La Cort Penal Internacional ha d'investigar com a crims de guerra els atacs il·legítims comesos durant l'agressió d'Israel a la Franja de Gaza d'agost de 2022, segons ha manifestat Amnistia Internacional avui en un nou document informatiu. Servint-se de fotografies de fragments d'armes, anàlisis d'imatges de satèl·lit i testimonis en desenes d'entrevistes, l'organització va reconstruir les circumstàncies que van envoltar tres atacs concrets, dos d'ells duts a terme per les forces israelianes i, el tercer, perpetrat molt probablement per grups armats palestins. El document informatiu, They were just kids: Evidence of war crimes during Israel’s August 2022 Gaza offensive, explica per què aquests atacs podrien constituir crims de guerra.
Amnistia Internacional va concloure que entre els dos atacs israelians havien mort en total sis civils palestins. Durant l'ofensiva d'agost, les autoritats israelianes es glorificaven de la seva precisió en l’operació. No obstant això, Amnistia Internacional va concloure que entre les víctimes d'aquests atacs “precisos” hi havia un nen de 4 anys, un adolescent que es trobava visitant la tomba de la seva mare i una estudiant de 22 anys que era a casa seva amb la família. El tercer dels atacs examinat per Amnistia Internacional, en el qual van morir set persones civils palestines, sembla que va ser causat per un coet no guiat llançat per grups armats palestins.
“Malgrat que l'última ofensiva d'Israel contra Gaza només va durar tres dies, va ser suficient per a desfermar nous traumes i destrucció sobre la població assetjada. Els tres atacs mortals que examinem han de ser investigats com a crims de guerra; totes les víctimes d'atacs il·legítims i les seves famílies mereixen justícia i reparació”, va manifestar Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Les violacions de drets humans que documentem van ser perpetrades en el context del bloqueig il·legal d'Israel sobre Gaza, un instrument clau del seu règim d'apartheid. La població palestina de Gaza està dominada, oprimida i segregada, atrapada des de fa 15 anys en un malson en el qual atacs il·legítims es perpetuen recurrentment agreujant la crisi humanitària. A més d'investigar els crims de guerra comesos a Gaza, la Cort Penal Internacional ha de considerar el crim contra la humanitat d'apartheid en la seva investigació en curs sobre els Territoris Palestins Ocupats.”
Amnistia Internacional va entrevistar 42 persones per al document informatiu, entre les quals hi havia supervivents dels atacs, familiars de persones mortes o ferides, testimonis presencials i personal mèdic. Les autoritats israelianes han negat a Amnistia Internacional l'accés a la Franja de Gaza des de 2012, així que l'organització va treballar amb un treballador sobre el terreny que va visitar els llocs de 17 atacs i va recopilar proves com a fotografies i restes d'armes. L'expert en armes d'Amnistia Internacional i l'Evidence Lab van analitzar les proves recollides en el terreny, així com imatges de satèl·lit i altres materials de fonts d'accés públic relacionats amb els atacs.
Amnistia Internacional va considerar que tenia prou proves per a avaluar la legitimitat dels tres atacs del dia 17 que va documentar i en els quals se centra el document informatiu.
Amnistia Internacional va escriure a les autoritats israelianes i al Gihad Islàmic Palestí el 30 de setembre de 2022 per a fer-los arribar un resum de les seves conclusions principals i sol·licitar els seus comentaris al respecte. En el moment de la publicació no havia rebut resposta de cap dels dos.
Desenes de morts de civils
El 5 d'agost de 2022, Israel va llançar el que va descriure com una ofensiva militar “preventiva” a la Franja de Gaza dirigida contra el Gihad Islàmic Palestí i el seu braç armat, les Brigades d'Al-Quds. Les autoritats israelianes van dir que l'ofensiva era una resposta a amenaces d'atac.
