Més de 760.000 persones de 218 països i territoris han sumat les seves veus a les peticions que s'estableixi un mecanisme independent de l'ONU que dugui a terme investigacions com un pas per a fer retre comptes pels crims més greus de dret internacional comesos a l'Iran.
El 2 de novembre, Nazanin Boniadi, actriu britànica-iraniana i ambaixadora d'Amnistia Internacional Regne Unit, va transmetre a funcionaris de les Nacions Unides a Nova York les peticions populars que el Consell de Drets Humans de l'ONU emprengui accions immediates. També entitats nacionals d'Amnistia Internacional a tot el món han lliurat peticions als seus ministeris d'Afers Estrangers.
“El poble de l'Iran continua protestant valentament i demanant que s'aturi la repressió generalitzada i que s'estableixi un sistema polític que respecti la igualtat i defensi els drets humans. Respondran els Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU al clam de la població de l'Iran i d'activistes del món sencer perquè s'estableixi urgentment un mecanisme internacional sobre els crims comesos per les autoritats iranianes?”, ha manifestat Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.
“La inacció de la comunitat internacional ha embravit les autoritats iranianes per a intensificar el seu ús il·legítim de la força, inclosa força letal, contra manifestants: des que van començar les protestes el 16 de setembre, han matat més de 200 persones, entre elles 30 menors. El Consell de Drets Humans de l'ONU ha de convocar immediatament un període especial de sessions sobre l'Iran per a evitar nous crims de dret internacional i noves violacions de drets humans, inclosos homicidis il·legítims, tortura i altres maltractaments contra totes les persones detingudes arbitràriament des que les autoritats van començar la repressió de les protestes.”
La setmana passada, 10 experts de l'ONU, entre ells el relator especial sobre la situació dels drets humans a l'Iran, van demanar al Consell de Drets Humans que emprengui accions urgentment, entre elles establir un mecanisme internacional d'investigació sobre l'Iran durant un període especial de sessions. Aquesta petició ha comptat a més amb el suport d'Amnistia Internacional i altres 42 organitzacions de drets humans. La ministra alemanya d'Afers Estrangers ha anunciat que Alemanya donaria suport a la convocatòria d'un període especial de sessions per a establir un mecanisme de l'ONU sobre l'Iran.
Els cruels cicles de vessament de sang en protestes
La violenta repressió de les autoritats iranianes contra les actuals protestes de l'Iran, que van esclatar després de la mort sota custòdia de Mahsa (Zhina) Amini el 16 de setembre de 2022, és la més recent del cicle d'atacs llançats per les autoritats de l'Iran contra persones que expressen les seves protestes legítimes al país des de desembre de 2017 i gener de 2018. Embravides per la impunitat generalitzada, les autoritats iranianes han donat sistemàticament una resposta militar a les protestes multitudinàries que s'han celebrat des de llavors, incloses les de novembre de 2019, gener de 2020, juliol de 2021, agost de 2021, novembre de 2021 i maig de 2022.
Amnistia Internacional ja ha documentat anteriorment crims de dret internacional i greus violacions de drets humans comesos per les autoritats iranianes, inclosos homicidis il·legítims causats per l'ús injustificat de força letal, detencions i reclusions arbitràries en massa, desaparicions forçades, tortura i altres maltractaments, i condemnes a llargues penes de presó o a mort després de judicis flagrantment injustos.
Les autoritats iranianes han fet cas omís de les reiterades crides de la comunitat internacional respecte a obrir recerques penals sobre els homicidis il·legítims comesos en el context de protestes des de desembre de 2017. En el seu lloc, han tractat de destruir proves dels seus crims mentre perseguien supervivents i familiars de víctimes que demanaven veritat, justícia i reparació.
Per a trencar aquest mortífer cicle, el mecanisme de l'ONU ha d'establir-se urgentment amb el mandat d'investigar els fets i circumstàncies que envolten els crims de dret internacional i altres greus violacions de drets humans comesos per les autoritats iranianes per a reprimir successives protestes en tot el país des de desembre de 2017 i gener de 2018 amb vista a aconseguir una rendició de comptes.
Informació complementària
Persones de tot el món han emprès accions per a demanar als Estats de les Nacions Unides que estableixin un mecanisme independent de recerca de l'ONU; aquestes peticions procedeixen de llocs com Alemanya, l'Argentina, el Brasil, Bolívia, el Canadà, Corea, Egipte, Espanya, França, Itàlia, l'Índia, l'Iran, el Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Nigèria, Països Baixos, Sud-àfrica, Suècia, Taiwan, Turquia i més enllà.
Amnistia Internacional ja ha revelat anteriorment la manera en què el màxim òrgan militar de l'Iran va ordenar a les forces armades de totes la províncies que “reprimissin amb severitat” a les persones que van sortir als carrers per a protestar per la mort sota custòdia de Mahsa (Zhina) Amini després de ser arrestada per la “policia de la moral” que deté habitualment de manera arbitrària a les dones que no compleixen les lleis, abusives i discriminatòries, sobre l'ús obligatori del vel. L'organització també ha documentat repetidament l'ús generalitzat i injustificat de força letal i armes de foc per les forces de seguretat iranianes que, o bé tenien intenció de matar a manifestants, o bé haurien d'haver sabut, amb un grau de certesa raonable, que l'ús d'armes de foc causaria morts.
La setmana passada, les forces de seguretat de l'Iran van intensificar el seu ús de força il·legítima mitjançant l'ús de munició real, perdigons i gas lacrimogen contra malalts i manifestants que s'havien congregat en almenys quatre províncies, incloses les de Kurdistan, l'Azerbaidjan Occidental, Kermanshah i Lorestán.