Als sis mesos de la revolta popular sense precedents desencadenada a l'Iran per la mort sota custòdia de Mahsa (Jina) Amini, Amnistia Internacional revela la violència infligida a persones menors d'edat detingudes durant i després de les protestes. La investigació exposa els mètodes de tortura que van emprar la Guàrdia Revolucionària iraniana, la força paramilitar Basij, la Policia de Seguretat Pública i altres forces de seguretat i d'intel·ligència contra nens i nenes sota custòdia per a castigar-los i humiliar-los, i obtenir “confessions” forçades.
 
“Agents estatals iranians han arrencat nens i nenes de les seves famílies i els han sotmès a atrocitats inimaginables. És aberrant que uns funcionaris hagin exercit aquest poder de manera criminal contra menors vulnerables i espantats, infligint-los un dolor intens i angoixa tant a ells com a les seves famílies, i deixant-los amb greus seqüeles físiques i mentals. Aquesta violència contra menors d'edat posa de manifest una estratègia deliberada per a esclafar el vibrant esperit de la joventut del país i impedir que reclamin llibertat i drets humans”, ha afirmat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
 
“Les autoritats han de posar en llibertat totes les persones menors d'edat detingudes només per protestar pacíficament. Atès que no hi ha cap possibilitat que s'investigui al país de manera imparcial i efectiva la tortura infligida a menors, demanem a tots els Estats que exerceixin la jurisdicció universal sobre els funcionaris iranians —inclosos aquells que tenen responsabilitat de comandament o superior— raonablement sospitosos de ser responsables penals de crims de dret internacional, inclosa la tortura de menors manifestants.”
 
Des que van començar les investigacions d'Amnistia Internacional sobre la brutal repressió de l'aixecament per les autoritats iranianes, l'organització ha documentat amb detall els casos de set menors. L'organització va obtenir testimonis de les víctimes i les seves famílies, així com altres testimonis sobre tortures generalitzades a desenes de nens i nenes de 19 testimonis presencials: 2 advocats i 17 persones adultes que estaven recloses juntament amb les persones menors. Les víctimes i els testimonis entrevistats eren de províncies de tot l'Iran, inclosos Azerbaidjan Oriental, Golestan, Kermansah, Jorazan Razaví, Khuzhestan, Lorestan, Mazandaran, Sistan i Balutxistan, Teheran i Zanian.
 
Amnistia Internacional ha eliminat tota referència a dades personals com l'edat de les persones menors i les províncies on van estar detingudes per a protegir-les a elles i a les seves famílies de les represàlies.
 
Detenció massiva de menors
 
Les autoritats iranianes han reconegut que el nombre total de persones detingudes en relació amb les protestes era superior a 22.000. Encara que no han facilitat un desglossament de quantes d'elles eren menors d'edat, els mitjans de comunicació estatals van informar que eren una part important dels qui protestaven. Basant-se en testimonis de desenes de persones detingudes de tot el país que van presenciar com les forces de seguretat detenien desenes de menors, sumat al fet que les persones menors i joves han estat en primera línia de les protestes, Amnistia Internacional calcula que podria haver-hi milers de menors d'edat entre les persones afectades en l'onada de detencions.
 
Les conclusions d'Amnistia Internacional indiquen que les persones menors detingudes, igual que les adultes, eren portades primer, sovint amb els ulls embenats, a centres de detenció de la Guàrdia Revolucionària, el Ministeri d'Intel·ligència, la Policia de Seguretat Pública, la unitat d'investigació de la policia iraniana (Agahi) o la força paramilitar la Basij. Després de dies o setmanes de reclusió en règim d'incomunicació o de desaparició forçada, eren traslladades a presons reconegudes. Agents vestits de civil van segrestar altres al carrer durant i després de les protestes, les van portar a llocs no oficials, com ara magatzems, on les van torturar i després les van abandonar en llocs remots. Aquests segrestos van ser perpetrats sense cap garantia processal amb la intenció de castigar, intimidar i dissuadir les persones menors d'edat de participar en les protestes.
 
Moltes persones menors estan recloses juntament amb persones adultes, la qual cosa vulnera les normes internacionals, i són sotmeses a les mateixes constants de tortura i altres maltractaments. Un exdetingut adult va dir a Amnistia Internacional que, en una província, els agents de la Basij van obligar diversos nens a romandre dempeus amb les cames separades en una fila amb detinguts adults i els van administrar descàrregues elèctriques en els genitals amb pistoles paralitzants.
 
Aparentment, la majoria de les persones menors detingudes en els últims sis mesos han sortit en llibertat, a vegades sota fiança pendent d'investigacions o de ser enjudiciades. Moltes només van ser alliberades després d'haver estat obligades a signar cartes de “penediment” i de prometre no dur a terme “activitats polítiques” i assistir a concentracions progovernamentals.
 
