Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: Un any després de les eleccions, la repressió contra la dissidència augmenta

Manifestacions a Teheran el juny del 2009. © Javad Montazeri

“És essencial que ens alcem per als qui estan empresonats injustament i siguem la seva veu. El pitjor malson d’un pres és la idea de ser oblidat. Però saber que la teva situació es troba en el cor i en la ment de tothom et dóna una gran sensació d’esperança”, Maziar Bahari, periodista canadenc-iranià de Newsweek, excarcerat als quatre mesos de detenció a l'Iran després de les eleccions.

Un any després de les polèmiques eleccions presidencials d'Iran del juny del 2009, Amnistia Internacional ha documentat un augment de les mesures repressives contra la dissidència, que mantenen a la presó  periodistes, estudiants, activistes polítics i de drets humans, així com líders religiosos.

Advocats, acadèmics, expresos polítics i membres de les minories ètniques i religioses iranianes s’han vist també afectats per l’expansió de l’onada repressiva que ha desembocat en casos generalitzats de tortura i altres maltractaments, juntament amb execucions per motivació política. Aquesta repressió està documentada en el nou informe d'Amnistia Internacional, titulat From Protest to Prison - Iran One Year After the Election (PDF), en el qual s’examina un any d’arrestos i detencions de persones que han expressat la seva postura contra el govern i els seus abusos.

La publicació de l'informe assenyala el llançament d’una campanya d’un any per la llibertat dels presos de consciència a l'Iran, reclosos des de les polèmiques eleccions presidencials del 2009 i la repressió deslligada posteriorment, així com per la celebració de judicis justos sense recurs a la pena de mort per a altres presos polítics.

“El govern iranià està decidit a silenciar totes les veus dissidents, alhora que tracta d’evitar tot examen rigorós per la comunitat internacional de les violacions relacionades amb els disturbis ocorreguts després de les eleccions”
, ha declarat Claudio Cordone, secretari general provisional d'Amnistia Internacional.

“El govern va adoptar la postura absurda de dir que que no s’ha comès pràcticament cap violació a l'Iran quan va presentar el seu informe nacional a l'Examen Periòdic Universal del Consell de Drets Humans, que adopta el seu informe final aquesta setmana. Demanem al govern que accepti les recomanacions sobre el tracte dels presos i que permeti que els experts de l'ONU visitin el país.

"Centenars de persones continuen detingudes per la seva participació a les protestes de juny del 2009 o per expressar opinions discrepants, i l’empresonament de ciutadans corrents s’ha convertit en un fet quotidià dins d’un “sistema de porta giratòria” d’arrestos i detencions en expansió. Durant l’últim any han estat detingudes arbitràriament fins i tot persones que només tenen llaços indirectes amb grups prohibits, així com familiars de expresos.

Alguns exemples:

Sayed Ziaoddin Nabavi, estudiant, compleix una pena de 10 anys de presó a la presó d'Evin. Membre del Consell de Defensa del Dret a l'Educació, la seva condemna sembla relacionada amb el fet que té familiars pertanyents a l'Organització Mujahidin del Poble d'Iran, grup proscrit que segons les autoritats va ser responsable d’organitzar manifestacions. Al voltant de 50 membres de la fe bahaí han estat detinguts a diversos llocs del país després de les eleccions. Les autoritats continuen, així, utilitzant aquest grup com a boc expiatori dels disturbis.

Les persones pertanyents a les minories ètniques d'Iran han estat també objecte d’arrestos i detencions, tant durant les eleccions com després. Quatre dels cinc presos polítics executats al maig sense les notificacions que exigeix la llei eren kurds, la qual cosa ha estat un clar missatge adreçat a tota persona que estigués pensant a commemorar l’aniversari amb protestes.

“El que demanem és molt senzill: la llibertat immediata i incondicional de tots els presos de consciència i que els altres presos siguin jutjats sense dilació per delictes recognoscibles, sense recurs a la pena de mort, en actuacions que compleixin totes les normes internacionals sobre imparcialitat processal”, ha afirmat Claudio Cordone.

Els detinguts estan dies, setmanes i fins i tot mesos en règim d’incomunicació, mentre les seves famílies no poden saber on estan reclosos o per quins motius. El secret que envolta aquestes detencions facilita que els interrogadors recorrin a la tortura i a altres maltractaments, com  violacions i simulacres d’execució, per obtenir per la força “confessions” que s’utilitzaran més tard com a prova en el judici.

Una dona va dir d’una activista dels drets de la dona amb qui va estar reclosa: “Ens va explicar que els seus interrogadors li havien posat cables als mugrons i li havien donat descàrregues elèctriques. Estava tan malament que de vegades es desmaiava a la cel·la.”

La mare d’una altra defensora de drets humans, Shiva Nazar Ahari, detinguda sense càrrecs ni judici i el cas de la qual figura a l'informe, va declarar: “Espero que les vostres filles creixin i es casin; la meva va créixer per ser llançada a una cel·la”, il·lustrant així la trajectòria d’un nombre creixent d’iranians, a qui l’activisme polític i civil els condueix a les cel·les de la presó d'Evin i d’altres presons de províncies.

D’altra banda, continuen les execucions per motius polítics, que s’han realitzat recentment abans d’aniversaris clau en els quals estan previstes protestes massives, i les autoritats iranianes utilitzen el sistema judicial com a instrument letal de repressió. Hi ha almenys sis persones condemnades a mort acusades d’ “enemistat contra Déu” per la seva suposada participació en manifestacions i pertinença a grups prohibits.

L'Iran té un dels índexs d’execució més alts del món. Amnistia Internacional ja ha registrat més de 115 execucions des que va començar el 2010.

“Les autoritats iranianes han de posar fi a aquesta campanya de por que té com a objectiu esclafar fins a la més lleu oposició al govern -declara Claudio Cordone-. Continuen usant la pena de mort com a eina de repressió, fins a la mateixa vigília de l’aniversari de les eleccions. Les autoritats iranianes culpen a tothom excepte a elles mateixes dels disturbis, però no estan mostrant cap respecte cap a les seves pròpies lleis, que prohibeixen la tortura i altres maltractaments de tots els detinguts.”>

> Informe From Protest to Prison - Iran One Year After the Election (PDF)