Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Israel / TPO: L'últim reconeixement d'apartheid per l'ONU coincideix amb un augment d'atacs contra habitatges palestins

REUTERS/Ammar Awad

El relator especial de l'ONU sobre un habitatge adequat és l'últim expert en drets humans que ha reconegut que Israel està cometent apartheid contra la població palestina. Avui, el relator especial Balakrishnan Rajagopal ha presentat a l'Assemblea General de les Nacions Unides un informe sobre el dret a un habitatge adequat a tot el món, en què s'afirma que el sistema d'opressió racial i discriminació que ha portat a la destrucció de llars palestines “és sens dubte apartheid”.
 
Amnistia Internacional acull amb satisfacció l'informe del relator especial, que coincideix amb una escalada dels atacs contra la població palestina i els seus béns en tota la Cisjordània ocupada. En les últimes setmanes, els colons israelians, amb el suport directe de l'exèrcit d'Israel, han atacat violentament les famílies palestines que ara s'ocupen de la collita anual de l'oliva. Per part seva, l'exèrcit ha imposat el tancament de la ciutat de Nablus i poblacions circumdants des del 12 d'octubre, alterant greument la vida quotidiana de centenars de milers de persones. Aquest tancament, suposadament en resposta a diversos atacs amb trets contra soldats israelians, constitueix un càstig col·lectiu il·legítim.
 
“La dominació i el control de la població palestina mitjançant polítiques discriminatòries sobre terres, urbanisme i habitatge està ben documentada, i s'aplica a aquesta població onsevulla que Israel té control sobre l'exercici dels seus drets”, ha afirmat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica
 
Entre els experts en drets humans creix el reconeixement que Israel comet apartheid, i la presentació d'aquest informe avui no podria ser més oportuna. A l'amenaça constant de desallotjament forçós, demolició i trasllat forçós s'ha afegit recentment una alarmant escalada dels atacs contra la població palestina a les seves cases i poblacions de residència a tota la Cisjordània ocupada. Incursions militars, tancaments, atacs de colons amb el suport de l'Estat, demolicions d'habitatges i destrucció de béns, totes són manifestacions del sistema d'apartheid d'Israel.”
 
Viure amb por constant

En aquest informe, el relator especial cita diversos exemples de lleis i polítiques que el govern israelià utilitza per a confiscar les terres i els béns palestins, com la Llei de Béns d'Absents i els tràmits de registre de terres.
 
Les autoritats israelianes utilitzen també la qualificació de “zona de tir” o “zona militar tancada” per confiscar terres palestines. Aproximadament el 20% de la Cisjordània ocupada ha estat qualificada com a “zona de tir”, on es prohibeix la presència palestina sense permís de l'exèrcit israelià. Això afecta més de 5.000 palestins de 38 comunitats, que pateixen ordres de desallotjament, amenaces de desplaçament o es veuen obligades a abandonar casa seva durant les maniobres militars. A la comunitat de Masafer Yatta, situada a la Cisjordània ocupada, més de 1.000 persones s'enfronten al desallotjament forçós a causa d'aquesta política.
 
El 13 d'octubre, un equip d'investigació d'Amnistia Internacional va visitar les comunitats palestines del nord de la vall del Jordà, que es dediquen al pasturatge, entre elles el llogaret de Humsa, situada en una àrea qualificada com a “zona de tir”. Nitham Abu Kbash, pastor d'aquesta comunitat, va explicar a Amnistia Internacional que l'any passat l'exèrcit d'Israel havia destruït diverses vegades el seu habitatge i els seus estables.
 
Tres famílies es van quedar sense llar i van haver de mudar-se a una altra zona, també oficialment prohibida. Des de llavors, l'exèrcit israelià patrulla regularment la zona i confisca l'ajuda humanitària que reben aquestes famílies per a estabilitzar les seves llars.
 
