Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: Esgarrifós ús de la pena de mort per sufocar encara més brutalment la revolta popular

©Private

Les autoritats iranianes estan demanant la pena de mort per a almenys 21 persones en simulacres de judici destinats a intimidar els qui participen en l'aixecament popular que agita l'Iran des de setembre, i a dissuadir altres persones de sumar-se al moviment.

Des del 13 de novembre, les autoritats, en diferents declaracions, han anunciat que els Tribunals Revolucionaris de Teheran han condemnat a mort cinc persones, els noms de les quals no s'han facilitat, per “enemistat contra Déu” (moharebeh) i “corrupció en la terra” (efsad-e fel arz), a causa del que qualifiquen d'actes d'incendi provocat, destrucció de béns i agressió mortal contra un membre de les forces de seguretat durant les protestes celebrades a la província de Teheran. Des del 29 d'octubre, els mitjans de comunicació estatals han informat regularment del judici contra nou homes per càrrecs punibles amb la mort que estan relacionats amb les protestes. No queda clar si els cinc individus els noms dels quals no s'han facilitat i que estan condemnats a mort formen part d'aquest grup de nou homes. Almenys 12 persones més, entre elles una dona, s'enfronten també a càrrecs punibles amb la mort en relació amb les protestes.

Amnistia Internacional ha publicat avui una anàlisi detallada sobre els casos de les 21 persones en risc, on s'hi destaquen les enormes deficiències dels procediments dels Tribunals Revolucionaris, sumades a les escandaloses crides de les autoritats perquè s'accelerin tant els judicis com les execucions públiques.

“Les autoritats iranianes han d'anul·lar immediatament totes les condemnes a mort, abstenir-se de demanar la imposició de la pena capital i retirar tots els càrrecs contra les persones detingudes en relació amb la seva participació pacífica en protestes. La pena de mort és l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant, i la seva abominable naturalesa es veu encara més agreujada per uns judicis extremadament deficients que manquen de transparència o independència”, ha manifestat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

“Quan han passat dos mesos de l'aixecament popular, i tres anys de les protestes de novembre de 2019, la crisi d'impunitat existent a l'Iran està permetent que les autoritats iranianes no només continuïn perpetrant homicidis en massa, sinó que continuïn augmentant l'ús de la pena de mort com a instrument de repressió política. Els Estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU que celebren un període especial de sessions sobre l'Iran la setmana que ve han d'establir amb caràcter d'urgència un mecanisme de recerca i rendició de comptes per a abordar aquesta agressió total contra el dret a la vida i altres drets humans.”

Amnistia Internacional tem que moltes altres persones corrin perill de ser condemnades a mort, tenint en compte els milers de persones detingudes i de la quantitat d'acusacions formals presentades per les autoritats.

Amnistia Internacional insta a tots els governs amb ambaixades a l'Iran a enviar immediatament observadors d'alt nivell a tots els judicis en curs en els quals les persones acusades corrin perill de ser condemnades a mort. Les autoritats iranianes han declarat que aquests judicis seran públics.

Persones que s'enfronten a la pena de mort a causa de les protestes

Els casos de les 21 persones que corren perill de ser condemnades a mort es troben en diferents etapes, i se celebren davant diversos tribunals. Les condemnes a mort poden ser recorregudes davant el Tribunal Suprem.

Sis homes acusats de “enemistat contra Déu” (mohraebeh) o “corrupció en la terra” (efsad-e fel arz) han estat remesos a un Tribunal Revolucionari de Teheran per a un judici col·lectiu. Es tracta de Mohammad Ghobadlou, Saman Seydi (Yasin), Saeed Shirazi, Mohammad Boroughani, Abolfazl Mehri Hossein Hajilou i Mohsen Rezazadeh Gharagholou. Altres tres homes (Sahand Nourmohammad-Zadeh, Mahan Sedarat Madani i Manouchehr Mehman-Navaz) estan sent jutjats en procediments separats davant el Tribunal Revolucionari de Teheran per presumpta conducta criminal que constitueix “enemistat contra Déu” (mohraebeh). En vuit d'aquests casos, els càrrecs punibles amb la mort no inclouen acusacions d'homicidi intencional, sinó que es deriven principalment d'actes descrits com a vandalisme, destrucció de béns públics i/o privats, incendi provocat i pertorbació de l'ordre públic.

