La comunitat internacional ha d'exigir a les autoritats iranianes que rendeixin comptes per l'onada de violència que les seves forces de seguretat van desfermar contra manifestants al  sud-oest de l'Iran al maig de 2022 amb absoluta impunitat, ha manifestat avui Amnistia Internacional.

La nova investigació “They are shooting brazenly”: Iran’s militarized response to May 2022 protests documenta que les forces de seguretat iranianes van efectuar trets il·legítims de munició real i perdigons al maig de 2022 per reprimir unes protestes, en la seva majoria pacífiques, per l'augment dels preus dels aliments i l'esfondrament d'un edifici que va causar diversos morts.

Amnistia Internacional va documentar la mort de tres persones en relació amb les protestes i va verificar una constant de ferides de perdigó entre manifestants i transeünts, inclosos nens i nenes, que constitueixen tortura. Les autoritats van imposar tancaments d'Internet i interrupcions en la xarxa de telefonia mòbil per bloquejar la capacitat de la gent de comunicar-se entre ells i per ocultar els seus delictes.

“Al maig, la gent va sortir al carrer en ciutats de tot el sud-oest de l'Iran per protestar contra l'augment dels preus dels aliments i per a exigir justícia per a les víctimes de l'esfondrament mortífer d'un edifici. La resposta militaritzada de les autoritats va posar al descobert una vegada més l'absolut menyspreu per la inviolabilitat de la vida humana i les normes jurídiques internacionals sobre l'ús de la força i armes de foc”, ha manifestat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

“És probable que la indignació legítima de la població de l'Iran per la corrupció estatal, la inflació, la desocupació, els salaris baixos o impagats i la inseguretat alimentària, així com la repressió política, portin més protestes; i, si no se'ls obliga a rendir comptes, les forces de seguretat de l'Iran continuaran sentint-se embravides per matar i ferir els qui es manifesten. Tenint en compte que les vies nacionals a la justícia estan completament tancades, Amnistia Internacional, reitera la necessitat urgent que el Consell de Drets Humans de l'ONU estableixi un mecanisme independent de recerca i rendició de comptes per recopilar, consolidar, preservar i analitzar proves dels crims més greus de dret internacional comeses a l'Iran que possibilitin la interposició d'actuacions judicials futures.”

Per a investigar l'ús il·legítim de la força per les autoritats, Amnistia Internacional va examinar i va analitzar abundants imatges de vídeo, declaracions oficials i informació de mitjans de comunicació estatals, i va parlar amb defensors i defensores dels drets humans i periodistes que estaven en contacte amb persones i comunitats afectades.

Ús il·legítim de la força i morts documentades

Amnistia Internacional va concloure que les forces de seguretat iranianes van demostrar un menyspreu absolut pels principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat en reprimir les protestes generalitzades per l'augment dels preus de l'alimentació que van esclatar a la província de Kuzestan a principis de maig i després es van propagar a les províncies de Chaharmahal i Bakhtiari, totes dues en el sud-oest de l'Iran, entre el 12 i el 17 de maig.

Les proves audiovisuals que va examinar l'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis de l'organització indiquen que les forces de seguretat van disparar armes carregades amb munició real i perdigons en diverses ocasions durant les protestes.

Almenys tres persones, Behrouz Eslami, Jamshid Mokhtar i Saadat Hadipour, van morir violentament a les províncies de Chaharmahal i Bakhtiari en relació amb les protestes entre el 14 i el 17 de maig. Una quarta persona, Hamid Ghasemipour, va ser ferida de gravetat el 13 de maig, i un resident local va informar que va morir poc després, però Amnistia Internacional no va obtenir informació que ho corroborés. Un parlamentari també va informar el 15 de maig sobre la mort d'una persona desconeguda a la província de Kuzestan en el context de la protestes per la pujada del preu dels aliments.

Encara que una minoria de manifestants va llançar pedres, va provocar incendis i va cometre actes vandalisme, les forces de seguretat van respondre amb fora innecessària o excessiva, la qual cosa va impedir a la gran majoria de les persones que es van manifestar pacíficament exercir el seu dret a la llibertat de reunió pacífica i expressió. En tot el material fílmic examinat per Amnistia Internacional, les persones que es manifestaven no representaven una amenaça imminent de mort o lesió greu per a les forces de seguretat o altres persones, que és el llindar exigit per a l'ús de mitjans letals, segons les normes internacionals.

En les protestes generalitzades que es van celebrar entre el 23 i el 31 de maig de 2022 a la ciutat de Abadan, província de Kuzestan, després de l'esfondrament d'un edifici en obres que va matar  desenes de persones, les autoritats van desplegar força de forma completament il·legítima, ja que les protestes eren pacífiques. Entre altres coses, les forces de seguretat van disparar amb escopeta contra la multitud de manifestants. En almenys un vídeo examinat per Amnistia Internacional, és probable que els trets que s'escolten fossin de munició real.

Tortura i altres maltractaments

Les forces de seguretat van disparar il·legítimament perdigons en totes dues protestes, ferint manifestants i vianants. En els vídeos examinats per Amnistia Internacional s'aprecia el patró clàssic de ruixat de les ferides provocades per perdigons a l'esquena, les natges, les cames o el cap de les persones ferides.

Els perdigons són intrínsecament indiscriminats i estan concebuts per causar un mal generalitzat que sempre és innecessari i excessiu per aconseguir objectius legítims, i el seu ús infringeix la prohibició de la tortura i altres maltractaments.

En les imatges examinades també es veu com les forces de seguretat colpegen una dona i a un home immobilitzat, i usen indegudament gas lacrimogen i un canó d'aigua per a dispersar manifestants pacífics.

La comunitat internacional ha de prendre mesures per a posar fi als cicles de vessament de sang en protestes

L'ús il·legítim de la força per les autoritats iranianes durant la repressió de les protestes de maig de 2022 reflecteix una creixent militarització de l'actuació policial en les protestes en anys recents que ha provocat la mort a centenars de manifestants i vianants, inclosos nens i nenes, i ferides a milers més des de desembre de 2017.

Ha contribuït a això la crisi d'impunitat sistemàtica del país, que ha deixat sense investigar i castigar crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans, entre les quals execucions extrajudicials i altres homicidis injustificats per les forces de seguretat.

Amnistia Internacional es fa ressò de la preocupació del relator especial de l'ONU sobre l'Iran que, davant la manca de condicions per garantir la rendició de comptes en l'àmbit nacional, la comunitat internacional ha de respondre a les xifres alarmantment altes de ferits i morts i complir amb la seva important funció de garantir la rendició de comptes.