesions a almenys 27.

"Els atacs aeris d'Israel contra edificis residencials i habitatges familiars a Gaza evidencien un patró terrorífic; en diversos casos, famílies senceres han quedat sepultades sota els enderrocs en esfondrar-se els edificis on vivien. En els casos documentats no es va avisar la població civil resident perquè pogués escapar. Segons el dret internacional humanitari, totes les parts han de distingir entre objectius militars i béns de caràcter civil, i llançar atacs únicament contra els primers. En dur a terme els atacs han de prendre's totes les precaucions possibles per minimitzar els danys a civils", ha manifestat Saleh Higazi, director adjunt d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Tot i que les forces armades israelianes no han donat cap explicació sobre quins eren els objectius militars d'aquests atacs, costa d'entendre que bombardejar sense previ avís edificis residencials plens de famílies civils pugui considerar-se un atac proporcionat segons el dret internacional humanitari. És impossible no preveure un gran nombre de víctimes civils quan s'utilitzen grans armes explosives -com ara bombes llançades des d'aeronaus amb una ona expansiva de molts centenars de metres- en zones poblades.

"En dur a terme aquests atacs indissimulats i letals contra habitatges familiars sense previ avís, Israel ha demostrat el seu menyspreu absolut per la vida de la població civil palestina, que ja pateix el càstig col·lectiu del bloqueig il·legal mantingut per Israel sobre Gaza des de 2007".

L'exèrcit israelià assegura que només ataca objectius militars i ha justificat els atacs aeris contra edificis residencials amb aquest argument. No obstant això, residents d'aquests edificis van explicar a Amnistia Internacional que no hi havia combatents ni objectius militars en els voltants quan es van dur a terme els atacs documentats.

"Els atacs deliberats contra la població civil i contra infraestructures i béns de caràcter civil són crims de guerra, ja que són atacs desproporcionats. La Cort Penal Internacional té oberta una investigació sobre la situació a Palestina i hauria d'investigar amb urgència aquests atacs com a possibles crims de guerra. A més, els Estats haurien de considerar la possibilitat d'exercir la jurisdicció universal sobre els qui han comès crims de guerra. La impunitat només serveix per exacerbar el quadre sistemàtic d'atacs il·legítims i vessament de sang civil que hem documentat repetidament en anteriors ofensives militars israelianes contra Gaza", ha dit Saleh Higazi.

S'han destruït almenys 152 béns residencials a Gaza des de l'11 de maig, segons el Centre Al Mezan per als Drets Humans, organització de drets humans. D'acord amb les dades sobre Gaza publicades pel Ministeri d'Obres Públiques i Habitatge palestí, els atacs israelians han destruït 94 edificis -que albergaven 461 unitats habitacionales i comercials- i 285 unitats habitacionals han quedat inhabitables després de patir greus danys.

Segons l'Oficina de l'ONU per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA), més de 2.500 persones s'han quedat sense llar a causa de la destrucció dels seus habitatges, i més de 38.000 s'han vist internament desplaçades i han buscat refugi en les 48 escoles de l'Agència de l'ONU per a la Població Refugiada Palestina (UNRWA) repartides per tota Gaza.

El llançament indiscriminat de coets per grups armats palestins contra zones civils d'Israel també ha matat i ferit civils i ha causat danys en habitatges i altres béns civils. Els coets disparats des de Gaza cap a Israel són poc precisos i el seu ús vulnera el dret internacional humanitari, que prohibeix l'ús d'armes que siguin per naturalesa d'efecte indiscriminat. Aquests atacs també haurien de ser investigats per la Cort Penal Internacional com a crims de guerra.

Amnistia Internacional ja ha publicat informació que demostra que les forces armades israelianes van adoptar una política deliberada d'atacs contra habitatges familiars durant el conflicte de 2014.

