Les autoritats iranianes van desactivar deliberadament l'accés a Internet durant les protestes que van esclatar a tot el país el novembre de 2019 perquè així podien ocultar l'autèntica magnitud dels homicidis il·legítims comesos per les forces de seguretat.

Quan es compleix l'aniversari de la jornada més letal de les protestes, Amnistia internacional ha llançat un nou ‘microsite’, A web of impunity: The killings Iran's internet shoutdown hid, en què es documenta com es va ocultar al món la repressió letal que va causar la mort d'almenys 304 persones.

“Quan el passat novembre van començar a arribar notícies de l'Iran sobre la repressió mortal, el món es va quedar impactat per la violència brutal de les forces de seguretat. Les autoritats van bloquejar deliberadament l'accés a Internet a l'Iran per amagar la verdadera magnitud de les terribles violacions de drets humans que estaven succeint en tot el país", ha manifestat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el nord d'Àfrica.

El govern va pensar que podia silenciar la població deixant al país sense connexió a Internet, però el poble iranià estava decidit a explicar la veritat al món. El nostre nou lloc web és un tribut al valor de totes les persones que van capturar amb un càmera les escenes de violència que les autoritats volien ocultar.

El ‘microsite’ és el resultat d'una investigació conjunta d'Amnistia Internacional i l'Escola Hertie, una associació amb el projecte IODA sobre la detecció i anàlisis dels talls d'internet. En el qual es presenten més de 100 vídeos verificats procedents de 31 ciutats i s'exposa l'ús reiterat d'armes de foc, canons d'aigua i gas lacrimogen per part de les forces de seguretat iranianes contra vianants i manifestants desarmats.

Fins ara, ningú ha estat investigat penalment n'hi ha retut comptes pels homicidis. Amnistia Internacional demana una vegada mes als Estats Membres del Consell de Drets Humans de l'ONU que ordenin una investigació sobre els homicidis il·legítims per garantir que els responsables d'ordenar-los, planejar-los i executar-los responguin davant de la justícia i els judicis justos.

Repressió de les protestes i el bloqueig d'Internet

El 15 de novembre de 2019 van esclatar protestes a tot el país després que el govern anunciés una pujada important del preu del combustible. En les protestes que van tenir lloc durant els cinc dies següents, les forces de seguretat van matar almenys 304 homes, dones, nens i nenes. La majoria de les víctimes van morir per trets al cap o al tors, el que indica que les forces de seguretat van disparar a matar. Es creu que la xifra real de morts és molt superior, però, a causa dels esforços de les autoritats iranianes per encobrir-les, la xifra real pot ser no és conegui mai.

El 16 de novembre, les autoritats van començar a tancar l'accés a Internet en el país. La investigació d'Amnistia Internacional ha demostrat que, a més, aquest va ser el dia més mortal de les protestes, amb almenys 100 manifestants i vianants morts.

A mesura que s'intensificaven les protestes, les autoritats de l'Iran van imposar un bloqueig gairebé total d'Internet i van ordenar a diferents proveïdors de serveis d'Internet que desactivessin l'accés a la xarxa. IODA va observar pèrdues constants en la connectivitat, que van començar cap a les dues de la tarda, hora local, del 16 de novembre, quan es va ordenar als operadors de telefonia mòbil que desactivessin el servei. A les set, l'Iran havia caigut en una apagada digital.

El trànsit nacional a Internet es va mantenir per permetre que certes activitats, com els serveis governamentals i bancaris, poguessin continuar, i minimitzar les pèrdues financeres en l'economia del país. La connexió a Internet no es va començar a recuperar fins a cinc dies més tard, cap a les deu del matí del 21 de novembre. No es va restablir per complet fins al 27 de novembre.

Tancament d'Internet i drets humans

Els tancaments d'Internet es porten a terme quan uns estats o un altre actor interrompen intencionadament l'accés a Internet d'un sector específic de la població o en una regió concreta. El bloqueig pot adoptar formes diverses. Les autoritats poden reduir la velocitat d'Internet per dificultar l'accés a la xarxa, o poden ordenar als proveïdors de serveis d'Internet el tancament total.

El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha declarat que els "Estats....no hi han de [...] bloquejar o dificultar la connexió a Internet en relació amb les reunions pacífiques". Tot i això, en els darrers anys molts Estats han utilitzat cada cop més el tancament d'Internet com eina per sufocar o silenciar la dissidència, en particular quan s'enfronten a protestes o aixecaments.

Des de les protestes de novembre de 2019, l'accés a Internet a l'Iran s'ha interromput en múltiples ocasions coincidint amb les noves protestes. El dret internacional dels drets humans protegeix l'organització de protestes pacífiques, la crítica oberta contra les polítiques de l'Estat i la documentació de les violacions dels drets humans, activitats que depenen en gran manera de la capacitat d'accedir a Internet.

Avui, Amnistia Internacional també se suma a la coalició #KeepItOn, una associació de més de 220 organitzacions que fan campanya contra els tancaments d'Internet.

"L'accés a Internet és essencial per protegir els drets humans, especialment quan hi ha protestes. Les autoritats iranianes han de comprometre's a no deixar mai més al país sense connexió, i han de respectar el dret de la manifestació pacífica", ha declarat Sam Dubberley, director del projecte Citizen Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

Destapar els homicidis ocults

Amnistia Internacional ha documentat per primer cop l'ús de força letal contra manifestants en els dies següents a l'inici de la repressió, i va detallar la mort d'almenys 304 persones en una investigació que es va publicar el maig de 2020.

L'organització ha verificat les morts aplegant indicis arran de vídeos i fotografies, certificats de defunció i enterrament, i relats de testimonis presencials i de famílies, amistats i persones conegudes de les víctimes sobre el terreny, així com informació recollida per activistes de drets humans i periodistes.

Segons noves investigacions portades a terme pel Cos de Verificació Digital d'Amnistia Internacional, la gran majoria dels casos en tot el país no tenien indicis que els manifestants representessin una amenaça imminent per la vida o fossin un perill. En aquest sentit, l'ús intencionat letal d'armes de foc per part de les autoritats estava totalment injustificat i era il·legítim.

En el ‘microsite’, Amnistia Internacional ha publicat dades claus que ha recopilat, com ara fotos de les víctimes i detalls sobre la causa i lloc de les seves morts, que poden descarregar-se en anglès i farsi.

Amnistia Internacional demana de nou a les autoritats iranianes que garanteixin que es portin a terme investigacions penals independents i imparcials sobre totes les morts que es van dur a terme durant les protestes de novembre de 2019, com un primer pas per acabar amb la impunitat.