Segons l'ONU, el combat es va saldar amb la mort de 49 persones palestines. Segons l'avaluació d'Amnistia Internacional, les forces israelianes van matar a 33, entre elles 17 civils. De les 16 persones palestines restants que van perdre la vida, Amnistia Internacional va concloure que 14 eren civils i va recaptar proves suficients per a concloure que 7 d'elles havien mort per l'impacte d'un coet llançat per grups armats palestins; no s'ha pogut determinar quina de les parts és responsable de la resta de morts de civils.
Homicidi de Duniana al Amour
Duniana al Amour, estudiant de Belles Arts de 22 anys que vivia amb la seva família en un poble pròxim a Khan Junis, al sud de la Franja de Gaza, va perdre la vida en el que, segons Amnistia Internacional, va ser el primer atac israelià del cap de setmana. Al voltant de les 15.55 h del 5 d'agost, un projectil disparat per un tanc israelià va impactar la casa d'Al Amour, va matar Duniana i va ferir la seva mare, Farha, i la seva germana de 25 anys, Areej. El pare de Duniana, Adnan al Amour, que estava regant en un olivar quan va sentir l'atac, va dir que en aquell moment la seva dona i filla estaven prenent el te a casa, com tenien per costum fer els divendres.
La casa de la família Al Amour es troba a només un quilòmetre de la tanca de la frontera de Gaza amb Israel. Està a uns 750 metres d'una torre de vigilància instal·lada per les Brigades d'Al-Quds, i a 360 metres d'una altra pertanyent a les Brigades Izz Al Din Al Qassam, braç armat de Hamàs. Uns 20 minuts després de l'impacte del projectil a la casa d'Al Amour, les forces israelianes van llançar coets contra la torre de les Brigades d'Al-Quds.
A partir de fotografies de les restes de municions, l'expert en armes d'Amnistia Internacional va identificar la munició que va matar a Duniana; un projectil de 120 mm per a tancs M339, actualment fabricats per l'empresa israeliana IMI Systems, propietat de Elbit Systems. El projectil, que cap grup armat palestí té en el seu arsenal, es comercialitza com a munició amb una “alta probabilitat d'impacte i letalitat i amb pocs danys col·laterals”. En les fotografies dels danys a la casa de la família Al Amour es veu que el projectil va perforar solament una paret.
Amnistia Internacional va analitzar la precisió del projectil per a determinar el blanc previst. La majoria dels canons de 120 mm tenen una probabilitat d'error circular de només 4 metres, cosa que significa que la meitat de tots els projectils que es disparen han d'impactar en un cercle de 4 metres de diàmetre, si s'apunta correctament. Per tant, és improbable que el tanc estigués apuntant a cap de les dues torres de vigilància quan va impactar a la casa; en cas d'haver estat així, hauria fallat en centenars de metres.
Amnistia Internacional va concloure que, segons sembla, les forces israelianes apuntaven deliberadament a la casa de la família Al Amour. L'organització no ha trobat proves que comportin creure raonablement que algun membre de la família Al Amour estigués implicat en el combat armat.
Adnan al Amour explica:
“Som a la frontera i [els soldats israelians] ho saben tot sobre nosaltres, i saben que no tenim res a veure amb la política, que només som pagesos. Els seus drons vigilen tots i cadascun dels nostres moviments”.
Les forces armades d'Israel no s'han pronunciat sobre l'atac contra la casa de la família Al Amour i no han donat senyals que tinguin previst investigar l'homicidi de Duniana al Amour.
Atac contra el cementiri d'Al Faluya
Al voltant de les 19 h del 7 d'agost, un míssil va impactar al cementiri d'Al Faluya a Jabalia, al nord de la Franja de Gaza. L'atac va matar a cinc nens: Nadhmi Abu Karsh, de 15 anys; i els seus cosins Jamil Najmiddine Nejem, de quatre, Jamil Ihab Nejem, de 14, Hamed Haidar Nejem, de 16, i Muhammad Salah Nejem, de 16. Amir Abu al Miza, de vuit anys, va resultar greument ferit i té metralla incrustada prop de la medul·la espinal.
Tots ells vivien en el camp per a persones refugiades de Yabalia, en el qual l’aglomeració de persones és greu. Haidar Nejem, pare de Hamed Nejem, va dir que els nens solien anar a jugar al cementiri, on hi havia més espai.
