Les forces de seguretat de l'Iran i Turquia han expulsat reiteradament i sense el degut procediment —amb mesures que inclouen obrir foc il·legítimament contra homes, dones i menors d'edat— persones afganeses que miren de travessar les fronteres d'aquests països per posar-se fora de perill; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional. En el nou informe They don’t treat us like humans, l'organització també documenta nombrosos casos —en la seva majoria a la frontera iraniana— en què les forces de seguretat han disparat directament contra els qui saltaven els murs o s'arrossegaven per sota de les voltes. Els afganesos i afganeses que aconsegueixen entrar a l'Iran o Turquia solen ser detinguts i sotmesos a tortura i altres maltractaments abans de ser retornats de manera il·legítima.
L'equip de recerca d'Amnistia Internacional va visitar l'Afganistan al març de 2022 i va realitzar entrevistes a la ciutat de Herat i a la població fronterera d'Islam Qala. Es va entrevistar 74 persones afganeses que havien estat expulsades sumàriament de l'Iran i Turquia, de les quals 48 van denunciar haver estat objecte de trets quan intentaven travessar la frontera. Cap de les persones amb què Amnistia Internacional va parlar havia pogut presentar una sol·licitud d'asil en cap dels països, i la majoria van ser retornades a l'Afganistan, la qual cosa constitueix una violació de dret internacional.
“Transcorregut un any del final de les evacuacions aèries de l'Afganistan, moltes de les persones a qui es va deixar enrere arrisquen la seva vida per abandonar el país. No obstant això, la població afganesa que ha arribat a les fronteres iraniana i turca en aquest últim any ha estat retornada després de ser objecte de trets. Hem documentat el fet que les forces de seguretat iranianes han matat i ferit il·legítimament desenes de persones de nacionalitat afganesa des d'agost de l'any passat, amb mesures que inclouen disparar en diverses ocasions contra automòbils plens de gent. La guàrdia de fronteres turca també ha utilitzat munició real contra les persones afganeses, i ha disparat a l'aire per espantar-les i a vegades també ha obert foc contra elles”, ha declarat Marie Forestier, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Drets de Persones Refugiades i Migrants.
“Els perills no acaben a les fronteres. Molts afganesos i afganeses han romàs un temps reclosos de manera arbitrària a Turquia o a l'Iran, on han estat sotmesos a tortura i altres maltractaments i després els han retornat de manera il·legítima. Demanem a les autoritats iranianes i turques que posin fi de manera immediata a totes les devolucions sumàries i expulsions de la població afganesa, posin fi a la tortura i altres maltractaments, i garanteixin el pas segur i l'accés als procediments d'asil a totes les persones afganeses que sol·licitin protecció. Les forces de seguretat han de posar fi de manera immediata a l'ús il·legítim d'armes de foc contra les persones afganeses que arriben a la frontera, i els qui cometin violacions de drets humans —com els homicidis il·legítims o la tortura— han de rendir comptes.
Amnistia Internacional, també demana a la comunitat internacional que proporcioni suport econòmic i material als països que, com l'Iran i Turquia, reben un nombre elevat de persones afganeses. També ha de garantir-se que aquest finançament no alimenta violacions de drets humans, una qüestió crítica perquè la Unió Europea ja ha facilitat fons per al nou mur fronterer de Turquia, així com per a la construcció de diversos “centres d'expulsió” on Amnistia Internacional ha documentat la detenció de persones afganeses. Els altres països també han d'augmentar les oportunitats de reassentament que ofereixen a la població afganesa que necessita protecció internacional.
Un viatge llarg i perillós
Centenars de milers de persones afganeses han fugit dels seus país des que els talibans van prendre el poder a l'agost de 2021. Els països veïns de l'Afganistan han tancat les seves fronteres als nacionals d'aquest país que manquen de documents de viatge, i a molts d'ells els han deixat sense més opció que travessar la frontera de manera irregular. Això suposa entrar a l'Iran mitjançant passos fronterers informals, fet que inclou arrossegar-se per sota de la tanca prop d'un pas oficial a la província afganesa d'Herat o saltar un mur de dos metres d'altura a la província de Nimroz.
Les persones que no són detingudes de manera immediata per la guàrdia de davanteres iraniana prossegueixen el seu viatge a diverses ciutats de l'Iran o a la frontera turca (a uns 2.000 quilòmetres de distància al nord-oest del país). A les fronteres afganesa-iraniana i turco-iraniana, la població afganesa és objecte de devolució il·legítima i amb violència (a l'Afganistan des de l'Iran, o a l'Iran des de Turquia).
