Les forces de seguretat iranianes han desplegat força il·legítima, que ha inclòs trets de munició real i perdigons, per sufocar les protestes majoritàriament pacífiques que s'estan celebrant a la província meridional de Khuzestan, ha manifestat avui Amnistia Internacional. Imatges de vídeo de la setmana passada, sumades a relats coincidents recaptats sobre el terreny indiquen que les forces de seguretat van utilitzar armes automàtiques mortals, trets amb munició d'efecte intrínsecament indiscriminat i gas lacrimògen per dispersar les manifestacions.

Des de l'esclat de les protestes a Khuzestan el 15 de juliol per la greu escassetat d'aigua, les forces de seguretat han matat almenys vuit manifestants i vianants, inclòs un adolescent, en set ciutats diferents. Segons declaracions oficials, a Mahshar també va morir per trets un agent de policia. Desenes de persones, inclosos nens i nenes, han resultat ferides, fins i tot de perdigons, i hi ha diverses hospitalitzades en estat crític a causa de ferides de bala. Les forces de seguretat i intel·ligència s'han emportat desenes de manifestants i activistes, entre els quals molts de la minoria àrab ahwazita, en detencions massives.

"L'ús de munició real contra manifestants desarmats que no constitueixen un dany imminent per a la vida és una violació horrible per part de les autoritats de la seva obligació de protegir la vida. A l'Iran, els manifestants que surten al carrer a expressar greuges econòmics i polítics legítims són rebuts amb un devessall de trets, gas lacrimògen i detencions", va afirmar Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Les autoritats de l'Iran tenen un historial esgarrifós d'utilitzar força letal il·legítima. Els successos que s'estan produint a Khuzestan recorden terriblement els de novembre de 2019, quan les forces de seguretat van cometre centenars d'homicidis il·legítims de manifestants i vianants pels quals mai van ser obligats a respondre. Posar fi a la impunitat és essencial per evitar més vessament de sang".

Amnistia Internacional demana a les autoritats iranianes que cessin immediatament en l'ús d'armes automàtiques i d'escopetes de perdigons, que tenen efectes indiscriminats, causen lesions greus i doloroses i són completament inadequades per al seu ús en totes les situacions d'actuació policial. També han de deixar en llibertat totes les persones detingudes només per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió i protegir de la tortura i altres maltractaments a totes les que estan sota custòdia. Les autoritats també han de garantir que les persones ferides poden accedir a atenció mèdica en hospitals de manera segura, sense córrer perill de detenció arbitrària. Les autoritats iranianes també han de posar fi a les interrupcions i tancaments intencionats d'Internet a tota la província per restringir els drets humans.

En anys recents, s'ha produït a l'Iran un agreujament de la crisi de l'aigua que ha privat a la població del seu dret a l'aigua neta i potable i ha desembocat en protestes en diversos llocs, inclosa la província de . Investigadors ambientals afirmen que les autoritats no han pres mesures suficients per abordar la crisi.

Proves d'ús il·legítim de la força

Segons les anàlisis realitzades per l'expert en armes d'Amnistia Internacional, se sent el so de trets efectuats amb armes automàtiques en varis dels vídeos relacionats amb les protestes de la província de Khuzestan -en concret de les ciutats d'Izeh, Ahvaz, Kut-i Abdollah, Susangerd i Shoushtar-que circulen a les xarxes socials des del 15 de juliol.

Vídeo: trets d'armes automàtiques

En altres vídeos -d'Ahvaz, Khorramshahr, Mahshahr, Shavur, Shoush i Susangerd- se sent el so de trets aïllats que només poden correspondre a la descàrrega de munició real, perdigons o munició menys letal com ara projectils d'impacte cinètic.

Vídeo: trets d'escopetes

En un vídeo en el qual s'escolten trets, es veu avançar efectius de les forces de seguretat amb equips antidisturbis, alguns d'ells amb motocicleta, cap a una concentració de manifestants desarmats. Mentre s'escolten els trets, es veu com els manifestants fugen en la direcció contrària. En un altre vídeo, es veu un membre de les forces de seguretat disparar una escopeta a un objectiu fora de càmera. En un altre vídeo, es veu un agent de policia córrer cap a una multitud obrint foc amb una escopeta mentre que membres armats de les forces de seguretat propers disparen llançagranades.

En almenys un vídeo, es veuen diversos homes armats perseguint un manifestant que fuig cap a un carrer lateral tranquil mentre que de fons se sent una barreja de trets d'armes automàtiques i trets individuals. Es veu com el manifestant es desploma al terra durant la fugida. Segons la informació rebuda per Amnistia Internacional d'un defensor dels drets humans de la minoria àrab ahwazita, els homes armats eren membres de les forces de seguretat que van detenir el manifestant.

Encara que Amnistia Internacional no va poder verificar la identitat dels qui efectuen els trets en tots els vídeos, en algunes de les imatges s'escolta dir als manifestants filmats o als qui filmen que les forces de seguretat estan disparant contra els manifestants o a l'aire.