Nadhmi Abu Karsh, de 15 anys, estava visitant la tomba de la seva mare quan es va produir l'atac. El seu pare, Fayez, va dir:
“De sobte vam sentir el so d'un míssil explotant molt prop d'on estàvem. Vaig córrer cap al cementiri, com gairebé tota la resta de la gent del barri. La gent va començar a recollir parts de cossos fets esquinçalls. Els pares no reconeixien els cossos dels seus propis fills. No sabien si les parts que sostenien pertanyien als seus fills”.
Les forces armades israelianes van culpar inicialment de l'atac al Gihad Islàmic Palestí. Però el 16 d'agost, fonts no identificades de les forces armades van revelar al diari Haaretz que una recerca preliminar de l'atac havia conclòs que ni el Gihad Islàmic Palestí ni les Brigades d'Al-Quds estaven llançant coets en el moment de l'atac. No obstant això, segons informes, Israel estava atacant “objectius” prop de la zona. Des de la publicació de l'article l'exèrcit israelià no ha confirmat ni desmentit les denúncies.
L'expert en armes d'Amnistia Internacional va determinar que les peces metàl·liques fotografiades pel treballador sobre el terreny podien ser fragments d'un míssil guiat israelià. Residents locals van informar que havien sentit el so d'un dron que sobrevolava la zona poc abans de l'atac.
Amnistia Internacional no va trobar proves d'activitat militar de grups armats prop del cementiri en el moment de l'atac. Les imatges de satèl·lit de 10 dies abans no mostraven cap blanc militar aparent en els voltants, i la població resident va dir que el 7 d'agost la situació no havia canviat. L'absència d'objectius militars aparents indica que l'atac podria haver estat un atac directe deliberat contra la població civil o béns de caràcter civil i, per tant, constituiria un crim de guerra.
Encara que les forces israelianes haguessin intentat atacar a combatents o equips militars palestins quan van disparar al cementiri, les atroces conseqüències requereixen una recerca urgent de si es van prendre totes les precaucions possibles per a protegir la població civil.
Atac contra el camp per a persones refugiades de Jabalia
A les 21.02 h del 6 d'agost, un projectil va impactar en un carrer del camp per a persones refugiades de Yabalia i va matar a set civils palestins: Momen al Neirab, de sis anys, i el seu germà Ahmad al Neirab, de 12; Hazem Salem, de vuit; Ahmad Farram, de 16; Khalil Abu Hamada, de 18; Muhammad Zaqqout, de 19; i Nafeth al Khatib, de 50.
Muhammad al Neirab, els fills del qual Ahmad i Momen van morir en l'atac, va dir:
“Era una nit d'estiu calorosa i, com és habitual, havien tallat l'electricitat, així que els nens no podien estar a casa, que és molt petita i sufocant, especialment quan no hi ha electricitat […] A les 21.02 h es va produir l'atac al carrer. El carrer estava ple de persones ferides, amb sang i metralla. El meu fill petit Momen va morir als meus braços i Ahmad va morir a només un metre de mi. L'única cosa que ens consola és el fet que els cossos dels nostres fills no van quedar fets trossos”.
Moltes de les persones a les quals Amnistia Internacional va entrevistar a Gaza al·ludien a les penúries causades pel bloqueig il·legal d'Israel, com els talls del subministrament elèctric i la falta d'espai. Els combats d'agost van obligar l'única central elèctrica de Gaza a tancar durant dos dies, la qual cosa va exacerbar la crisi humanitària causada pel bloqueig d'Israel. Durant el combat van resultar danyades més de 1.700 habitatges, la qual cosa va provocar el desplaçament intern d’aproximadament 450 persones palestines.
Amnistia Internacional creu que hi ha suficients proves que indiquen que l'atac contra el camp per a persones refugiades de Yabalia va ser conseqüència d'un coet perdut llançat per grups armats palestins, aparentment dirigit contra territori israelià. Els investigadors van identificar diversos elements comuns entre l'atac contra el camp de Yabalia i atacs anteriors atribuïts a grups palestins armats. Per exemple, s'havien eliminat les restes d'armes, la qual cosa és notori perquè les autoritats palestines i els grups armats de Gaza solen conservar i mostrar les restes d'armament i munició israeliana.
