Actuem pels drets humans a tot el món

Irlanda: Les lleis que tipifiquen el treball sexual faciliten atacs i abusos contra les persones

© Tamara-Jade Kaz

Una llei de 2017 teòricament concebuda per protegir de l'explotació les víctimes de tràfic de persones i les qui realitzen treball sexual està, contràriament, facilitant els atacs i abusos contra treballadores i treballadors sexuals, a qui l'Estat no protegeix propu davant de la violència. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un informe fet públic avui.

L'informe, el resum executiu del qual en espanyol es titula “Vivimos en un sistema violento”: Violencia estructural contra trabajadoras y trabajadores sexuales en Irlanda, revela com la tipificació d'aspectes del treball sexual està obligant les persones que s'hi dediquen a córrer més riscos mentre eviten a la policia, la qual cosa posa les seves vides i la seva seguretat en perill. "Les lleis destinades a protegir les persones dedicades al treball sexual les estan posant en un perill més gran de sofrir abusos i violència, inclosa la violació i les agressions físiques. Això és el que les treballadores i els treballadors sexuals ens diuen sobre l'actual impacte de la llei de 2017, i el govern irlandès ha de començar a escoltar-les", ha manifestat Colm O'Gorman, director executiu d'Amnistia Internacional Irlanda.

"La nostra investigació mostra clarament que la tipificació de la compra de sexe està obligant les persones que es dediquen al treball sexual a córrer més riscos, al mateix temps que la penalització del manteniment de bordells els està impedint treballar juntes per garantir la seva seguretat".

La majoria de les persones dedicades al treball sexual entrevistades durant la investigació volen que el treball sexual es despenalitzi per complet a Irlanda, inclosa la compra de sexe. També van dir que compartir locals amb altres persones dedicades al treball sexual ajuda a augmentar-ne la seguretat i limita el risc potencial de violència. Una treballadora sexual va explicar a Amnistia Internacional: "Estant soles, una dona amb un home, no tenim cap oportunitat. Necessitem una altra dona que pugui sentir el que estàpassant [...] Però estar soles és molt perillós".

Una altra treballadora sexual va explicar a Amnistia Internacional: "Una nit anava per un carreró sense sortida que era discret, així que els guàrdies no m'hi trobarien, allà. No podrien arribar en acte al lloc on ens trobàvem. Però, al mateix temps, jo no tenia via d'escapatòria si alguna cosa anava malament [...] I això era resultat directe de la presència de la Garda [la policia irlandesa] assetjant els clients".

La investigació mostra també com la desconfiança en la policia i l'estigma social reforçat per la llei penal són motius clau de preocupació per a les treballadores i els treballadors sexuals.

L'aclaparant majoria de les persones dedicades al treball sexual entrevistades van informar que havien sofert violència en realitzar treball sexual. No obstant això, aquestes persones també van dir que tenien por de la policia. Entre les raons adduïdes per preferir no acudir a la Garda en sofrir actes de violència es trobaven la desconfiança i la convicció que no s'emprendria cap acció. A més, les persones dedicades al treball sexual van expressar la seva por a sofrir assetjament o violència a mans dels policies, així com la seva por al fet que el seu propietari fos objecte d'accions policials o fos informat de la situació, la qual cosa podria donar lloc al fet que les desallotgessin i es quedessin sense llar.

Una treballadora sexual va dir a Amnistia Internacional: "Penso en els policies com una amenaça, més que no pas com una protecció" Una altra treballadora sexual va explicar a Amnistia Internacional: "Ha de despenalitzar-se al 100%. Si no, tinc por d'informar a la policia o a altres persones. En tots els altres treballs, si hi ha clients dolents, si et passa alguna cosa, pots cridar a la policia [...] Es tracta sobretot de crear-nos un entorn més segur?.

Per a les persones migrants dedicades al treball sexual, la por a contactar amb la policia es deriva dels riscos a què  s'enfronten a causa de la seva condició migratòria o l'amenaça als seus plans de sol·licitar la ciutadania irlandesa. Una persona migrant dedicada al treball sexual va explicar a Amnistia Internacional: "Només cridaria a la policia si m'estigués morint en el terra [...] Personalment, prefereixo arriscar-me amb un client que amb un policia".

Per a moltes de les persones entrevistades, tipificar el pagament per un treball sexual se suma als nivells, ja alts, d'estigma social i discriminació que sofreixen per altres motius, com per exemple la raça, l'origen ètnic, el gènere, la identitat de gènere, la discapacitat, el consum de drogues, el sensellarisme o la condició de migrants.

La investigació destaca l'absència de dades sobre les experiències de les treballadores i els treballadors sexuals, i el fet que el govern es basa en investigacions obsoletes i deficients que vinculen el tràfic de persones per a finalitats d'explotació sexual amb el treball sexual. També destaca que l'Estat no va consultar de forma suficient a les treballadores i els treballadors sexuals en redactar la llei de 2017. El govern irlandès està duent a terme actual ofereix una oportunitat fonamental de garantir que realment protegeix les persones que es dediquen al treball sexual", ha manifestat Colm O'Gorman. "Però, perquè això passi, aquestes persones han de ser consultades de forma significativa perquè les seves experiències puguin servir de base a les lleis i polítiques que pretenen protegir-les".

Informació complementària

Una enquesta duta a terme per Amnistia Internacional al desembre de 2021 va revelar que el 70% de la població d'Irlanda considera que ha de consultar-se a les persones dedicades al treball sexual sobre qualsevol llei que les afecti directament, mentre que el 73% considerava que aquestes persones tenen dret a prendre decisions sobre el seu cos i la seva vida.

El 2017, la part 4 de la Llei sobre Delictes Sexuals va passar a tipificar la compra de sexe i a incrementar considerablement les penes per manteniment de bordells -dues o més persones que ofereixin serveis sexuals en el mateix lloc- fins a una multa de 5.000 euros o una pena de fins a 12 mesos de presó.