Segons fotografies, imatges difoses a les xarxes socials i relats de testimonis, el 7 d'agost, les forces de seguretat van disparar il·legítimament perdigons contra membres de la minoria kurda que protestaven pacíficament a la ciutat de Naqadeh, a la província d'Azerbaidjan Occidental, i van ferir desenes de persones. Persones que van presenciar els fets van explicar a Amnistia Internacional que la majoria ha evitat anar a l'hospital per por de la detenció, la tortura i altres maltractaments.

"Les autoritats iranianes han donat, una vegada més, via lliure a les seves forces de seguretat per infligir lesions corporals greus a persones que protestaven, amb la finalitat de mantenir el seu ferri control del poder i esclafar la dissidència. El fet que les persones afectades arrisquin la vida i la seva salut en no anar a l'hospital per por de ser detingudes arbitràriament diu molt dels cruels mètodes de tortura i altres maltractaments emprats per les autoritats contra les persones detingudes", ha afirmat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Ja és hora que la comunitat internacional prengui mesures concretes pel reiterat desplegament letal de força il·legítima que fa amb impunitat el govern iranià contra els qui protesten, la qual cosa inclou el suport a l'establiment d'un mecanisme d'investigació i rendició de comptes en el Consell de Drets Humans de l'ONU per recopilar dades de crims de dret internacional i facilitar unes actuacions penals independents".

Per dispersar les protestes de Naqadeh el 7 d'agost, les forces de seguretat també van disparar gas lacrimògen i van colpejar amb porres els qui es manifestaven pacíficament. A més, Mohammad Alizadeh, un home de 27 anys, va morir per trets efectuats per una persona vestida de civil durant els successos.

Aquests fets s'han produït setmanes després que les forces de seguretat iranianes disparessin il·legítimament munició real per reprimir unes protestes en la seva majoria pacífiques per l'escassetat d'aigua a la província meridional del Khuzestan que es van propagar a la província de Lorestan, la qual cosa es va saldar amb la mort d'almenys 11 persones entre manifestants i vianants, inclòs un adolescent, i ferides de desenes de persones, algunes menors d'edat. També hi ha una onada de detencions en curs en un suburbi pobre dels afores de la ciutat de Kermanshah, a la província del mateix nom, en resposta a les protestes en solidaritat amb Juzestán que van tenir lloc el 26 de juliol.

Amnistia Internacional va parlar amb tres persones que van participar en les protestes, tres familiars i sis persones defensores dels drets humans.

Munició real i ferides de perdigó

Durant les protestes a la ciutat de Naqadeh el 7 d'agost, Mohammad Alizadeh va morir per trets a la pelvis quan era perseguit per un carrer lateral. Dos testimonis presencials van dir a un membre de la família a qui va entrevistar Amnistia Internacional que un home vestit de civil li havia disparat amb una pistola i que aquest caminava darrere d'un grup de policies antidisturbis que perseguien els manifestants, la qual cosa indica que actuava juntament amb les forces de seguretat o almenys amb la seva aquiescència. Amnistia Internacional va obtenir una radiografia de la pelvis de Mohammad Alizadeh compatible amb ferides de munició real.

Igual que innombrables manifestants més, Mohammad Alizadeh va decidir no buscar assistència mèdica per por a ser detingut. Segons fonts informades, no es va adonar que havia estat aconseguit per munició real perquè no patia cap hemorràgia externa visible. Va caure inconscient poc després i va morir camí de l'hospital. Les autoritats forenses estatals van dir a la seva família que havia mort per una hemorràgia interna causada per ferides de bala.

Un membre de la família va afegir que les autoritats van pressionar-los perquè enterressin el cos de Mohammad Alizadeh en un cementiri fora de Naqadeh i que agents dels serveis d'intel·ligència i de seguretat els van escortar fins al lloc de la inhumació.

"Les autoritats iranianes han de permetre una investigació penal efectiva, independent i imparcial sobre les circumstàncies de la mort de Mohammad Alizadeh i fer que els responsables de l'homicidi responguin davant la justícia en un judici just i sense recurs a la pena de mort", va afegir Diana Eltahawy.

Amnistia Internacional va examinar també múltiples fotos que mostraven ferides de perdigó amb els patrons clàssics de ruixat a l'esquena, les cames, l'abdomen, el coll i la cara de manifestants a Naqadeh. L'organització també va obtenir una foto que mostrava una ferida a la regió occipital del cap d'un manifestant que podria haver estat causada per un pot de gas lacrimògen o per bales de goma. Un perit patòleg extern va verificar de forma independent els detalls de les ferides.