Atacs anihiladors contra habitatges familiars

En un dels bombardejos més intensos des que van esclatar els últims combats, realitzat entre la una i les dues de la matinada del 16 de maig, Israel va llançar una sèrie d'atacs aeris contra edificis residencials i carrers de la ciutat de Gaza. Els atacs van destruir per complet dos edificis residencials pertanyents a les famílies Abu al Ouf i Al Kolaq, causant la mort de 30 persones, 11 de les quals  menors.

La seu del Ministeri de Treball a Gaza també va ser destruïda en els atacs, i l'avinguda Al Wehda, una de les vies principals que condueix al primer hospital de Gaza, l'hospital Al Shifa, va quedar bloquejada.

Les famílies que residien a l'edifici d'Al Ouf, de quatre plantes i que incloïa apartaments i botigues, no van ser avisades amb antelació i van quedar sepultades sota els enderrocs.

Yousef Yassin, metge de l'hospital Al Shifa, va ser dels primers a arribar a l'edifici d'Al Ouf després dels atacs i ajudar la Mitja Lluna Roja a treure víctimes de les runes. Va parlar d'una "gran destrucció" per descriure l'escena a Amnistia Internacional.

"Vaig ajudar a treure quatre cadàvers, però n'hi havia molts més. Va ser molt dur. No va haver avís, la gent estava tranquil·lament a casa seva, i aquesta és una zona molt animada", va explicar.

Poc abans de la mitjanit del 14 de maig, atacs aeris israelians van impactar la residència de tres plantes de la família Al Atar a Beit Lahia, matant Lamya Hassan Mohammed al Atar, de 28 anys, i als seus tres fills: Islam, de set anys, Amira, de sis, i Mohammed, de vuit mesos.

El pare de Lamya, Hassan al Atar, que és agent de protecció civil, va explicar a Amnistia Internacional que havia arribat al lloc amb una ambulància i un equip de salvament en assabentar-se de l'atac per la trucada d'un familiar. "Em va explicar que havien bombardejat casa nostra i que estava atrapat sota els enderrocs amb la seva dona i fills", va dir.

"Quan vaig arribar a casa, que tenia tres plantes i hi vivien 20 persones, vaig intentar buscar la gent, però no vaig poder. Llavors va arribar l'equip de salvament per ajudar, i per fi vam trobar la meva germana amb els seus tres fills, un d'ells un bebè; estaven sota un dels pilars de formigó de la casa, tots morts. Els altres residents havien aconseguit escapar per un buit després del bombardeig i havien anat a l'hospital. Em vaig quedar en xoc", va dir.

Nader Mahmoud Mohammed al Thom, del barri d'Al Salatin, a Beit Lahia, va descriure com el seu habitatge, que compartia amb altres vuit persones, va ser atacat sense previ avís poc abans de la mitjanit del 15 de maig.

"No va haver míssil d'avís, ni trucada d'alerta: la casa va ser bombardejada i nosaltres érem dins. Gràcies a Déu, un equip de protecció civil estava a prop per pura casualitat i ens va rescatar de sota els enderrocs. Gràcies a Déu ningú no va morir. Patim lesions, però no greus; quan vam sortir vaig veure un incendi a la porta de casa, després l'ambulància ens va portar a l'hospital. Crec que va ser llavors quan vaig perdre el coneixement. Gràcies a Déu no va haver-hi ferits greus, però ens quedem sense casa. Ara som al carrer, no sabem a on anar ni què fer".

La seva família es va dirigir cap a una escola de l'Agència de l'ONU per a la Població Refugiada Palestina (UNRWA) a la recerca de refugi, però en arribar la van trobar tancada i van haver de dormir a la intempèrie al pati. La seva casa va quedar completament destruïda, la qual cosa incloïa la seva roba, diners, documentació i totes les seves pertinences.

A més d'habitatges, els atacs israelians han danyat infraestructures de subministrament d'aigua i electricitat i centres mèdics, i han interromput el funcionament de la planta dessalinitzadora del nord de Gaza, que proveeix d'aigua més de 250.000 persones.