Encara que les autoritats no han revelat la identitat de les cinc persones les condemnes de les quals a mort s'han anunciat oficialment, la informació revelada sobre els càrrecs contra elles ha portat als activistes de drets humans a creure que es tracta de Mohammad Ghobadlou, Manouchehr Mehman-Navaz, Mahan Sedarat Madani, Mohammad Boroughani i Sahand Nourmohammad-Zadeh.

Altres 11 persones s'enfronten també a judici davant un Tribunal Revolucionari de Karaj, província de Alborz, pel càrrec de “corrupció en la terra” (efsad-e fel arz). Entre elles es troba un matrimoni, Farzaneh Ghare-Hasanlou i Hamid Ghare-Hasanlou, que exerceix la medicina.

Amnistia Internacional també ha tingut coneixement d'un altre home, Parham Parvari, de 26 anys i pertanyent a la minoria kurda de l'Iran, que ha estat acusat de “enemistes contra Déu” en relació amb les protestes. Segons la família de Parham Parvari, ell era un simple transeünt que va ser violentament detingut a Teheran quan tornava a la seva casa des del treball durant les protestes.

Existeixen indicis que almenys tres persones han estat sotmeses a tortura i altres maltractaments, i que en els tribunals s'han utilitzat “confessions” entelades per la tortura.

Negació del dret a un judici just

Les violacions documentades del dret a un judici just contra les 21 persones acusades inclouen la negació del dret a accedir a un advocat de la seva elecció des del moment de la detenció i mentre durin la recerca i els procediments judicials, així com la negació del dret a la presumpció d'innocència, a guardar silenci i a no ser obligat a autoincriminar-se o confessar la culpabilitat. A les persones acusades se'ls nega sistemàticament el dret a gaudir de protecció enfront de la tortura i altres maltractaments, a tenir ple accés a les proves pertinents, i a rebre una vista davant un tribunal competent, independent i imparcial.

En virtut del dret internacional, la imposició de pena de mort després d'un judici injust constitueix una violació del dret a la vida i de la prohibició absoluta de la tortura i altres maltractaments.

Crida de les autoritats perquè s'accelerin els judicis i les execucions públiques

Dels 290 membres que componen el Parlament iranià, 227 han emès una declaració en la qual demanen al poder judicial que “no mostri indulgència” amb les persones que es manifesten i que dicti urgentment contra elles condemnes a mort que serveixin de “lliçó” a altres persones. El president de la Magistratura, Gholamhossein Mohseni-Ejei, ha demanat que s'accelerin els judicis i les condemnes, incloses les execucions.

Segons un document oficial examinat per Amnistia Internacional, el 9 de novembre el fiscal general del país, Mohammad Jafar Montazeri, va donar instruccions a les fiscalies perquè acceleressin els procediments penals contra Mohammad Ghobadlou. En un altre document oficial, datat el 29 de setembre, un alt càrrec de la policia va demanar que el judici contra Mohammad Ghobadlou es completés “en el termini més breu possible” i que la seva condemna a mort es dugués a terme en públic com a “gest per a confortar a les forces de seguretat”.

Informació complementària

Des de la mort sota custòdia de Mahsa (Zhina) Amini a les mans de la “policia de la moral” iraniana el 16 de setembre de 2022, l'Iran s'ha vist sacsejat per un aixecament popular nacional contra el sistema de la república islàmica. Les forces de seguretat han respost amb l'ús il·legítim de la força (inclosa força letal), l'homicidi de centenars d'homes, dones, nens i nenes i ferides a milers de persones més.

Segons un arxiu d'àudio filtrat obtingut per BBC Persian, les autoritats van detenir arbitràriament a entre 15.000 i 16.000 persones en la primera onada de detencions des que van començar les protestes. Entre les persones detingudes es troben manifestants, periodistes, defensors i defensores dels drets humans, dissidents, estudiants universitaris i escolars, i moltes d'elles han estat sotmeses a desaparició forçada, detenció en règim d'incomunicació, tortura i altres maltractaments, i judicis injustos.

El 8 de novembre de 2022, el poder judicial iranià va anunciar que s'havien dictat 1.024 actes d'acusació formal en relació amb les protestes únicament a la província de Teheran, sense donar més detalls dels càrrecs.