Testimonis, fotografies i vídeos obtinguts per testimonis presencials, amb el suport per imatges de vídeo que circulen a les xarxes socials des del 7 d'agost, indiquen que entre les forces de seguretat desplegades hi havia policies antidisturbis del Comandament de la Unitat Especial de la policia iraniana, així com agents armats vestits de civil. Basant-se en les armilles de camuflatge que vestien i en les armes que portaven, els testimonis creien que pertanyien a la milícia paramilitar de voluntaris denominada Basij.

Les persones que van protestar també van denunciar incidents de fustigació i agressió a mans d'alguns homes vestits de civil que es creu eren residents locals que van sortir en suport de les forces de seguretat amb ganivets i pals i llançant pedres contra els qui es manifestaven, aparentment amb l'aquiescència dels funcionaris encarregats de fer complir la llei. Hi ha vídeos publicats a les xarxes socials que mostren a grups de policies antidisturbis i persones vestides de civil atacant manifestants i danyant propietats de forma conjunta.

Segons les lleis i normes internacionals, mai han d'utilitzar-se escopetes de perdigons en situacions d'actuació policial. L'ús de mitjans letals també està prohibit excepte quan sigui estrictament inevitable per protegir d'una amenaça imminent de mort o de lesió greu, la qual cosa, segons les investigacions d'Amnistia Internacional no ha estat el cas en els últims anys a l'Iran.

Esgarrifosos assalts i detencions, desaparició forçada i tortura

Des de fa gairebé un mes, els serveis d'intel·ligència i les forces de seguretat iranianes estan practicant detencions arbitràries massives de centenars de persones, algunes menors de 12 anys, per reprimir les protestes. En molts casos, les autoritats van sotmetre inicialment les persones detingudes a diversos dies de desaparició forçada. La repressió està tenint lloc a diverses ciutats de Khuzestan, on va haver-hi protestes entre el 15 i el 25 de juliol, així com en un suburbi de Kermanshah conegut com Mahdieh o Dareh Derizh, on va haver-hi protestes el 26 de juliol.

Molts manifestants van ser reclosos inicialment en centres de detenció del Ministeri d'Intel·ligència o de la Guàrdia Revolucionària, on la tortura i altres maltractaments són generalitzats.

Segons testimonis presencials i persones que defensen els drets humans entrevistats per Amnistia Internacional, entre les persones afectades a Khuzestan i Kermanshah no només hi ha manifestants identificats per informants o imatges de càmeres de vigilància, sinó també activistes i persones que havien estat detingudes en les protestes nacionals de novembre de 2019.

En molts casos, les persones detingudes van ser capturades per homes armats amb la cara tapada en violents assalts nocturns als seus domicilis.

El familiar d'un home d'Ahvaz, a la província de Khuzestan, que va sortir en llibertat després de 12 dies de detenció, va explicar a Amnistia Internacional que el seu parent va estar reclòs en règim d'aïllament en un centre de detenció del Ministeri d'Intel·ligència. Va dir que van interrogar-lo amb els ulls embenats, que van bufetejar-lo repetidament, van amenaçar-lo amb la presó perllongada i van obligar-lo a firmar unes declaracions escrites que no li van permetre llegir.

Durant les protestes a Ahvaz també va ser arrestat un nen de 14 anys i portat a un centre de detenció de la Guàrdia Revolucionària. Segons una persona que el coneixia, el nen va estar detingut sense accés a la seva família ni a assistència lletrada prop d'una setmana i, quan va sortir en llibertat, tenia hematomes en la cara i el cos.

Un testimoni presencial de la zona propera a Kermanshah va descriure tortures i altres maltractaments similars contra les persones a qui havien detingut al seu barri des del 26 de juliol i va citar el cas d'un amic que va sortir de presó amb hematomes en tot el cos.

Centenars de persones romanien detingudes en condicions d'amuntegament, la qual cosa les posava en risc de contreure la COVID-19.

"Les autoritats iranianes han d'acabar immediatament amb aquesta onada d'arrestos i detencions arbitràries, posar en llibertat totes les persones detingudes només per exercir pacíficament el seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica, i protegir totes les persones detingudes de la tortura i altres maltractaments", va concloure Diana Eltahawy.