L'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va viatjar a l'Afganistan i Turquia al març i maig de 2022. Es van fer entrevistes a professionals de la medicina, personal d'ONG i autoritats afganeses, així com a 74 afganesos i afganeses que havien intentat creuar a Turquia o l'Iran. Algunes persones havien efectuat diversos intents, i algunes havien viatjat en grup: basant-se en els seus relats, Amnistia Internacional va documentar un total de 255 casos de devolució il·legítima entre març de 2021 i maig de 2022.
Morir mirant d'entrar a l'Iran
Amnistia Internacional va entrevistar familiars de sis homes i un noi de 16 anys que, en el seu intent de creuar a l'Iran, van morir entre abril de 2021 i gener de 2022 a mans de les forces de seguretat d'aquest país. L'organització va documentar en total 11 homicidis comesos per les forces de seguretat iranianes, encara que el nombre real de morts és probablement força més elevat. La manca de procediments de presentació d'informes detallats significa que les dades estadístiques a la disposició del públic són escassos, però el personal d'ajuda humanitària i els metges afganesos van explicar a l'organització que només entre agost i desembre de 2021 havien registrat almenys 59 morts i 31 lesions.
Ghulam* va narrar així la mort per trets del seu nebot de 19 anys l'agost de 2021: “Va arribar al mur de la frontera, el va supear i va treure-hi el cap. Va rebre un tret al cap, a la templa esquerra. Va caure a terra en el costat [afganès] de la frontera”.
Alguns dels trets documentats van tenir lloc en territori iranià. Sakeena, de 35 anys, va explicar a Amnistia Internacional que el seu fill de 16 anys va ser abatut a trets quan s'allunyaven de la frontersa iraniana:
“Vaig sentir que el meu fill em cridava a crits. Havia rebut l'impacte de dues bales en les costelles. No sé què va passar després que em desmaiés [...]. Quan vaig recobrar el coneixement, era a l'Afganistan. Vaig veure que el meu fill estava mort, el seu cadàver estava al meu costat en un taxi”.
“Quan vaig recobrar el coneixement, era a l'Afganistan. Vaig veure el meu fill mort, el seu cos era al meu costat, en un taxi”
Trets de les forces de seguretat turques
Amnistia Internacional va entrevistar 35 persones que havien intentat creuar a Turquia, de les quals 23 van denunciar haver estat objecte de trets. L'equip de recerca va entrevistar un home afganès que va afirmar haver presenciat l'homicidi de tres adolescents homes a mans de les forces de seguretat turques. Altres testimonis van descriure les lesions infligides per les forces de seguretat turques a sis homes i tres nois, i Amnistia Internacional va entrevistar dos homes que havien sofert ferides de bala a la frontera turca.
Aref, un ex agent dels serveis afganesos d'intel·ligència que va fugir després de ser amenaçat de mort pels talibans, va assenyalar que havia presenciat com les forces de seguretat turques ferien persones de poca edat:
“Van disparar directament contra nosaltres, no a l'aire [...]. Vaig veure que una dona i dos nens resultaven ferits. Un nen de dos anys va rebre un tret en el ronyó; i un altre de sis, a la mà. Em vaig espantar molt”.
Cap de les persones mortes o ferides sembla haver representat una amenaça imminent per a les forces de seguretat o altres actors, i molt menys un perill de mort o lesió greu, cosa que significa que l'ús d'arma de foc hauria estat il·legítim i arbitrari. En alguns casos, les forces de seguretat iranianes semblen haver emprat les armes de foc de tal manera que reflectia la intenció de matar, per exemple en disparar directament contra persones que es trobaven a curta distància.
“Els homicidis derivats de l'ús il·legítim i deliberat d'armes de foc per part d'agents de l'Estat han de ser investigats com a possibles execucions extrajudicials”
A l'Iran impera una crisi d'impunitat sistèmica respecte de les constants generalitzades d'actes de tortura i execucions extrajudicials i altres tipus d'homicidi il·legítim. Per tant, Amnistia Internacional reitera la seva petició al Consell de Drets Humans de l'ONU perquè estableixi un mecanisme independent d'investigació i rendició de comptes a fi de reunir i analitzar proves dels gravíssims crims de dret internacional comeses a l'Iran —en particular contra la població afganesa en el marc de les expulsions sumàries— i possibilitar la interposició d'actuacions judicials futures.
