"Cada cop hi ha més dades que indiquen que les autoritats iranianes estan cometent el delicte de presa d'ostatges en la persona d'Ahmadreza Djalali, professor iranià-suec que podria ser executat de forma imminent a la presó d'Evin de Teheran", ha declarat avui Amnistia Internacional. Les investigacions i anàlisis detallades de l'organització desperten la gran preocupació que les autoritats iranianes estan amenaçant d'executar Ahmadreza Djalali per obligar Bèlgica i Suècia a lliurar dos ex alts càrrecs empresonats i dissuadir tots dos països i altres de jutjar en el futur a alts càrrecs iranians.

Els dos ex alts càrrecs són Asadollah Asadi, exdiplomàtic iranià que compleix una condemna de 20 anys de presó a Bèlgica pel seu paper en un frustrat atemptat amb explosius a França en 2018, i Hamid Nouri, exfuncionari de presons enjudiciat a Suècia per la seva presumpta implicació en les massacres penitenciàries de 1988 a l'Iran, el resultat del judici del qual està previst pel 14 de juliol.

"Les autoritats iranianes estan utilitzant la vida d'Ahmadreza Djalali com a peó en un cruel joc polític en intensificar les seves amenaces d'executar-lo com a represàlia si no s'atenen les seves exigències. Les autoritats miren de tergiversar el curs de la justícia a Suècia i a Bèlgica, i han de ser investigades pel delicte de presa d'ostatges", ha afirmat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Les autoritats iranianes han de paralitzar tots els plans d'executar Ahmadreza Djalali, posar-lo en llibertat immediatament i oferir-li un rescabalament pel dany que li han causat".

Infracció de la Convenció contra la Presa d'Ostatges

Iran, Suècia i Bèlgica són parts en la Convenció Internacional contra la Presa d'Ostatges, que penalitza els actes de presa d'ostatges comesos per l'Estat i els agents no estatals. La Convenció defineix la presa d'ostatges com la detenció d'una persona acompanyada d'amenaces de matar-la, ferir-la o mantenir-la detinguda amb la finalitat d'obligar un tercer a complir determinades condicions, que poden ser explícites o implícites.

Les investigacions d'Amnistia Internacional mostren que, amb independència de les motivacions inicials de les autoritats iranianes per detenir arbitràriament Ahmadreza Djalali a l'abril de 2016, des d'almenys finals de 2020, quan va començar el judici d'Asadollah Asadi a Bèlgica, la situació es va convertir en una presa d'ostatges.

El 24 de novembre de 2020, Ahmadreza Djalali va ser traslladat a reclusió en règim d'aïllament i se li va comunicar que seria executat en una setmana. El trasllat es va produir amb prou feines uns dies abans de la data prevista per al començament del judici d'Asadollah Asadi a Bèlgica, el 27 de novembre de 2020. Després d'intervencions de tot el món, el 2 de desembre de 2020 es va ajornar l'execució.

El 4 de maig de 2022, dies després que el ministeri fiscal suec demanés cadena perpètua per a Hamid Nouri, els mitjans de comunicació estatals iranians van advertir de l'execució imminent d'Ahmadreza Djalali. Les informacions deien, a més, que "en executar la condemna a mort d'Ahmadreza Djalali, el govern de l'Iran [...] impedirà que el govern suec emprengui noves accions similars a la detenció d'Hamid Nouri".

Segons l'esposa d'Ahmadreza Djalali, les autoritats judicials van comunicar als advocats d'aquest el 7 de maig de 2022 que havien actuat "de bona fe" en ajornar la seva execució una vegada al desembre de 2020. No obstant això, va dir que havien afegit que amb la detenció i enjudiciament d'Hamid Nouri, Suècia s'havia unit als "els enemics" de l'Iran i creava "problemes" al sistema de la República Islàmica, i que això havia fet que l'Iran "no tingués més opció" que dur a terme l'execució.

Aquestes observacions, juntament amb els articles publicats en els mitjans de comunicació estatals el 4 de maig de 2020, ofereixen indicis clars que Ahmadreza Djalali corre perill que s'executi la pena de mort com a represàlia, una cosa que sembla que les autoritats iranianes també consideren necessari per dissuadir de noves detencions i enjudiciaments d'alts càrrecs iranians fora de l'Iran.

Amnistia Internacional ha tingut coneixement també, de múltiples fonts fidedignes, que les autoritats iranianes han insinuat en privat a Ahmadreza Djalali en almenys en una ocasió a la presó i en múltiples ocasions als qui advoquen a favor seu, que miren de canviar a Ahmadreza Djalali per Asadollah Asadi i/o Hamid Nouri.

Altres dades de fonamental importància són els comentaris públics realitzats per autoritats belgues a principis de 2021 i al març de 2022, que suggereixen que les autoritats iranianes estan mirant de fer un "tracte" per canviar Ahmadreza Djalali per Asadollah Asadi.

Abans de la seva detenció, Ahmadreza Djalali vivia amb la seva família a Suècia; també va ser professor visitant de medicina de catàstrofes a la Universitat Lliure de Brussel·les, a Bèlgica.

Les autoritats iranianes compten amb un extens historial d'utilitzar a persones amb doble nacionalitat i estrangeres detingudes arbitràriament per exercir pressió, com van posar de manifest el relator especial de l'ONU sobre la situació dels drets humans a l'Iran i el Grup de Treball de l'ONU sobre la Detenció Arbitrària.

Amnistia Internacional demana l'establiment d'una investigació efectiva, transparent i independent sobre la situació d'Ahmadreza Djalali segons la Convenció Internacional contra la Presa d'Ostatges, per investigar les dades que indiquen l'existència d'una presa d'ostatges. Donat el clima d'impunitat regnant a l'Iran, aquesta investigació haurà de ser establerta, de forma conjunta o per separat, per Suècia i Bèlgica com els Estats que s'ha coaccionat o intentat coaccionar.

"La presa d'ostatges és una infracció que preocupa enormement a la comunitat internacional. Si es determina que les autoritats iranianes han perpetrat aquest delicte contra Ahmadreza Djalali, tots els Estats part en la Convenció Internacional contra la Presa d'Ostatges hauran de treballar conjuntament i amb caràcter urgent per exigir comptes a l'Iran i garantir la prevenció, l'enjudiciament i el càstig d'aquests actes de presa d'ostatges", va concloure Diana Eltahawy.

Informació complementària

A l'octubre de 2017, Ahmadreza Djalali va ser condemnat a mort per "corrupció a la terra" (efsad-i fel-arz) mitjançant "espionatge" després d'un judici manifestament injust davant la Secció 15 del Tribunal Revolucionari de Teheran. El tribunal es va basar principalment en "confessions" que, segons Ahmadreza Djalali, es van obtenir sota tortura i altres maltractaments mentre estava reclòs en règim d'aïllament sense accés a assistència lletrada.

Al novembre de 2017, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària va demanar a l'Iran que posés en llibertat Ahmadreza Djalali i li oferís exercir el dret a una indemnització i a altres reparacions.

El 16 de març de 2022, les autoritats iranianes van permetre que Nazanin Zaghari-Ratcliffe, treballadora d'una organització benèfica, sortís de l'Iran després que el govern britànic pagués a l'Iran 393,8 milions de lliures esterlines per resoldre un litigi sobre un deute. Amnistia Internacional donarà a conèixer en les properes setmanes les conclusions de la seva investigació sobre les circumstàncies que van envoltar els sis anys de detenció arbitrària i la seva excarceració en el marc de la Convenció Internacional contra la Presa d'Ostatges.