“Veig passar els jeeps de l'exèrcit dues vegades al dia —va dir Nitham Abu Kbash— i temo que vinguin a fer noves demolicions. Ni tan sols els diplomàtics europeus van poder protegir-nos: l'exèrcit va confiscar davant dels seus nassos l'ajuda que ens havien manat.”
 
En la pròxima comunitat de Makhul, Amnistia Internacional va parlar amb dos germans que van descriure el seu temor cada vegada que s'acosten colons en tractors i vehicles tot terreny:

“Els nens estan terroritzats perquè il·luminen les nostres cases amb llums potentíssimes a la nit, llancen als gossos contra nosaltres i contra les ovelles i travessen els nostres terrenys amb els seus vehicles”, va comptar Yusef Bisharat. “Aquesta temporada hem perdut diversos xais perquè les ovelles van avortar a causa de l'estrès.”
 
El dret a l'habitatge també està amenaçat dins d'Israel. El 24 d'octubre, les forces israelianes van enderrocar el poble beduí palestí d'Al Araqeeb, al Néguev/Naqab, i ja porten 208 vegades.
 
A Gaza, milers d'habitatges destruïts per atacs aeris israelians en anteriors ofensives no han pogut ser reconstruïts a causa del bloqueig i les restriccions d'Israel a l'entrada de materials de construcció.
 
Atacs de colons secundats per l'Estat
La població palestina de la Cisjordània ocupada que es dedica a l'agricultura s'enfronta últimament a un augment de les incursions de l'exèrcit israelià, a restriccions d'accés a les terres i l'aigua i a la destrucció de les seves collites per colons israelians, una situació semblant a la documentada en anys anteriors durant la collita de l'oliva. Segons l'organització de drets humans israelià Yesh Din, la setmana passada un grup de colons van atacar agricultors de l'oliva en diversos pobles, inclosos Burin i Kisan, en el nord de Cisjordània.
 
El 19 d'octubre, un grup de colons va atacar activistes internacionals i israelians que havien anat a ajudar als agricultors palestins. Segons l'ONU, en el que va de 2022, 194 persones palestines han resultat ferides a conseqüència d'atacs de colons, i 3 han mort. Les autoritats israelianes no han posat als responsables a disposició judicial. Per exemple, a l'agost, la policia israeliana va abandonar la investigació sobre l'homicidi d'Ali Hassan Harb, que va morir apunyalat en el seu olivar el 21 de juny de 2022. Moltes comunitats agrícoles palestines ja compten que cada collita es produeixin aquests actes de violència. Els desallotjaments de l'exèrcit i la violència dels colons tenen lloc en una cultura d'impunitat i es produeixen conjuntament per a desplaçar a la població palestina en benefici dels assentaments israelians il·legals.
 
“Les autoritats israelianes estan violant el dret de la població palestina a l'habitatge de totes les formes imaginables: derrocant les seves cases, fent-li impossible que construeixi en les seves pròpies terres i protegint els colons que incendien els olivars ancestrals de les famílies palestines”, ha declarat Heba Morayef.
 
“La collita de l'oliva és un moment que hauria de ser de celebració per a les famílies palestines, que recullen els fruits del seu treball després de cuidar de les seves collites durant tot l'any. Però enguany, de nou, s'ha vist violentament alterat pels tancaments de l'exèrcit israelià i la violència dels colons amb suport de l'Estat.
 
Més de 175.000 persones a tot el món han signat fins ara la petició d'Amnistia Internacional Enderroqueu l'apartheid, no els habitatges palestins, que demana al govern israelià que acabi immediatament amb les demolicions d'habitatges i els desallotjaments forçosos.
 
Informació complementària
En un document d'investigació publicat aquesta setmana, Amnistia Internacional va assenyalar que 1.700 habitatges palestins van resultar destruïts o danyats durant l'ofensiva d'Israel sobre Gaza l'agost de 2022, la qual cosa va provocar el desplaçament intern d'uns 450 palestins i palestines.