La població local entrevistada per Amnistia Internacional va dir que no havia vist ni sentit avions ni drons israelians abans de l'atac; altres persones residents que han sol·licitat romandre en l'anonimat van dir que creien que l'atac era responsabilitat d'un “coet local”. Dos minuts abans de l'atac, les Brigades d'Al-Quds van iniciar en les xarxes socials la retransmissió en directe del que van descriure com el llançament d'una ràfega de coets contra Israel.
Com en altres casos en els quals coets palestins similars presumptament han causat morts i lesions a civils, l'atac contra el camp de Yabalia ha d'investigar-se com un possible crim de guerra. Des de 2008, grups armats palestins han disparat indiscriminadament milers de coets contra pobles i ciutats israelianes, infringint el dret internacional, i desenes de civils israelians han perdut la vida en conseqüència. Els coets no guiats que utilitzen els grups armats palestins a Gaza, incloses les Brigades d'Al-Quds, són intrínsecament imprecisos. El seu ús viola el dret internacional humanitari i pot constituir un crim de guerra.
El fiscal general de Gaza va expressar a Amnistia Internacional que les autoritats estaven investigant tots els casos de violacions de drets humans perpetrades durant el conflicte, malgrat que no ho estaven fent respecte a l'atac contra el camp de Yabalia específicament.
Per a determinar la responsabilitat de les morts i lesions provocades a civils en l'atac contra el camp de Yabalia, les autoritats palestines han de cooperar amb els investigadors, inclosos els de la Cort Penal Internacional. Els testimonis presencials i supervivents de l'atac han de poder parlar sense por de sofrir represàlies.
Gairebé tots els testimonis, supervivents i familiars de víctimes entrevistats per Amnistia Internacional exigien rendició de comptes.
Com va explicar Wissam Nejem, que va perdre a quatre cosins en l'atac israelià contra el cementiri:
“Res pot retornar-nos als nostres fills morts, però la veritat i la justícia podrien almenys donar a les famílies una mica de pau”.
A Espanya, cal la suspensió de venda d'armes
Amb motiu de la publicació d'aquest nou informe, Amnistia Internacional ha reclamat al Govern espanyol, en una carta enviada a la Junta Interministerial que autoritza aquestes exportacions abans de la seva reunió mensual aquesta mateixa setmana, la suspensió immediata de la venda d'armes a Israel fins que es prenguin mesures substantives per a garantir que no existeix un risc substancial que aquest material sigui utilitzat per a cometre o facilitar violacions greus del dret internacional. Amnistia porta des de 2008 reclamant una suspensió d'aquesta mena de vendes, que el govern espanyol va acordar temporalment, entre juliol i setembre de 2014, quan una ofensiva militar israeliana a Gaza de 50 dies iniciada el 8 de juliol d’aquell any va matar a més de 1.500 civils.
Entre 2008 —quan al desembre Israel es va llançar l'operació “Plom Fos”— i 2021, el govern espanyol va autoritzar llicències de venda d'armes per valor de més de 116 milions d'euros i va exportar armes a Israel per import superior a 21 milions. Durant el 2021 (últim any de què es tenen dades oficials analitzades en aquest informe), el govern espanyol va concedir 55 llicències d'exportacions de material de defensa a Israel per valor de 13 milions d'euros i li va exportar armes per valor de més de 3 milions. A diferència d'altres anys, el 2021 no va haver-hi denegacions d'autoritzacions.
Informació complementària
Amnistia Internacional ha documentat homicidis il·legítims i possibles crims de guerra a Gaza en el passat. En el capítol 6 del seu informe de febrer de 2022 El apartheid israelí contra la población palestina: Cruel sistema de dominación y crimen de lesa humanidad, l'organització explica per què aquests actes constitueixen apartheid, un crim de lesa humanitat.