Detenció i tortura
Gairebé totes les persones entrevistades a qui van interceptar quan ja estaven a l'Iran o Turquia —sense ser expulsades de manera sumària i immediata— van ser objecte de detenció arbitrària. El temps de reclusió va oscil·lar entre un parell de dies i dos mesos i mig. Un total de 23 persones van descriure actes que constitueixen tortura o altres maltractaments mentre estaven sota custòdia a l'Iran, el mateix que 21 persones que van estar detingudes a Turquia.
Hamid va explicar així els cops que les forces de seguretat turques els van propinar a ell i a un amic seu mentre estaven reclosos:
“Un dels policies va colpejar al meu amic amb la culata de l'arma, i després es va asseure sobre ell com si ho fes en una cadira i va encendre un cigarret. Després em va pegar a les cames, també amb la pistola”.
Diverses persones entrevistades per Amnistia Internacional van estar detingudes a l'Iran després de rebre ferides de bala.
Amir va resultar ferit per un tret de bala efectuat per les forces de seguretat turques, que li va fregar el cap. Després de ser retornat sumàriament a l'Iran, va ser detingut per les forces de seguretat iranianes, que van colpejar-lo al cap.
”Em van colpejar directament a la ferida, que va començar a sagnar de nou. En un moment donat els vaig demanar que no em colpegessin al cap i el guàrdia [del centre de seguretat] em va preguntar que on. Quan li vaig indicar el punt, em va pegar exactament aquí”, va comptar Amir.
Un total d'11 persones afganeses retornades de manera il·legítima per les autoritats turques havien estat recloses en un dels sis centres d'expulsió de Turquia la construcció dels quals ha estat finançada en part per la Unió Europea (UE).
“La Comissió Europea ha de garantir que el finançament relacionat amb les migracions i l'asil no contribueix a violacions de drets humans. Si continua finançant centres de detenció en els quals es deté a persones afganeses abans de retornar-les de manera il·legítima, la UE corre el perill de ser còmplice d'aquestes violacions atroces de drets humans”, ha assenyalat Marie Forestier.
Sense protecció internacional
Cap de les persones afganeses entrevistades per Amnistia Internacional va poder presentar una demanda de protecció internacional, ni a l'Iran ni a Turquia. Els qui van participar en les entrevistes van afirmar que havien intentat explicar a les autoritats que corrien greu perill de sofrir violacions de drets humans si tornaven a l'Afganistan, però els seus temors es van desestimar.
Les forces de seguretat traslladaven amb autobús les persones detingudes a la frontera afganesa, mentre que les forces de seguretat turques les traslladaven de tornada a l'Iran a través dels passos fronterers irregulars. Un total de 10 de les persones expulsades de Turquia van ser enviades immediatament de tornada a l'Afganistan amb avió. Turquia va reprendre els vols xàrter a l'Afganistan a finals de 2022. A finals d'abril, les autoritats migratòries turques van anunciar en els seus llocs web que aquest tipus de vols ja havien retornat 6.805 ciutadans i ciutadanes afganesos.
Totes les persones entrevistades que han estat retornades van assenyalar que les autoritats iranianes i turques les van coaccionar a marxar. Van explicar a Amnistia Internacional que les persones detingudes sanglotaven i es desmaiaven quan sentien que les retornaven a l'Afganistan, i que un home va intentar treure's la vida tirant-se per la finestra.
Vuit persones detingudes i després expulsades de Turquia en vols xàrter van afirmar que les autoritats turques les van pressionar perquè signessin uns documents en què declaraven que marxaven de manera voluntària. Un home ho va explicar així: "Els vaig dir [a les forces de seguretat] que a l'Afganistan corria perill, però no els va importar. Em van colpejar i em van empènyer contra la paret, i vaig caure a terra. Dos homes em van subjectar les cames, i un altre se'm va asseure al pit”.
Aquest tipus situacions coincideix amb el treball previ recerca realitzat per Amnistia Internacional sobre els retorns “voluntaris” des de Turquia.
“El principi jurídic internacional de no devolució (non-refoulement) prohibeix als Estats la devolució de persones a territoris on corrin risc de sofrir persecució i altres violacions greus de drets humans. Instem les autoritats iranianes i turques que compleixin amb aquesta obligació i deixin d'obligar la gent a tornar a situacions de perill a l'Afganistan”, ha declarat Marie Forestier.
“La comunitat internacional també ha de disposar vies segures i les evacuacions de les persones afganeses en situació de risc, i fer un pas endavant amb una resposta coordinada per a compartir la responsabilitat d'acollir població refugiada afganesa.”
*Tots els noms són pseudònims