En tots, menys dos dels fragments de vídeo que ha examinat Amnistia Internacional, els manifestants estan desarmats i clarament no representen cap amenaça per a la vida que assoleixi el llindar d'ús de força letal que estableix el dret internacional. Abundants imatges de vídeo indiquen que les manifestacions van ser majoritàriament pacífiques, tot i que en alguns llocs, en intensificar les forces de seguretat la repressió, alguns manifestants van tallar les carreteres amb pneumàtics cremant, van llançar pedres i van incendiar i van danyar vehicles estatals. En alguns vídeos se senten trets mentre els manifestants fugen, per la qual cosa no podien representar cap perill per a les forces de seguretat.

Els dos fragments de vídeo esmentats , suposadament del 20 a Ahvaz, van ser publicats per l'agència de notícies Fars, afí a l'Estat iranià. En el primer es veu un únic home armat disparant fora de càmera dempeus al costat d'un grup d'homes desarmats; en l'altre es veu un home assegut en el seient posterior d'una motocicleta en marxa disparant a l'aire.

Víctimes identificades

Segons la informació obtinguda, les forces de seguretat han matat almenys vuit manifestants i transeünts, inclòs un adolescent, des del començament de les protestes.

Són Mostafa Asakereh (Naimavi), a Shadegan; Ghassem Naseri (Khozeiri) a Kut-i Abdollah; Isa Baledi i Meysam Achrash, a Taleghani; Hamzeh (Farzad) Fereisat, a Ahvaz; Mehdi Chanani, a Shoush; Hamid Mojadam (Jokari), aChamran; i un adolescent, Hadi Bahmani, a Izeh. Les morts es van produir arran d'incidents els dies 16, 19, 20 i 21 de juliol.

Defensors i defensores dels drets humans sobre el terreny han informat que, a diverses ciutats de la província, molts manifestants ferits no van a l'hospital per rebre tractament per por a ser detinguts. Un defensor dels drets humans va explicar a Amnistia Internacional que el 21 de juliol, agents de seguretat i intel·ligència van detenir diversos manifestants ferits en un hospital de Susangerd.

Desmentit i encobriment de l'Estat

Fins ara, els funcionaris del govern iranià i mitjans de notícies afins a l'Estat només han reconegut la mort de "quatre persones". Han culpat de les morts a "esvalotadors" armats no identificats sense presentar proves, com ja van fer després de les protestes de novembre de 2019 celebrades en tot el país.

El 17 i el 18 de juliol, l'agència de notícies Fars va publicar sengles entrevistes en vídeo a familiars de Mostafa Asakereh (Naimavi) i Ghassem Naseri (Khozeiri), dos dels homes morts en les manifestacions. Van dir que els seus éssers estimats morts "no eren el tipus de persones que s'involucren en disturbis" i van eximir de responsabilitat al govern.

Una font amb coneixement directe de l'Iran va explicar a Amnistia Internacional que agents d'intel·ligència vestits de civil van visitar els familiars de Ghassem Naseri (Khozeiri) poc després de la seva mort i els van coaccionar perquè llegissin a càmera una declaració prèviament elaborada.

Els mitjans informatius de l'Estat iranià, en col·laboració amb els seus cossos de seguretat i intel·ligència, tenen una llarga trajectòria d'elaborar i difondre vídeos de propaganda amb declaracions de víctimes de violacions de drets humans i els seus familiars fetes sota coacció.

"Hem demanat una vegada i una altra la fi de la impunitat sistemàtica que segueix perpetuant el vessament de sang, com s'ha vist en la repressió brutal de les protestes de Khuzestan. El Consell de Drets Humans de l'ONU ha d'establir urgentment un mecanisme de recollida i anàlisi de proves dels crims més greus de dret internacional a fi de facilitar unes actuacions penals justes i independents", ha manifestat Diana Eltahawy.

Metodologia

El personal investigador d'Amnistia Internacional i l'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis de l'organització van analitzar desenes de vídeos de llocs de protesta de tota la província de Khuzestan que han circulat a les xarxes socials des del 15 de juliol.

L'organització també va examinar diverses fotografies i dos vídeos en els quals s'aprecia el patró de ruixat clàssic de les ferides provocades per perdigons en el cos de diversos manifestants.

A més, Amnistia Internacional va parlar amb dues fonts primàries sobre el terreny que posseïen informació directa sobre dues de les persones mortes, així com amb quatre defensors de drets humans i dos periodistes radicats fora de l'Iran que s'havien comunicat amb testimonis presencials, activistes i periodistes locals, i familiars, veïns i amics de les víctimes. La interrupció dels serveis d'Internet a la província des que van començar les protestes ha impedit a Amnistia Internacional realitzar més entrevistes exhaustives a fonts sobre el terreny.

Amnistia Internacional també va fer un seguiment dels mitjans de notícies iranians afins a l'Estat i de mitjans de comunicació independents radicats fora del país.