Sovint, abans de posar-les en llibertat, els agents estatals les amenaçaven amb el judici per càrrecs que comportaven la pena de mort o amb la detenció de les seves famíles si es queixaven.
 
En almenys dos casos documentats per Amnistia Internacional, malgrat l'amenaça de represàlies, les famílies de les víctimes van presentar denúncies oficials davant les autoritats judicials, però cap d'elles ha estat investigada.
 
Violacions i altres actes de violència sexual
 
La documentació d'Amnistia Internacional revela també que els agents estatals van utilitzar les violacions i altres actes de violència sexual, com a descàrregues elèctriques en els genitals, tocar aquests i amenaces de violació, com a arma contra les persones menors detingudes per a infringir el seu esperit, humiliar-les i castigar-les i/o obtenir “confessions”. Aquesta és una constant que també han denunciat àmpliament dones i homes adults sota custòdia.
 
Els agents estatals també van llançar insults de caràcter sexual a nenes detingudes i les van acusar de voler mostrar el seu cos nu només per haver protestat en favor dels drets de les dones i les nenes i desobeir l'obligació d'usar el vel.
 
Una mare va explicar a Amnistia Internacional que agents de l'Estat havien violat al seu fill amb una mànega quan estava sotmès a desaparició forçada. Va explicar:
 
“El meu fill em va dir: ‘[Em] van penjar fins al punt que vaig creure que estaven a punt d'estripar-se els braços. Em van obligar a dir el que volien perquè m'havien violat amb una mànega. Em van agarrar la mà i van posar per la força les meves empremtes digitals en els documents’.”.
 
Pallisses, flagel·lació, descàrregues elèctriques i altres abusos
 
Les forces de seguretat colpejaven normalment als menors en el moment de l'arrest, en els vehicles durant el trasllat i en els centres de detenció. Altres mètodes de tortura denunciats van ser assots, administració de descàrregues elèctriques amb pistoles paralitzants, administració forçada de píndoles no identificades i mantenir-los el cap sota l'aigua.
 
En un cas, diversos nens en edat escolar van ser segrestats per escriure en un mur la consigna de protesta “Dones, Vida, Llibertat”. Un familiar d'una de les víctimes va dir a Amnistia Internacional que agents estatals vestits de civil van segrestar els nois, els van portar a un lloc no identificat, els van torturar i van amenaçar de violar-los i, hores després, els van abandonar semiinconscients en una zona remota. La víctima va comptar al seu familiar:
 
“Ens van donar descàrregues elèctriques, em van pegar en la cara amb la culata d'una pistola, em van donar descàrregues elèctriques a l'esquena i em van pegar amb la porra als peus, l'esquena i les mans. Em van amenaçar que si li ho explicava a algú, [ens detindrien una altra vegada], ens tractarien pitjor encara i enviarien els nostres cadàvers a les nostres famílies.”
 
Víctimes i famílies van dir a Amnistia Internacional que els agents estatals també van asfixiar als nens, els van penjar dels braços o de mocadors embolicats al voltant del coll i els van obligar a realitzar actes humiliants. Un noi va explicar:
 
“Ens van dir [a més d'una dotzena de persones] que féssim sorolls de gallina durant mitja hora, el temps necessari per a ‘posar un ou’. Ens van obligar a fer flexions durant una hora. Jo era l'únic nen. En un altre centre de detenció, ens van posar a 30 persones en una gàbia per a 5.”
 
Els agents de l'Estat també van usar tortures psicològiques, com a amenaces de mort, per a castigar i intimidar a les persones menors i/o obligar-les a fer “confessions” forçades. Els mitjans de comunicació estatals han emès les “confessions” forçades d'almenys dos nois detinguts durant les protestes.
 
La mare d'una nena que va ser detinguda per la Guàrdia Revolucionària va explicar a Amnistia Internacional:
 
“La van acusar de cremar hijabs, insultar el Líder Suprem i voler enderrocar [la República Islàmica], i li van dir que anaven a condemnar-la a mort. La van amenaçar perquè no ho digués a ningú […] La van obligar a firmar i a posar les empremtes digitals en documents. Té malsons i no vol anar enlloc. Ni tan sols pot llegir els seus llibres de text.”
 
Les persones menors també van ser recloses en condicions cruels i inhumanes com a amuntegament extrem, accés limitat a lavabos i llocs per a rentar-se, privació de menjar i aigua potable suficient, exposició a fred extrem i aïllament prolongat. Les nenes estaven sota custòdia de membres homes de les forces de seguretat sense tenir en compte les necessitats específiques degudes al seu gènere. També es va negar a aquests nens i nenes atenció mèdica adequada, ni tan sols per a lesions sofertes sota tortura.